La consellera Garriga al·lega davant la jutge que no va ser advertida pel Constitucional sobre l’1-O

La consellera Natàlia Garriga ha al·legat aquest dilluns davant la jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Eugènia Alegret, que la investiga per l’organització del referèndum unilateral de l’1-O que no va ser advertida en persona pel Tribunal Constitucional del fet que no podia fer accions vetades en les seves resolucions .La fiscalia entén que existeixen indicis que l’alt càrrec de l’Executiu català va incórrer en un delicte de desobediència greu per «desatendre» els mandats de l’alt tribunal quan era directora de serveis de la secretaria general del Departament de Vicepresidència, tot i que a la seva ordre de processament, dictada abans que fos aforada pel Jutjat d’Instrucció número 13, figura també el delicte de malversació. L’Advocacia de l’Estat també ha expressat la mateixa opinió. Malgrat això, encara és possible que sigui jutjada per malversació, perquè Vox exerceix l’acusació popular.

La consellera s’ha presentat a la seu del TSJC envoltada per diputats de Junts, ERC i la CUP, a més de la presidenta del Parlament, Laura Borrás, i diversos membres del Govern català. Garriga, a qui se li ha notificat el seu processament, només ha respost a les preguntes de la seva advocada, Laura Palmés, i la indagatòria ha durat uns 15 minuts.

En aquesta declaració, la consellera ha afirmat que la nau habilitada al CTTI (Centre de Telecomunicacions de la Generalitat) abans del referèndum unilateral es va utilitzar posteriorment en unes eleccions i durant la pandèmia del coronavirus per al 061 i els rastrejadors, justificant, per tant, els 70.000 euros destinats a aquestes instal·lacions. El seu interrogatori ha versat sobre aquest assumpte i en si havia rebut alguna notificació personal del TR sobre l’impediment de promoure accions secessionistes. En aquest sentit, la titular del departament de Cultura ha negat que l’alt tribunal li comuniqués res. Per aquesta raó, la seva advocada ha sol·licitat que es requereixi el Constitucional si això és així.

La detenció

La consellera va ser detinguda el 20 de setembre del 2017, en l’operació ordenada pel Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona per avortar la logística de l’1-O que va donar peu al registre de la seu del Departament de Vicepresidència i Economia, dirigit per Oriol Junqueras i on la consellera exercia de directora de serveis. Posteriorment, va ser processada per participar en els preparatius del referèndum unilateral que va suspendre el TC, principalment arran de les gestions que va fer per obtenir un local on emmagatzemar material electoral i habilitar un centre de recollida de dades de la votació. Quan va ser escollida en les ultimes eleccions, el cas va passar en mans del TSJC pel seu aforament.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Garriga va ser processada pel seu paper en l’adjudicació de diversos contractes menors per habilitar un centre d’atenció telefònica que havia de recollir les dades de l’1-O, per les gestions que va fer per obtenir un local on emmagatzemar el material electoral i facilitar l’accés a la pàgina web del referèndum, a més de per assistir a un acte de Vicepresidència a favor de la consulta. No obstant, segons la fiscalia, la mateixa jutge del TSJC que va processar per l’1-O Josep Maria Jové ja va descartar que les despeses destinades al condicionament de l’esmentat centre constituïssin un delicte de malversació de cabals públics, ja que després va ser utilitzat per a processos electorals legals i altres activitats.

La fiscalia també acusa la consellera de fer d’«enllaç» entre Jové i una altra de les processades per l’1-O per aconseguir un local on emmagatzemar el material electoral del referèndum i de «transmetre instruccions» per a la cessió d’unes naus de Bigues i Riells (Barcelona). Segons el ministeri públic, també va fer gestions perquè la pàgina web del referèndum pogués ser accessible per a qualsevol persona i va assistir a un acte l’abril del 2017, organitzat pel Departament de Vicepresidència, «amb què es pretenia transmetre a la ciutadania el compromís dels membres i altres alts càrrecs del Govern amb el referèndum il·legal que es convocaria ben aviat».