El Govern es reuneix amb el PP per a la resposta a la guerra: «No estar en l’acord seria un error històric»

Hi ha tres dates clau per al Govern d’aquí a finals de mes: el Consell Europeu del 24 i 25 de març i el Consell de Ministres del dia 29, el que aprovarà el pla de resposta a la guerra d’Ucraïna. Amb la vista posada en les dues cites, i amb la «fortalesa» que li confereix l’acord unànime a què Pedro Sánchez va arribar amb els presidents autonòmics a La Palma, diumenge passat, l’Executiu desplega la seva acció ara en dos fronts. A nivell europeu, el president ja té dissenyada, tot i que subjecta a canvis, la seva agenda de contactes amb primers ministres, per guanyar suports de cara a la cimera dels Vint-i-set i que s’arribi a una fórmula que talli el «contagi» del preu del gas sobre el de l’electricitat. De moment, ja estan tancades les entrevistes amb set líders europeus, entre els quals l’alemany Olaf Scholz i l’italià Mario Draghi.

A escala domèstica, el bipartit comença aquest dimecres amb les trobades amb els grups polítics per intentar pactar el primer paquet de mesures davant les conseqüències de l’agressió de Rússia sobre Kíiv. El primer interlocutor serà el PP, i la Moncloa l’adverteix que quedar-se fora de l’acord seria un «error històric». En aquestes converses no es preveu abordar l’increment de la despesa en Defensa per acostar-lo al 2% del PIB, propòsit que ha fet revoltar Unides Podem, tot i que els socialistes ignoren les crítiques dels seus socis i continuen remarcant que el Govern farà «tot el que hagi de fer» en aquest nou escenari.

La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, va avançar que per a aquest dimecres ja està tancada la primera trobada amb els grups. Hi acudiran les tres vicepresidentes –Nadia Calviño, Yolanda Díaz i Teresa Ribera– i el titular de la Presidència, Félix Bolaños, i al davant tindran la nova coordinadora del PP, Cuca Gamarra. L’objectiu és arribar «a un acord important de resposta a les conseqüències econòmiques de la guerra», per protegir «els més vulnerables» i fer un «repartiment equitatiu dels costos» que la guerra a Ucraïna està causant. El Govern recorrerà, va prometre, a totes les «eines de l’Estat» per afrontar aquesta crisi, com va fer amb la pandèmia.

Rodríguez no va aclarir si l’Executiu acudiria a aquesta reunió amb propostes concretes. De fet, no va voler entrar al detall de quines poden ser les rebaixes d’impostos a les quals es va comprometre Sánchez en la XXVI Conferència de Presidents. Sí que va reiterar que fa mesos que l’Executiu fa esforços per mitigar el cost de l’encariment de la llum. I va recordar que són capitals les decisions que s’adoptin en el Consell Europeu del 24 i 25 de març, si finalment els Vint-i-set pacten, com pressiona Espanya, una fórmula per desacoblar el gas del preu de la llum. La ministra va assenyalar que si no es prenen mesures estructurals es corre el risc que la rebaixa fiscal no serveixi de gaire.

«Anem a un gran pacte de país»

A la reunió amb el PP la seguiran les trobades amb la resta de grups (també es cridarà Vox). I el pròxim dilluns, 21 de març, se celebrarà una conferència sectorial amb les comunitats –ja promesa per Sánchez a La Palma– per «anar al detall de les propostes» amb la participació dels ministeris econòmics. Aquell mateix dia, 21 de març a la tarda, hi haurà una nova reunió amb empresaris i sindicats.

Si no hi ha més concreció, per tant, va justificar la portaveu, és perquè el pla és «dinàmic i obert», perquè es vol escoltar els interlocutors polítics i socials i el sector, perquè es busca la «implicació de tots» i perquè es desconeix l’abast d’aquest conflicte i fins on arribarà Vladímir Putin. El Govern persegueix, va dir Rodríguez, un gran pacte i està convençut, de fet, que l’acord «s’aconseguirà», per com d’«inèdita i històrica que és la situació», i perquè compta amb l’«aval» que li van donar els mandataris autonòmics en la cimera de La Palma. És més, va afegir, mirant al PP, «no estar en l’acord seria un error històric». «Anem a un gran pacte de país», resumien posteriorment fonts governamentals. Rodríguez va evitar carregar les tintes contra el pròxim nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va reclamar al Consell de Ministres que baixés aquest mateix dimarts l’IVA de la llum i el gas i els impostos als hidrocarburs.

A l’acció en el pla domèstic se superposa l’agenda exterior del president. Així, aquest dimecres, després de la sessió de control a l’Executiu en el Congrés, Sánchez es reunirà a la Moncloa amb el primer ministre de Croàcia, Andrej Plenkovic. Després, viatjarà fins a Bratislava per entrevistar-se amb el primer ministre d’Eslovàquia, Eduard Heger. Dijous es traslladarà a Bucarest per parlar amb el premier de Romania, Nicolae Ciucă. Divendres, 18 de març, és potser la jornada clau: a Roma participarà en una cimera a quatre amb els caps de Govern d’Itàlia, Mario Draghi; Portugal, António Costa, i Grècia, Kyriakos Mitsotakis. A la tarda, volarà fins a Berlín per veure’s amb el canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, amb qui ja es va reunir a Madrid al gener. L’última cita programada fins ara és Dublín, el pròxim dimarts, 22 de març.

Notícies relacionades

Govern i autonomies pacten rebaixes fiscals per mitigar l’impacte de la guerra

Sánchez aprovarà rebaixes impositives per als sectors afectats per la guerra

Fonts de l’Executiu assenyalaven que la gira encara podria ampliar-se i incloure més països. No està prevista, per ara, una trobada amb el president francès, Emmanuel Macron, ja que tots dos van tenir ocasió de parlar en la cimera informal de Versalles de dijous passat i divendres. Sánchez ha combinat països més reticents i més partidaris de fer un tomb al sistema de fixació de preus. Espanya considera prioritari deslligar el preu del gas de la factura elèctrica, però també defensa accelerar la transició energètica, fer compres centralitzades de gas o impulsar les interconnexions energètiques (no només de gas, sinó també d’hidrogen verd).

#EnDirecto | Feijóo pide al Gobierno que baje "hoy martes en el Consejo de Ministros" el IVA de la luz, el del gas, el impuestos de hidrocarburos desde la "legitimidad" que le da el hecho de ser presidente autonómico, ya que el "50%" de estos impuestos va a las autonomías pic.twitter.com/2EyOC4xkQZ

— Europa Press (@europapress) 15 de marzo de 2022

«15 dies de treball intens»

«Sentir-nos acompanyats per tots els presidents autonòmics fa que Espanya sigui més forta», va remarcar la ministra, al·ludint al primer compromís de la Declaració de La Palma: el suport de totes les comunitats a les gestions del Govern central a Brussel·les. La combinació de la gira europea de Sánchez, les entrevistes amb els grups i els agents socials i la conferència sectorial van permetre Rodríguez remarcar que a partir d’ara comencen «15 dies de treball intens» perquè els ministeris, les administracions, les institucions i els partits puguin aportar la seva visió al pla de resposta davant la guerra. Sortirà, va manifestar, «un bon treball», que inclourà rebaixes fiscals, però també altres mesures com accelerar l’execució del pla de recuperació o agilitar el desenvolupament de les renovables.