«L’estratègia amb Vox ha fallat»: així es va sotmetre el PP per evitar repetir eleccions

El primer govern de coalició entre PP i Vox és un fet a Castella i Lleó. La imatge de l’abraçada entre Alfonso Fernández Mañueco i Juan García-Gallardo, de president a vicepresident, obre un nou escenari en la dreta espanyola i suposa un punt d’inflexió en el panorama polític. El partit de Santiago Abascal tindrà tres conselleries d’un total de deu i dos llocs a la Mesa de les Corts, inclosa la presidència. Vox va fer valer el seu pes en una negociació que no acaba bé per al PP, però que allunya l’única línia vermella que de veritat tenia Mañueco: repetir les eleccions. Les carteres s’han de concretar, però els populars asseguren que Vox no controlarà àrees de pes. Apunten que Agricultura podria ser-ne una i neguen que controli Educació.

Les negociacions es van allargar fins a l’últim moment. Dijous al matí, Vox va posar sobre la taula la seva oferta definitiva: l’acord havia de ser un paquet complet de programa de Govern, repartiment de conselleries i el Parlament autonòmic. La «resistència» que posava el PP, asseguren fonts de la cúpula del partit ultra, a concretar el seu paper en el futur Govern, va obligar a un ultimàtum que els populars van rebutjar la nit prèvia però que al final van acceptar. 

L’encreuament de missatges i trucades va ser continu en els dies previs. Vox no veia amb bons ulls la negociació paral·lela que el PP va obrir amb Sòria Ja! per tancar la Mesa de les Corts. I l’hi va fer saber a l’equip més pròxim de Mañueco. Dimecres a la nit, a escasses hores del ple de constitució de les Corts, les converses es van encallar. Per això el partit d’Abascal va fer pública la seva proposta programàtica (que després es va veure àmpliament reflectida en l’acord definitiu de Govern). El PP es comprometia a un acord de legislatura sense aclarir, de nou, les butaques en el govern de Vox. Dirigents nacionals pròxims a Abascal van advertir que tot podia saltar pels aires.

Va ser dijous al matí quan es van acabar de tancar tots els punts. La mirada de satisfacció que va exhibir el líder de Vox al Congrés dels Diputats donava bona compte dels resultats de la negociació per als seus. La presidència de les Corts i una secretaria (un lloc més del que va aconseguir Ciutadans el 2019) i quatre seients a l’Executiu regional: la vicepresidència i tres carteres que els socis han de distribuir en les pròximes setmanes. L’important era amarrar la seva presència en el Govern i la presidència del Parlament. Només tancant aquest ‘pack’ asseguraven la investidura del president de la Junta.

«L’estratègia amb Vox va fallar»

I Mañueco va cedir perquè no tenia alternativa. La nit prèvia, el seu equip més pròxim assegurava que rebutjaven «l’ultimàtum de Vox» i que no cedirien en tot. En el PP castellanolleonès tenien assumit el Govern de coalició des de la nit electoral. Malgrat els intents per traslladar que buscarien un govern en solitari i la insistència de la direcció de Casado i García Egea per evitar lligar-se a Vox, els més fidels a Mañueco reconeixien que amb l’aritmètica del 13 de febrer no hi havia cap altre camí possible.

Per això alguns dirigents retreuen l’estratègia que segueix la direcció nacional. Entenen que si estaven «condemnats» a entendre’s, no haurien d’haver portat les converses fins al final. Sobretot, insisteixen, perquè Vox tenia la carta definitiva a la seva mà: forçar una repetició electoral que estaven disposats a afrontar sota la premissa que el PP no acceptava el seu pes electoral i que rebutjava governar amb ells.

Un relat que Mañueco no tenia i que, segons insisteixen fonts castellanolleoneses, va haver de «manejar d’una altra manera». Aquestes veus apel·len al fet que l’acord es podia haver tancat abans, sense deixar tant temps de preparació a Vox i evitant arribar in extremis a un escenari de total debilitat per al PP. La brutal crisi interna amb la caiguda de Casado i l’enfrontament civil tampoc va ajudar en res. En els pitjors dies l’equip de Mañueco ja acceptava que havia perdut capacitat negociadora amb l’exhibició de ruptura dins del mateix partit i les enquestes en caiguda lliure.

L’inici de l’‘era Feijóo’

El salt qualitatiu del primer Govern del PP i Vox tindrà conseqüències encara per analitzar. Els populars sí que estaven convençuts que l’acord s’hauria de tancar abans que Alberto Núñez Feijóo arribés a la presidència nacional per evitar que recaigués sobre ell la responsabilitat del primer pacte amb l’extrema dreta. Però, malgrat que encara és un candidat que han de votar els militants, el partit assumeix que no és la millor carta de presentació. El PSOE va sortir en massa i la línia del Govern serà exactament aquesta: que la moderació és una disfressa per al president de la Xunta.

A Europa, l’acord tampoc va ser vist amb bons ulls. El president del PPE, Donald Tusk, reunit amb la resta de líders (inclòs Pablo Casado pel seu comiat) a París, no va dubtar a rebutjar aquest pacte donant per fet que es tractaria d’una cosa puntual. «Per mi ha sigut una trista sorpresa. Casado era una garantia personal de mantenir el PP al centre-dreta evitant aquests coquetejos amb els radicals, amb moviments d’extrema dreta com Vox», va arribar a dir l’ex primer ministre de Polònia exhibint la seva amistat amb el ja líder sortint dels populars.

Una clatellada també per a Esteban González Pons, referent del PP a Brussel·les que actualment és al capdavant del Comitè Organitzador del Congrés que ha d’aixecar Feijóo al lideratge conservador. González Pons, un dels dirigents més bel·ligerants amb Vox, va titllar d’«extrema dreta» els d’Abascal fa una setmana i pocs dies després va rectifivar evitant parlar sobre aquest partit. La molèstia a Castella i Lleó (i en Feijóo) amb les seves paraules va ser notable, segons confirmen diferents fonts del PP. Com va publicar aquest diari, els pactes amb Vox sembla que seran el primer gran maldecap per al nou líder del PP.

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

Feijóo assegura en les seves intervencions que la seva comesa és recuperar tots els votants que van marxar a les sigles ultres i tornar a la política i al PP un sentit de la centralitat. Però no aclareix si, quan agafi les regnes de la formació, avalarà o no els acords de govern amb Vox. El primer ja s’ha produït, tot i que no sigui sota el seu mandat en sentit estricte. També preocupa molt en alguns sectors del PP les polítiques compartides. 

Mañueco va aconseguir tancar un programa de govern amb eixos generals en gairebé totes les temàtiques. Però Vox sí que va aconseguir posar en marxa una llei de violència intrafamiliar que «actualitzi la normativa vigent» i que castigarà per igual tota mena de maltractament al si de la família. El PP va assegurar en campanya que no permetria un sol pas enrere en violència de gènere, però el partit ultra, que nega que existeixi una violència específica contra les dones, ja ha arrencat un important compromís en el pacte de legislatura.