El Govern activa un pla d’urgència per evitar el col·lapse amb els refugiats

Espanya està, com altres Estats membres de la Unió Europea, abocada a la recepció de refugiats que fugen de la injustícia de la guerra a Ucraïna. Toca atendre l’èxode més gran des de la II guerra mundial. La burocràcia i el moviment de personal especialitzat per fer front a la situació ja és desbordant. I no hi ha temps a perdre. L’Executiu central prepara 5.400 places i compta amb el fet que els governs regionals i locals n’aportin unes gairebé 13.000 més. Madrid, Barcelona, Alacant i pot ser que ben aviat Màlaga allotgen centres de recepció de referència. Així ho recull El Periódico de España.

El president Pedro Sánchez s’ha encarregat d’entrar en detalls amb els seus homòlegs autonòmics a La Palma. Ha dit que hi haurà finançament extra. Prèviament havien existit contactes amb la Federació de Municipis i Províncies (FEMP) i, segurament, entre tots es van debatre alguns dels punts del pla d’urgència en què des de fa dies treballa La Moncloa per evitar un col·lapse administratiu que es veu a venir. 

L’esmentat pla d’emergència, segons ha sabut El Periódico de España, s’està implementant amb la col·laboració de diversos ministeris i organismes públics, i està sent liderat des del grup de treball creat a la Moncloa per a la protecció temporal dels refugiats que, a més, és monitoritzat pel departament de Seguretat Nacional. Es necessita solidaritat (Espanya l’està exhibint sense límits), fons, places garantides de residència, d’escolarització i sanitàries. S’ha accelerar l’homologació d’estudis i títols. I s’ha d’aconseguir establir ordre i directrius comunes en l’actuació envers els desplaçats. 

Aquest últim eix és el que té més dificultats en aquests moments: es multiplica el nombre de vols, trens i autobusos que porten a sòl espanyol ciutadans que fugen d’Ucraïna, que tenen per cert diferents nacionalitats. Els que fugen de manera majoritària no es queden als països limítrofs amb el país envaït per Rússia (de Romania surt més del 70% dels que entren per la frontera, per exemple).

Dels que estan arribant a Espanya, molts ho fan sense documentació completa o en regla. Els ministeris d’Interior i d’Inclusió i Migracions han desenvolupat instruccions de procediment perquè hi hagi garanties d’una protecció temporal. I es volen implementar sistemes administratius i informàtics que agilitzin els expedients i que donin resposta als refugiats amb independència del territori espanyol en què acabin ubicant-se. 

En tot cas els problemes amb la documentació fan també més difícil la gestió de la sol·licitud d’asil per als que volen intentar aquest format, que creix amb comptagotes a tot Europa en comparació amb el ritme de l’èxode, que supera els 3 milions. I pujant. La setmana passada les demandes d’asil d’aquest col·lectiu al continent no superaven la xifra de 9.000 i la meitat s’havien tramitat a Romania o a Suècia. S’hi ha d’afegir que s’ha detectat una tendència creixent d’entrada de ciutadans russos –hipotèticament crítics amb la tragèdia provocada per Vladímir Putin– als països bàltics i a Finlàndia. 

L’atenció a les estacions

Les autoritats, membres d’organitzacions socials i treballadors vinculats a plataformes de transport que mantenen els primers contactes amb els refugiats d’Ucraïna que acull Espanya emfatitzen que arriben menors sols. Ciutadans en xoc. Hi ha malalts i hi ha ferits –la UE pretén organitzar a mitjà termini l’atenció mèdica a través del seu Sistema d’Alerta Primerenca i Resposta (EWRS)–.

Els desplaçaments des dels països veïns d’Ucraïna són impulsats alhora per administracions públiques; per entitats socials, per empreses i fins i tot per particulars que actuen de bona fe, però que dificulten més el control dels processos.

Hi ha aerolínies que en les últimes jornades han pres pel seu compte iniciatives solidàries i els viatgers han arribat abans que la informació sobre que un altre grup entrava al territori. El temps compta i la supervivència va per davant del respecte a la vella burocràcia, clarament. Per tren, la màxima pressió s’està detectant a les estacions de Sants a Barcelona (200 refugiats de mitjana diària), d’Atocha i Chamartín a Madrid i de Sant Sebastià, via Hendaia. S’ha establert una línia de cooperació franco-espanyola que funciona amb l’ajuda de l’ambaixada.

Renfe i Adif, pel seu costat, estan donant resposta als desplaçaments per arribar a Espanya i també als interns o de trànsit. Han atès in situ els fluxos de desplaçats que tenien una situació més delicada per la qual cosa, la setmana passada, van sol·licitar una coordinació superior que permetés millor i més atenció, especialment als refugiats que es troben pitjor. I de manera més discreta del que s’estava podent fer. El Govern, segons les fonts consultades, es va posar a buscar fórmules per fomentar atenció professional a prop però, en la mesura del possible, fora de les estacions.

Coordinació amb la UE

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A més de donar solució urgent a totes aquestes situacions detectades en terreny espanyol, l’equip governamental que mira d’aconseguir les regnes d’aquest tsunami humanitari ha apostat per reforçar la coordinació i l’intercanvi d’informació de la Unió Europea a fi de poder guanyar eficàcia. La Comissió Europea, de fet, també està caminant en aquest sentit i ha proposat la creació d’una plataforma de solidaritat que prioritzi els desplaçats més vulnerables, i va reclamar que cada Estat designi un punt de contacte oficial. 

També exigeix als membres que li subministrin, diàriament, informació sobre la situació de les fronteres i l’estat dels seus models d’acollida. L’objectiu és evitar el desbordament dels països receptors i de la mateixa UE per no fer més dolorosa la vida dels que ho han perdut gairebé tot.