Jordi Sànchez posarà a prova el seu lideratge en el congrés de Junts

Fonts de la direcció del partit confirmen a EL PERIÓDICO, que la intenció és que no hi hagi dilacions. Jordi Sànchez i tota l’executiva sotmetran el seu càrrec a la votació de les bases. Sànchez està en el punt de mira d’un sector crític amb la seva gestió. Crític amb com va pilotar el pacte in extremis i en secret amb Pere Aragonès per formar un Govern de coalició. I crític amb un estil de gestió personalista. «En les reunions de la direcció no es decideix res, així ell pot fer i desfer», afirma una veu crítica. A més, consideren que Sànchez mira de portar Junts a un terreny més pragmàtic i de gestió, davant els que reclamen que es marqui un rumb clar de col·lisió amb l’Estat.

Sànchez és perfectament coneixedor d’aquest clima i té decidida clarament la seva estratègia. Una estratègia que, fins ara, passa per reduir el pes de la gestualitat rupturista –com en el cas de la presència de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en una protesta no autoritzada a la Meridiana, o l’actitud política de dirigents com Míriam Nogueras a Madrid o Aurora Madaula al Parlament– i avançar cap a una formació ordenada, centrada i capaç de disputar a ERC la bandera de la bona gestió governamental, sense oblidar la crítica a la taula de diàleg amb l’Estat.

El secretari general ja té una llarga trajectòria política i guarda les seves cartes. Entre les quals, la seva principal prioritat des de fa mesos: el pacte amb nombrosos alcaldes del PDECat perquè s’integrin indirectament a Junts en els comicis locals de l’any vinent. Això permetria a Junts mantenir un pols digne davant ERC en aquestes eleccions i deixar fora de combat definitivament el PDECat, la postconvergència de la qual procedeixen, entre d’altres, Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull, Quim Forn i Damià Calvet.

¿Borràs i Turull?

Una de les incògnites és quin paper voldrà jugar la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que està avui a les portes de ser jutjada i que –d’acord amb el reglament del Parlament reformat entre JxCat i la CUP– hauria d’abandonar el seu càrrec. En l’actual direcció no es descarta que Borràs miri de donar la batalla per la cúpula del partit. I una hipòtesi seria la que optés al lideratge de la mà de l’exconseller Jordi Turull, amb un verb afilat i frontista, reivindicat, d’una banda, de les bases postconvgents. Tots dos reivindiquen accelerar el procés rupturista amb l’Estat davant posicions aparentment més temperades de Sànchez. Borràs i Turull tenen, respectivament, bases de militants que els recolzen de forma incondicional. I acumulen peticions perquè s’enfrontin a Sànchez.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El trencaclosques és complex, perquè s’ha de consignar a altres sectors, com el del cap de files al Parlament, Albert Batet, i figures emergents com el conseller d’Economia, Jaume Giró, que ha anunciat que militarà a Junts, i altres de descendents com el vicepresident Jordi Puigneró. La galàxia de JxCat és complexa i pot generar aliances imprevisibles. És improbable que en aquesta batalla interna Puigdemont prengui partit, ja que la seva prioritat des de fa mesos és el seu litigi judicial amb el Suprem espanyol mitjançant els tribunals de la UE a compte de la seva immunitat com a eurodiputat i la seva eventual extradició o no.

La batalla de fons

En el rerefons es creuen dues batalles. Una, pel poder; una altra, per situar Junts o bé en la confrontació directa amb l’Estat per aconseguir la independència unilateralment –fixant fins i tot terminis i mètodes– o bé en un espai més dialogant que utilitzi els ressorts de la governabilitat en el Govern i ajuntaments per convertir la formació en un competidor d’ERC, mirant d’aprofitar les debilitats dels republicans en assumptes com la taula de diàleg.