Govern i autonomies pacten rebaixes fiscals per mitigar l’impacte de la guerra

La monstruosa guerra a Ucraïna i les devastadores conseqüències, que ja treuen el cap, d’un conflicte bèl·lic que amb seguretat canviarà el món, han forçat el primer pacte polític d’abast en molt temps. Un canvi de clima en el qual també hi ha influït el gir de timó al PP i el relleu de Pablo Casado per un dirigent amb un perfil més componedor, Alberto Núñez Feijóo. Govern i autonomies, reunits aquest diumenge en la XXVI Conferència de Presidents a l’illa canària de La Palma, creen un acord unànime que suposa la defensa fèrria a la posició sostinguda per Pedro Sánchez davant la Unió Europea perquè revisi el mercat energètic i que implicarà també una rebaixa d’impostos que atenuï l’impacte de la contesa a Ucraïna i el recorregut de la qual encara s’ha de concretar. «Ajudarem a col·laborar», va resumir el cap de la Xunta, reconeixent els «avenços» de la cimera. «Avui Espanya surt més forta, perquè estem més units», va glossar satisfeta la ministra portaveu, Isabel Rodríguez. Un ambient de concòrdia al qual va contribuir la presència del president català, Pere Aragonès, i del qual es va desmarcar amb rotunditat —gens estrany en ella— la cap de l’Executiu madrileny, Isabel Díaz Ayuso, al desbordar les demandes dels seus companys de partit i del seu nou líder.

La plasmació de l’acord d’aquesta XXVI Conferència va ser la declaració conjunta [aquí en PDF], firmada per tots després de sis hores de debat al Museu Arqueològic Benahoarita de Los Llanos de Aridane, a La Palma. El text va anar elaborant-se durant el dia i es compon de quatre punts. Un, l’expressió del suport al Govern central en la seva posició davant el pròxim Consell Europeu, el 24 i 25 de març, per aconseguir una «rebaixa dels preus de l’energia». Dos, «impulsar l’execució dels fons europeus per part de totes les administracions públiques». El document incorpora, com volia Sánchez, el compromís de «deixar al marge les discrepàncies partidistes». És a dir, que no s’utilitzin els fons contra l’Executiu, com sí que va fer Casado.

Tercer punt, gestionar de manera «coordinada» l’acollida de refugiats ucraïnesos. El president va avançar al començament de la cita que hi haurà disponibles 5.400 places de l’Estat i 12.800 més proporcionades per comunitats i ajuntaments. Els líders autonòmics van demanar recursos per fer front a la recepció de desplaçats, i Sánchez els va traslladar la «tranquil·litat», va dir Rodríguez, que hi haurà els «fons necessaris». Es disposaran tres centres d’acollida (Madrid, Barcelona i Alacant) i un quart possible a Màlaga.

Quart element: el pla nacional de resposta, per esmorteir els efectes d’una guerra que, com els va advertir Sánchez, serà «llarga» i amb el risc que es «cronifiqui». Allà s’hi inclou la «intensificació» de les mesures ja anunciades fins ara, com «les rebaixes fiscals» per atenuar l’impacte dels preus de l’energia «als rebuts que paguen famílies i empreses». Aquest punt va ser el que, segons Feijóo, més va costar arrencar a Sánchez, i el que deixava els barons del PP (també Aragonès) més insatisfets. Sánchez va remarcar que l’Executiu farà «tot el que estigui a la seva mà» per ajudar indústries i famílies, i va recordar que les retallades impositives aprovades fins ara suposarien una minva d’entre 10.000 i 12.000 milions d’euros si es prolonguessin durant tot l’any. En altres paraules, que l’Executiu està disposat a posar tota la potència de l’Estat al servei dels més vulnerables, perquè no siguin «ostatges del xantatge energètic» de Vladímir Putin.

Sánchez va avançar que Espanya ja està començant la tasca de documentació per «impulsar els tràmits davant el Tribunal Penal Internacional per iniciar els procediments per crims de guerra i lesa humanitat» contra l’autòcrata russa, i va demanar ajuda a les comunitats per poder aplicar les sancions als oligarques amb la «màxima eficàcia».

Acuerdos logrados por Gobierno y CCAA:

- Respaldo a la posición del Gobierno para bajar el precio de la energía
- Acelerar las inversiones para energías renovables
- Coordinación de acogida de refugiados de Ucrania
- Plan de respuesta a las consecuencias de la guerra pic.twitter.com/OtKHxkHdWK

— Europa Press (@europapress) 13 de marzo de 2022

Gira per Europa

El cap de la Xunta i l’andalús Juanma Moreno havien liderat la demanda d’una baixada d’impostos de l’electricitat i dels hidrocarburs, arribar fins al tipus superreduït, el 4%. El text final, tanmateix, no entra al detall. Rodríguez va al·legar que la virtut del pla és que és «obert i dinàmic», i ara el Govern central vol parlar amb els grups polítics, amb els agents socials, amb els sectors implicats i, de nou, amb les comunitats a través d’una conferència sectorial que pilotaran aquesta setmana les vicepresidentes Nadia Calviño i Teresa Ribera i els ministres econòmics. En paral·lel, Sánchez emprendrà una intensa gira per Europa en els pròxims dies per guanyar suports de cara al Consell Europeu de finals de mes.

És a dir, que el president aconsegueix guanyar temps fins a veure com respira la UE i què aconsegueix esgarrapar, però, mentrestant, pot lluir el suport institucional unànime a Espanya, cosa que no treu que, si els Vint-i-set no emeten senyals positius, el Govern actuï de manera unilateral. Ho va dir a porta tancada la presidenta balear, Francina Armengol: si Brussel·les no escolta, si no atén la necessitat de remodelar el sistema majorista de fixació de preus de l’electricitat, «cal parar la pujada a particulars i empreses tant sí com no». Cal fer «el possible i l’impossible» per abaixar els preus, va verbalitzar el valencià Ximo Puig.

La d’aquest diumenge era la primera conferència presencial que comptava amb l’assistència d’un president de la Generalitat des del 2012. Aragonès va arribar pels volts de les onze del matí, una vegada acabat l’esmorzar informal amb el Rei, i no va parar de remarcar l’«excepcionalitat» de la seva presència, motivada per la situació a Ucraïna. El dirigent republicà en va marxar amb una sensació agredolça. Insatisfet per la inconcreció de les mesures i alleujat per l’èxit de mínims d’haver salvat els respectes al marc competencial català en la gestió de la crisi i el compromís que els fons per a l’acollida seran transferits. La cimera, per a Aragonès, va acabar millor que l’anterior, al desembre (i telemàtica), centrada en la covid. No hi va haver un apart amb Sánchez, però sí amb l’aragonès Javier Lambán per rebaixar la tensió per la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern del 2030.

.@FeijooGalicia esperaba "más", pero defiende "cerrar filas" por Ucrania y avisa a Sánchez: "Ahora tiene que bajar impuestos" https://t.co/CKPW8Mjst0 pic.twitter.com/KeVvi5qZ3Q

— Europa Press TV (@europapress_tv) 13 de marzo de 2022

Els 20.000 milions en polítiques d’igualtat

«En aquest moment és imprescindible tancar files entorn de la posició espanyola a la UE i a l’OTAN», va destacar per la seva banda Feijóo, que va ressenyar que la cimera havia sigut «útil» i enviava un «missatge d’esperança» a les indústries i les famílies. Però d’aquest to conciliador en va sortir abruptament Ayuso: ella va reclamar suspendre temporalment (que no abaixar) els impostos que graven l’energia i destinar els 20.000 milions d’euros que el Govern ha reservat a polítiques d’igualtat fins al 2025 per «ajudar les famílies a afrontar la pujada de preus». Rodríguez va demanar no «frivolitzar» i va recordar que el pressupost del ministeri que dirigeix Irene Montero no arriba a 500 milions d’euros, i que el que va aprovar dimarts passat el Consell de Ministres va ser un pla transversal per a la igualtat efectiva que inclou mesures com el permís de maternitat i paternitat, la percepció per fill a càrrec i la lluita contra la bretxa de gènere en pensions.

.@perearagones aplaude los pactos "de mínimos" de la conferencia y pide concreciones https://t.co/BKhOMd6iMv pic.twitter.com/Nn96xyGIYy

— Europa Press TV (@europapress_tv) 13 de marzo de 2022

La presidenta madrilenya va buscar perfil propi, confrontar-se directament amb Sánchez i, de passada, acostar-se a un dels cavalls de batalla preferits per Vox, les polítiques de gènere. Feijóo no la va voler desautoritzar davant els mitjans —«no és encertat» dedicar aquests recursos a plans d’igualtat, perquè la «prioritat» han de ser els treballadors i les llars—, però se’l va veure incòmode, conscient que en aquests 20.000 milions assenyalats per la madrilenya hi ha partides que no es poden portar a zero. Per a ell també comença una altra etapa, la de lidiar amb la baronessa del seu partit que vol continuar atraient el focus, mimant la seva agenda i la seva imatge. L’oposició total no és el que havien previst els mandataris del PP: Moreno, abans de l’inici de la cita, havia advertit que no buscaven un front comú contra Sánchez.

Així que Ayuso, segons assenyalaven diversos dirigents socialistes, va pretendre «rebentar» la posició de Feijóo. Ella havia afirmat durant la reunió, de fet, que «pactar la incertesa pot quedar bé, però és només incertesa», desacreditant el consens. «N’hi ha que juguen de davanter centre i d’altres, al mig del camp», deien per excusar la posició de la madrilenya fonts molt pròximes al nou líder popular. Ella, no obstant, «té tot el dret a marcar perfil», van remarcar.

.@IdiazAyuso defiende que en estos momentos la igualdad es "tan importante como acabar con la pobreza de las familias" https://t.co/pk421BFLO2 pic.twitter.com/wV35uSTgfc

— Europa Press TV (@europapress_tv) 13 de marzo de 2022

Però, per al cap de la Xunta, l’important era la declaració (no ho va voler anomenar «acord» per la falta de terminis i destinataris de les baixades d’impostos), per molt que esperés «més» de la cimera autonòmica. Al cap i a la fi, com apuntaven en el seu entorn, «estem en una situació de vertigen». Ucraïna és el més urgent, prioritari i greu.

Interconnexions energètiques

El ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, va mantenir una actitud molt proactiva durant una conferència que va qualificar de positiva, i va ser dels que va insistir en la necessitat d’implicació de la UE per a l’aprovació d’un fons de cooperació per a l’acollida de refugiats i l’impuls de les interconnexions energètiques (aspecte en el qual coincideix amb Sánchez). També va defensar declarar les instal·lacions de renovables com a béns d’interès públic per ser desenvolupades «més ràpidament».

Notícies relacionades

El Rei garanteix el «ferm compromís» i la solidaritat d’Espanya davant el «patiment punyent» d’Ucraïna

Aragonès admet «esgarrapades» per «liderar» l’independentisme

Davant un Aragonès a qui fins i tot barons habitualment crítics amb ell, com el castellanomanxec Emiliano García-Page —va apreciar com una «falta de respecte» que arribés després de la sortida del Rei—, van veure com a «pràctic», i fins i tot amb un discurs «autonomista», el comportament d’Ayuso va tornar a eclipsar un clima de certa calma. I és que Sánchez s’havia cuidat de desactivar les crítiques des de l’arrencada a l’oferir, en la seva primera intervenció en el plenari (i sense avançar-ho prèviament en els mitjans) la rebaixa impositiva. És més, Feijóo va apuntar que la d’aquest diumenge havia sigut una Conferència de Presidents real —les anteriors amb Sánchez, va assenyalar, havien sigut meres «reunions»—, perquè hi va haver ordre del dia, treball previ dels equips, intercanvi de documentació i debat.

La Cumbre de La Palma cierra filas con la crisis de Ucrania, aunque varios presidentes reclaman más concreción https://t.co/uTyI3ofF0P pic.twitter.com/9T91XxUfrP

— Europa Press TV (@europapress_tv) 13 de marzo de 2022

El bon clima ja es venia respirant des de la tarda anterior. Tots els presidents —alguns van volar fins a La Palma i després van tornar a Madrid en l’Airbus ofert per la Moncloa—, tret d’Aragonès, van participar de l’homenatge als habitants de l’illa a la capital, i després van sopar tots junts, fins a les 23 hores, al parador, trobada a la qual no es va afegir Urkullu. La Palma, el petit territori castigat durant 85 dies pel volcà de Cumbre Vieja, va veure néixer una treva política propiciada pel desastre d’Ucraïna. Un conflicte que submergeix el debat públic a Espanya en una altra dimensió i que col·loca una nova fita que ningú esperava en la legislatura.