La Fiscalia va ordenar investigar només Stampa i va excloure Serrano de la denúncia inicial

Estem a 7 de juliol del 2020. La fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, porta 132 dies en la seva nova funció procedent del seu alt càrrec de ministra de Justícia del Govern de Pedro Sánchez. Ignacio Stampa, un dels dos fiscals del cas Tàndem i la Fiscalia Anticorrupció, és al seu punt de mira.

Segons ha confiat la ministra i ara fiscal general, un àudio filtrat el setembre del 2018, tot just quatre mesos després de ser nomenada ministra de Justícia del Govern de Pedro Sánchez el juny d’aquell any, li ha fet molt mal.

Es tracta d’una gravació que registra la participació de Lola, com l’anomenen tots, en un dinar amb el jutge Baltasar Garzón, el comissari Enrique García Castaño, i altres comandaments policials, amb el comissari José Villarejo l’octubre del 2009, al restaurant madrileny Rianxo. I atribueix la filtració a la Fiscalia Anticorrupció.

Aquest àudio, segons va poder confirmar aquest diari amb diverses fonts fiscals i policials, pertany a la col·lecció que atresorava Villarejo. Però no formava part del lot que a l’entrada i registre al seu domicili de Pozuelo de Alarcón va requisar la policia.

Una campanya en gran part dels mitjans de comunicació de Madrid que pretenia desacreditar la instrucció del cas Tàndem-Villarejo i que també van alimentar enemics de la trajectòria de Stampa en casos de corrupció a Lanzarote, illes Canàries, presenta el fiscal Stampa i el seu company, Miguel Serrano, en directa connivència amb l’acusació popular d’Unides Podem en les investigacions.

Cas Dina Bousselham

Tant acusats poderosos de les peces del cas com el mateix Villarejo recolzen el que podria conduir a plantejar possibles causes o incidents de nul·litat de les actuacions. Segons el document, que reprodueix EL PERIÓDICO, García, mà dreta de Dolores Delgado, rep en el seu correu electrònic el 7 de juliol del 2020, un escrit cursat prèviament a la Fiscalia Anticorrupció. És una «denúncia presentada pel partit polític Vox contra Dina Bousselham», excol·laboradora de Pablo Iglesias, en la qual «es posa en coneixement d’uns fets pels quals se sol·licita investigació i determinació de la naturalesa delictiva d’aquests».

Assenyala que «derivada d’aquests, es remet denúncia completa, tot i que de la seva competència sigui només la relativa a l’actuació del fiscal Stampa en l’anomenat cas Tàndem en el qual se li atribueix la comissió d’un delicte de revelació de secrets». Aclareix, en referència implícita, sense citar-les, a les altres circumstàncies a la quals es refereixen els fets en els retalls de premsa –entre ells s’atribueix al fiscal Miguel Serrano la filtració de secrets, igual com s’afirma de Stampa– que es troben ja investigats.

Ho diu així: «La resta de les qüestions es troben sota investigació judicial amb la qual cosa... des de la mateixa Fiscalia Especial [Anticorrupció] s’ha donat trasllat a l’òrgan judicial competent».

No perd un minut el fiscal en cap de la Secretaria Tècnica. El mateix 7 de juliol del 2020, García firma l’ofici dirigit al fiscal Superior de la Comunitat de Madrid (TSJM), Jesús Caballero Klink. I l’hi envia l’endemà, 8 de juliol.

La referència implícita que les altres persones, a part de Stampa, ja estan investigades omet un fet. ¿Què passa amb Miguel Serrano, que apareix en les retallades aportades en la denúncia de Vox com igual de presumpte filtrador de la investigació?

En una entrevista publicada el passat 25 de novembre, EL PERIÓDICO va preguntar a l’instructor del TSJM, el tinent fiscal Carlos Ruiz de Alegría, que va proposar arxivar dues vegades les diligències davant inexistència de delicte, per l’omissió de Serrano en la investigació:

-EL PERIÓDICO: Si la denúncia de Vox era contra Stampa i el fiscal Miguel Serrano, ¿per què només s’investiga Stampa? ¿No és, d’entrada, la prova que Stampa era l’objectiu?

-Ruiz de Alegría: La denúncia era contra tots dos. Però la secretaria tècnica o la inspecció, ja no recordo exactament, va considerar pertinent que s’investigués només Stampa, i així se’m va comunicar.

-EP: Però si hi ha una denúncia contra dos fiscals, ¿no crida l’atenció aquesta discriminació? ¿No és estranya?

-RA: Ho és. Quan la Fiscalia General de l’Estat ens dona trasllat de la denúncia de Vox, es posa èmfasi en el senyor Stampa. Si no hagués existit aquesta comunicació, s’hauria incoat també contra el fiscal Serrano.

L’empremta d’Álvaro García

En les seves al·legacions davant la demanda de Stampa en la secció de contencioss administrativa del TSJM, la mateixa Advocacia de l’Estat, amb data 4 de novembre de 2011, assenyala que la «Fiscalia de la Comunitat de Madrid va incoar, el juliol del 2020, les diligències d’investigació penal 32/2020, davant la denúncia que, el 7 de juliol de l’esmentat any, havia presentat el partit polític Vox contra fiscals de la Fiscalia Anticorrupció, per la suposada comissió d’un delicte de revelació de secrets... constant que la investigació s’havia centrat en la participació del fiscal senyor Stampa».

¿Com és que Álvaro García va deixar aquesta empremta? El muntatge aprofita l’encapçalament de la pretesa denúncia de Vox on s’anomena Dina Bousselham, Pablo Iglesias, Marta Flor i Ignacio Stampa. Però en els retalls aportats sobre els fets apareix clarament Miguel Serrano.

«Aquest pecat original de l’ofici de la secretaria tècnica, és a dir, l’omissió de Serrano, és la prova que no va existir intenció de perseguir el delicte. Acredita que la motivació era personal», assenyala un fiscal consultat. Potser per «compensar» aquest buit i fer aparèixer d’alguna manera el nom del fiscal Serrano, el mateix Álvaro García va proposar el 8 d’octubre del 2020 en el seu «suggeriment» de noves diligències a l’instructor del TSJM –per mantenir oberta la causa davant el Consell Fiscal que havia d’adjudicar les places el 27 d’octubre del 2020– citar-lo en qualitat de testimoni.

Si en els fets Serrano apareixia com a presumpte filtrador, ¿quin sentit tenia prendre-li declaració com a testimoni? Ruiz de Alegría el va citar. Serrano va negar qualsevol filtració. I l’instructor va tornar a proposar, després del 5 d’octubre, per segona vegada, el 23 d’octubre del 2020, l’arxivament del cas. El Consell Fiscal del 27 d’octubre podia així prendre coneixement de la situació de les diligències i atenir-s’hi en el concurs d’adjudicació de les places.

«El 23 d’octubre, abans de la resolució del concurs es va enviar la proposta d’arxivament a la FGE. I no ens van dir res fins al 4 de novembre. I allà ens demana [la secretaria tècnica] tot l’expedient. Li enviem l’original i tot. I després un mes més tard [2 de desembre] ens sol·liciten un rosari de noves diligències. I per escrit em vaig negar», va explicar Ruiz de Alegría.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Les diligències es van mantenir obertes –gràcies a una pròrroga– des de juliol del 2020 i es van tancar, després de dues propostes d’arxivament de l’instructor –denegades per la FGE– vuit mesos després, el 16 de febrer del 2021. Per justificar el muntatge, en lloc d’acceptar la versió del decret de l’instructor del TSJM, d’1 de febrer del 2021, que procedia l’arxivament perquè «no es pot apreciar cap empremta d’indicis ni tan sols de sospites que avalessin la pretensió dels denunciants, és a dir, del delicte de revelació de secrets», la ploma de García va aconseguir rebaixar l’afirmació al decret del 4 de febrer del 2012: «Si no s’acredita, insistim, cap filtració o revelació, procedeix acordar l’arxivament».

Dotze dies després, el 16 de febrer, finalment, es van arxivar les diligències, no sense abans afegir, per suggeriment de García, que l’assumpte havia de ser enviat a la Inspecció Fiscal de la FGE per si pogués tenir entitat disciplinària.