El Govern acordarà amb les comunitats mesures per reduir el cost energètic i fomentar l’estalvi

L’enfocament de la XXVI Conferència de Presidents ha canviat radicalment després de l’esclat de la guerra d’Ucraïna. La invasió russa va obligar el Govern a desconvocar-la per quan estava prevista, el 25 de febrer, i desplaçar-la a aquest diumenge, 13 de març, al mateix escenari, l’illa de La Palma. L’Executiu busca ara reforçar els mecanismes de cooperació amb les comunitats en quatre àmbits: ajuda humanitària, acollida i protecció dels refugiats, ciberseguretat i mesures d’impacte socioeconòmic, a més d’una condemna explícita de l’agressió de Moscou i el recolzament inequívoc a Kíev. Entre les mesures proposades, el Gabinet de Pedro Sánchez planteja la reducció del cost energètic, l’acceleració de la transició verda i la conscienciació de l’estalvi energètic, en línia amb el que ha plantejat la Comissió Europea. Però també aposta per la creació d’una reserva nacional de béns estratègics i una resposta coordinada i de qualitat davant els atacs cibernètics.

El Ministeri de Política Territorial, dirigit per Isabel Rodríguez, ha remès a les comunitats un esborrany d’acord que diumenge se sotmetrà a debat i aprovació, un document de vuit pàgines que ve a plasmar la voluntat d’«unitat» reiterada per Sánchez davant Vladímir Putin. El Govern defensa que el millor mecanisme per respondre a una crisi d’enorme envergadura és l’actuació «compartida» de totes les administracions públiques. La «cogovernança i la disposició i el treball conjunt» que van permetre «gestionar amb eficàcia la pandèmia» i portar a terme «una campanya de vacunació modèlica al món» és, segons el parer de l’Executiu, la millor fórmula també aquest cop. En definitiva, la necessitat de «redoblar la col·laboració intergovernamental» en benefici de la ciutadania i les víctimes del conflicte armat».

Sánchez ha repetit, en totes les seves últimes compareixences, que la guerra a l’est d’Europa suposarà, ineludiblement, costos, per això el document, a què va tenir accés aquest diari (i avançat per ‘El Mundo’), remarca que totes les administracions «treballaran per protegir la ciutadania», i especialment els més vulnerables, dels perjudicis econòmics que infligirà el conflicte.

Quant a les mesures, l’esborrany no arriba fins a la concreció, però sí que proporciona unes orientacions clau. Així, recull la voluntat que empresaris i sindicats arribin a un pacte de rendes per evitar una «espiral inflacionista», i per aconseguir-ho Sánchez ja es va reunir dilluns passat amb els agents socials. Però sens dubte el moll de l’os ara mateix és l’energia, per la dependència del gas i el petroli russos de bona part d’Europa (tot i que no d’Espanya). L’Executiu, diu el text, «aprovarà mesures dirigides a la reducció del cost energètic», amb «especial atenció» als col·lectius vulnerables i els consumidors «electrointensius i industrials». Comunitats i ajuntaments també hauran «d’assegurar» les mesures que atenuïn l’«impacte de l’increment dels preus energètics» sobre els més desprotegits.

El Govern recolza la tesi sostinguda ahir dimecres per l’alt representant de la UE, Josep Borrell: que tots els ciutadans hi posin de part seva i retallin el seu consum per reduir la factura de la importació d’hidrocarburs a Rússia i també afrontar la crisi climàtica. El text ho expressa així: totes les administracions públiques «es comprometen a accelerar la transició energètica del nostre país i conscienciar el conjunt de la ciutadania i els sectors productius sobre la importància de l’estalvi energètic, a través de mesures com l’incentiu d’un ús més racional dels vehicles privats i una moderació de l’ús d’energia dedicat a la climatització». També s’«intensificaran els plans i mesures dirigides a la rehabilitació i la reducció de consums energètics als edificis i infraestructures públiques».

I si el Govern promet «accelerar el desplegament» de les energies renovables, el conjunt d’administracions haurà d’agilitar «la gestió dels fons europeus» referent a les ajudes a l’autoconsum, la rehabilitació energètica i la mobilitat elèctrica.

Notícies relacionades

Pere Aragonès assistirà a la Conferència de Presidents a La Palma

La variable relació de la Generalitat amb la conferència de presidents

El text al·ludeix específicament a les empreses que s’han vist perjudicades per les sancions a Rússia: rebran «informació i assessorament» i, a l’espera que la Unió Europea discuteixi «mesures de compensació» per elles, el Govern «posarà en marxa un pla d’ajuda en els arbitratges internacionals» que procedeixin del conflicte entre Rússia i Ucraïna.

L’esborrany també incideix, com ja va avançar Sánchez al Congrés, en el reforç de la promoció del turisme en altres mercats emissors (per suplir la falta de viatgers russos). I inclou una qüestió en què el president sempre posa èmfasi, dins i fora d’Espanya: la necessitat d’augmentar l’autonomia estratègica. ¿Com? D’una banda, s’accelerarà la inversió en «tecnologies crítiques com semiconductors, emmagatzematge, minerals essencials, bateries, 5G, intel·ligència artificial, centres de dades i principis actius de medicaments essencials». I per altra, i en línia amb el que estableix l’Estratègia de Seguretat Nacional aprovada el desembre del 2021, «es promourà la creació d’una reserva de béns considerats estratègics per preservar els drets i llibertats, el benestar dels ciutadans, el subministrament dels serveis essencials i els recursos de primera necessitat i de caràcter estratègic».