Vox aconsegueix la presidència de les Corts i quatre seients al Govern de Mañueco

El PP i Vox han tancat el seu primer govern de coalició. Un pacte de legislatura que inclou la Mesa de les Corts i l’Executiu de Castella i Lleó. Per primera vegada el partit de Santiago Abascal tindrà la presidència de les Corts (que ocuparà el lleonès Carlos Pollán) i també una secretaria. A més, segons confirmen fonts de la cúpula nacional, Juan García-Gallardo serà el vicepresident del Govern i estaran al capdavant de tres conselleries més que encara no s’han definit.

Vox ha explicat que el repartiment de butaques ha sigut el pactat i que ara s’obren dos mesos» per continuar parlant de quina cartera dirigirà cada un.

Hemos llegado a un acuerdo de legislatura con Vox sobre la base de un programa al servicio de las personas de #CYL y que permita un gobierno estable y sólido con pleno respeto al orden constitucional y al Estatuto de Autonomía de Castilla y León.

— Alfonso F. Mañueco (@alferma1) 10 de marzo de 2022

Després d’intenses hores de negociació fins a pràcticament l’arrencada del ple, Alfonso Fernández Mañueco ha assegurat que l’acord «permetrà un govern estable, sòlid i amb ple respecte a l’ordre constitucional i a l’Estatut d’Autonomia». L’aclariment sobre els seus socis arriba després que el partit ultra hagués posat en dubte l’actual sistema autonòmic i exigís, al principi de les converses, derogar mesures en matèria social clau sobre violència de gènere i memòria democràtica. Al PP afirmen que aquestes exigències no estan recollides en l’acord.

El malestar a Vox havia anat en augment en les últimes hores, fins al punt que aquest mateix matí dirigents nacional asseguraven que tot podia saltar pels aires. A la cúpula insisteixen que el PP «no cedia en res» i que no només no estaven disposats a entregar-los la presidència de les Corts, sinó que tampoc volien que estiguessin al Govern autonòmic. Aquesta sempre ha sigut la línia vermella de Vox, malgrat que els populars van intentar al principi un govern en solitari.

Com va publicar aquest diari, Mañueco també va obrir una negociació amb els tres procuradors de Sòria Ja! per tancar una alternativa a les Corts. Amb els seus vots en tenien prou per aconseguir la presidència del Parlament autonòmic. Fins i tot Alberto Núñez Feijóo va assegurar aquest dimecres a Madrid, en la seva primera roda de premsa, que el PP havia de presidir les Corts. Però, segons van explicar al PP, Vox va llançar un ultimàtum al final del dia: el pacte havia d’incloure la Mesa i el Govern o no hi hauria acord. La veritable línia vermella de Mañueco era l’avanç electoral: els populars no concebien de cap manera tornar a les urnes, mentre que Vox hi estava disposat.

El primer acord de govern

El de Castella i Lleó és el primer pacte de coalició que els dos partits assumeixen en una comunitat autònoma. Es tracta del gran debat al qual feia temps que el PP s’enfrontava. L’anterior direcció (liderada per Pablo Casado i Teodoro García Egea) era partidària de no compartir governs amb Vox fins a les eleccions generals. El mandat del secretari general era clar i ja havia provocat algunes friccions, començant per Castella i Lleó.

Notícies relacionades

El PP i Vox, vasos comunicants

Negociació in extremis: Mañueco ofereix un govern de coalició a Vox a Castella i Lleó

Mañueco va ser conscient en la nit electoral que no hi havia cap camí més. Génova el va empènyer a intentar buscar acords amb els diferents partits localistes per evitar la coalició. Però a l’equip castellanolleonès ho tenien clar. Com també ho assumeixen, tot i que de forma preventiva, a Andalusia. Juanma Moreno Bonilla haurà de convocar eleccions aquest any. Tot apunta al mes d’octubre. I malgrat que les enquestes somriuen el PP a la formació molts sectors donen per fet que Vox sortirà enfortit d’aquesta cita electoral i que podrà entrar en un segon govern autonòmic.

El debut a Castella i Lleó ho canvia tot. Al PP molts dirigents entenien que «abans o després» tocaria formar govern amb Vox. I que, si aquest és l’únic marc possible, «el millor era fer-ho ara», perquè la ciutadania comenci a jutjar la seva gestió. En aquest sentit recalquen que els socis minoritaris dels governs de coalició (Ciutadans en el seu cas i Podem en el del PSOE) han sortit molt perjudicats després de les seves experiències en poc temps.