Guàrdia Civil i Policia reuneixen informació sobre actius de milionaris russos a Espanya

El treball es fa amb pressa, en previsió de futures immobilitzacions d’actius a l’aplicar-se el reglament de la Unió Europea sobre mesures restrictives contra certs oligarques i les seves empreses de Rússia, com les que ja han tingut lloc, dissabte passat, al port italià de Trieste, quan la Guarda de Finanza italiana va confiscar un enorme veler de l’oligarca Andrei Meltxinenko, i en urbanitzacions de luxe de la Costa Blava francesa.

Aquest dilluns va transcendir la immobilització per part d’Espanya del iot ‘Valerie’, que el magnat Serguei Txemezov tenia atracat al port de Barcelona. No serà l’única, segons va confirmar aquell mateix dia, de nit, Pedro Sánchez en una entrevista concedida a La Sexta.

Tres vies d’informació

Les persones objectiu d’aquest treball policial d’intel·ligència són empresaris, polítics i militars que han sigut inclosos en la llista europea de sancionats amb la congelació d’actius. O sigui, segons la primera ordre emesa pel Consell Europeu el 2014, després de l’annexió russa de Crimea, persones físiques responsables d’accions que menyscabin o amenacin la integritat territorial, la sobirania i la independència d’Ucraïna. El llistat, amb prop d’un miler de filiacions de persones i entitats, s’engreixa ràpidament des del 28 de febrer, dos dies després de la invasió, amb successius afegits de la UE.

En la reunió de dades i informes hi participen els anomenats «grups de russos» dels dos cossos policials, especialitzats en delinqüència mafiosa de l’Est, que posen al dia anotacions d’investigacions fins i tot ja concloses, segons relaten les mateixes fonts.

«S’immobilitzaran tots els fons i recursos econòmics la propietat dels quals, tinença o control correspongui a persones físiques o jurídiques que figurin a l’annex...», diu l’ordre europea del 2014, reforçada ara amb nova vigència per l’agressió militar russa contra Ucraïna. Durant la setmana passada, la recerca policial d’informació es va centrar en tres sectors: l’immobiliari, el de les assegurances i el de les consignatàries marítimes.

En el cas del primer, la recerca d’informació se centra especialment en Catalunya, la Costa del Sol i la costa del País Valencià i ensopega com a principal obstacle amb les societats pantalla que utilitzen la totalitat dels milionaris investigats, en recorreguts que acaben invariablement en firmes domiciliades en paradisos fiscals caribenys. El mateix president del Govern va advertir en la seva entrevista d’aquesta dificultat en les indagacions.

Davant la mateixa dificultat per a iots, majoritàriament, de bandera de les illes Caiman, s’està recorrent als manifestos dels barcos –document obligatori que ressenya la càrrega, tripulació i destí– i al pagament de serveis a les consignatàries, encarregades de facilitar la logística i la burocràcia de l’atracada al port.

La via de les assegurances s’ha presentat com a alternativa per seguir la pista de la propietat de béns immobiliaris i iots, motivada, a més, per una «escassa col·laboració» per part de les consignatàries, malgrat que el sector privat està obligat a informar les autoritats –sense l’obligatorietat d’un requeriment previ– sobre aquest tipus d’interessos, segons ha establert el reglament europeu de sancions.

Totes les embarcacions d’esbarjo que naveguin per aigües espanyoles tenen l’obligació de tenir concertada una assegurança de responsabilitat civil. Les marines i ports esportius ho exigeixen per tenir dret a atracar.

Obligació d’informar

A Espanya, dos departaments governamentals han de congelar els actius dels russos assenyalats en la llista europea: el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i la Sotsdirecció General d’Inspecció i Control de Moviment de Capitals, dependent del Ministeri d’Economia

Notícies relacionades

La UE deixa l’elit de Rússia sense articles de luxe i prohibeix noves inversions energètiques

El Govern espanyol confisca a Barcelona el iot de l’oligarca rus Serguei Txemezov

Per a aquesta secretaria treballen també els policies i guàrdies civils que presten serveis al Sepblac (Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals). Aquest organisme té ja una àmplia experiència en la persecució del finançament d’organitzacions terroristes.

Aquesta sotsdirecció general del Ministeri d’Economia ha de rebre informació fins i tot de particulars, segons estableix la llei. En el cas de congelació d’actius, empreses i ciutadans tenen obligació de fer complir la restricció i «l’obligatorietat de què la congelació o bloqueig realitzat siguin immediatament comunicats per escrit a la Sotsdirecció General d’Inspecció i Control de Moviments de Capitals –diu la Llei de Prevenció del Blanqueig, de 2010, i un Reial Decret del 5 de maig del 2014– incloent en la comunicació totes les dades relatives al titular, la quantia i naturalesa dels fons o recursos econòmics que s’haguessin congelat o bloquejat i altres circumstàncies concurrents».