L’entorn de Carles Puigdemont va intentar que Armènia recolzés el procés

Un dels objectius prioritaris per al Govern de Puigdemont durant el procés va ser intentar contactar amb les autoritats de la majoria de països possibles per aconseguir recolzaments a una hipotètica Catalunya independent, de manera que, si es produïa la secessió, se’l reconegués com a estat sobirà. No es van estalviar esforços per aconseguir-ho i, per a això, l’independentisme va obrir diferents vies per portar a bon port aquesta missió. D’aquí no només els viatges del 2019 i 2020 d’Alay a Rússia (dos dels quals, amb Dmitrenko), sinó també els contactes que van mantenir en aquest país homes de la confiança de Puigdemont, com Víctor Terradellas, exsecretari de relacions internacionals de l’extinta Convergència.

Obrir portes

En aquest esforç per contactar amb els governs d’altres estats, Alay va recórrer a Dmitrenko, amb qui l’unia en aquell temps una estreta relació, perquè li proporcionés algun contacte que li permetés obrir-se portes a Armènia. Segons les fonts coneixedores d’aquesta maniobra, l’empresari rus establert a Barcelona, a qui se li està negant la nacionalitat per la seva vinculació amb el servei d’intel·ligència de Vladímir Putin, va parlar amb alguns ciutadans armenis. Dmitrenko ha reconegut a aquest diari que va realitzar l’esmentada gestió, però que no va tenir efecte després de preguntar a un parell d’amics.

Mentre que l’empresari rus precisa que la petició d’Alay va ser per telèfon, altres fonts situen aquest requeriment en el dinar que es va celebrar al restaurant Haddock de Barcelona el 17 d’octubre del 2019. Aquell mes, van viatjar a la capital catalana Artiom Lukaianov, fill d’adoptiu de Vladislav Surkov, anomenat ‘el Cardenal Gris’ i influent i misteriós exassessor de Putin, i un col·laborador seu, Serguei Sumin, antic comandament del Servei Federal de Protecció Russa.

En aquest àpat es van reunir aquestes dues persones, Dmitrenko (que havia sigut soci de Lukaianov en una societat establerta a Londres) i el cap de l’oficina de Puigdemont. Les diverses fonts consultades per aquest diari concreten que en aquell dinar, al qual va ser vetat un exsoci de Dmitrenko per ser «confidencial», es va parlar de la «situació a Catalunya», ja que en aquestes dates s’estaven produint aldarulls arran de la sentència del procés, però també de qüestions financeres en relació amb un fons a l’estranger i altres de relacionades amb el món digital i l’acadèmic.

La màfia russa

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

La petició de nacionalitat espanyola per part de Dmitrenko es va formular fa més de tres anys i el Ministeri de Justícia l’hi va denegar perquè, segons un informe preceptiu, «es té coneixement provat» del seu «treball conscient» per als «serveis d’intel·ligència russos, dels quals rep missions». La resolució afegeix que «s’han detectat contactes d’aquest individu amb alguns dels principals líders del crim organitzat transnacional d’origen rus, per a qui també realitzen diferents tasques», acusació que l’empresari rus desmenteix rotundament.

Dmitrenko, que ha presentat un recurs a l’Audiència Nacional en contra d’aquesta decisió, reconeix que va intentar recuperar per a la fiscalia russa propietats de la família d’un exdirector del districte de Klin, a la regió de Moscou, Aleksandr Postrigran, acusat de corrupció. El seu fill, Valeri, administrador d’un hotel a Catalunya, va ser detingut a Espanya a petició de les autoritats russes. A través de Postigran, l’advocat de Dmitrenko i Puigdemont, Gonzalo Boye, es va fer càrrec de Vasili Khristoforov, una de les màximes autoritats de la màfia russa. «Jo no el conec, ni tinc res a veure amb la màfia russa», assegura Dmitrenko. El lletrat va admetre que va viatjar el març del 2020 per «visitar diversos clients».