El Rei garanteix el «ferm compromís» i la solidaritat d’Espanya davant el «patiment punyent» d’Ucraïna

El discurs hauria sigut un altre fa menys de 20 dies. Però el món va canviar el 24 de febrer, quan Rússia va atacar Ucraïna de matinada, i aquesta al·locució prevista del Rei no va poder tenir lloc. L’acte d’homenatge als habitants de l’illa de La Palma, el reconeixement a la seva exemplaritat i estoïcisme en els 85 dies que el volcà de Cumbre Vieja va escopir lava, cendra i explosions, es va suspendre, així com la Conferència de Presidents que havia de tenir lloc l’endemà en un altre lloc de l’illa. Però aquest dissabte, 12 de març, el compromís amb els palmers es va poder reprendre, amb els Reis al capdavant del tribut, acompanyats pel president del Govern i nou ministres, més tots els presidents autonòmics, tret del català, Pere Aragonès. L’escenari era el mateix: el claustre del convent de Sant Francesc de la capital insular, Santa Cruz de La Palma.  

Felip VI recordava aquest dissabte, en l’arrencada del seu discurs, la cancel·lació de l’acte d’homenatge per uns esdeveniments que «van consternar el món i que són totalment inacceptables», «una guerra sense justificació», «contrària a la Carta de les Nacions Unides», que suposa una «clara violació del dret internacional» i que evoca «la memòria dels pitjors temps passats». El Monarca va mostrar la seva preocupació i la «solidaritat amb les autoritats i el poble ucraïnès», amb un patiment que «és punyent». Aquesta era la segona vegada, des que va esclatar el conflicte, que el cap d’Estat es referia a Ucraïna en un discurs, després del sopar inaugural del Mobile, el 27 de febrer a Barcelona. 

La solidaritat, va dir el Rei, és «consubstancial als espanyols» i és «un dels valors i fortaleses més grans de la nostra unitat i pertinença a la UE». «Davant aquesta nova crisi que estem vivint, Espanya mostra el seu ferm compromís per ajudar els ucraïnesos», va remarcar Felip VI. 

El Monarca advertia sobre com el planeta que coneixíem fins ara canviarà amb aquesta guerra: el «futur de tothom, a Espanya, Europa i tot el món» tindrà molt a veure amb el que passi al flanc oriental del Vell Continent. Per davant, va admetre, «noves dificultats», la necessitat de «continuar donant suport i empara a Ucraïna» i especialment als milions de refugiats que «fugen de l’horror». «També ho farem junts, amb els nostres socis europeus, fent gran la casa comuna que compartim»

Felip VI va reprendre en aquest punt l’acte de reconeixement als palmers, pel seu «coratge i fortalesa» davant el drama d’una erupció que va arrencar el 19 de setembre del 2021 i que es va allargar durant uns «mesos eterns». La dorsal de Cumbre Vieja es va mantenir activa 85 dies i 8 hores, i va deixar xifres rècord: 7.000 persones evacuades, 2.988 edificacions i 1.200 hectàrees afectades, 9.000 sismes, 70 quilòmetres de carreteres sepultades. 

El Rey defiende el compromiso de los españoles con "el presente y el futuro" de La Palmahttps://t.co/uwsem4WcWT pic.twitter.com/3bVKOxASZq

— Europa Press TV (@europapress_tv) 12 de marzo de 2022

«Una tristesa compartida»

Els palmers van ser durant tot aquest temps un «exemple de superació, fortalesa, humanitat, ajuda mútua, i també unitat», va ressaltar el Rei. Una «unitat» que també ha sigut assenyalada constantment pel president, Pedro Sánchez. L’erupció «va unir tots els espanyols sense excepció», perquè ho van sentir com «una cosa pròpia». «Vam patir per i amb vosaltres. Va ser una tristesa compartida, una impotència col·lectiva». 

Però aquesta unitat, va seguir, és la que ha de crear el camí també a partir d’ara, que està arrencant el procés de reconstrucció de l’illa. «Aquestes són avui les accions importants, les que construeixen, les xifres de la unitat i la recuperació. Podeu estar segurs que continuarem avançant junts, compartint esforços i enfrontant els nous reptes», va assenyalar. 

L’acte d’homenatge a l’exemplaritat del poble de La Palma començava pocs minuts després de les cinc de la tarda (les sis a la Península) d’aquest dissabte amb la lectura, per part de tres nens de les escoles afectades per l’erupció del volcà, de la declaració institucional de reconeixement dels habitants de l’illa per la seva «enteresa, solidaritat i sentit del deure cívic» durant els tres mesos d’activitat del Cumbre Vieja, una declaració que va aprovar el Consell de Ministres l’11 de gener passat. 

Notícies relacionades

La variable relació de la Generalitat amb la conferència de presidents

El Govern agilitarà l’asil als ucraïnesos que fugen de la guerra

Després, va seguir l’entrega de les Medalles al Mèrit de la Protecció Civil del Ministeri de l’Interior a 39 institucions públiques i privades que van participar en l’emergència provocada per l’erupció. La màxima distinció va recaure en la direcció tècnica del Pevolca (Pla d’Emergències Volcàniques de les Canàries), per la seva tasca de resposta a l’emergència. Però el Govern també va premiar la Policia Nacional, la Unitat Militar d’Emergències, l’Exèrcit de Terra i de l’Aire, l’Armada, la Creu Roja, i les policies locals de Los Llanos de Aridane, Tazacorte i El Paso. 

També l’Executiu va estendre el seu reconeixement al cos de la policia autonòmica, la Ràdio Televisió Canària, el Servei Canari de Salut, els equips de bombers i les entitats que van donar suport psicològic als palmers. Després de l’entrega de condecoracions van arribar la lectura de l’estremidor poema ‘Yo vuelvo a La Palma’, de l’escriptora Elsa López, la intervenció del Rei i, com a colofó, la interpretació de la cançó ‘Vivo en un archipiélago’ del cor insular i juvenil de l’illa.