Ximo Puig «Estem en una emergència energètica i s’ha d’agilitar al màxim la producció d’energia verda»

El despatx del president de la Generalitat Valenciana està com sempre, entre piles de llibres i carpetes. Per allò de l’Any Fuster, sobresurt aquest cop alguna nova edició de l’assagista valencià i la il·lustració que és la icona del centenari. Des del carrer, a través de les finestres obertes –protocol covid–, arriba la música de les traques falleres, durant l’entrevista feta conjuntament per dues capçaleres de Prensa Ibérica, El Periódico de España, i Levante-EMV, mitjans que pertanyen, al mateix grup editorial que EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

Espanya i Portugal han anunciat que proposaran un límit de 180 euros al preu del gas en el Consell Europeu els dies 24 i 25. ¿La mesura li sembla suficient?

El que em sembla imprescindible és una intervenció dels preus per part de la UE, si és possible. Si no, ho hauran de fer els estats davant una emergència energètica. Ho és quan s’ha multiplicat per quatre el preu del gas i es consoliden uns preus que fan inassumible l’activitat de moltes indústries. És evident que hi ha d’haver un missatge clar de limitar els preus energètics.

¿Aquesta seria la sortida del Govern si no hi ha un acord, limitar el preu de la llum?

El president ja va anunciar que si no hi ha una posició comuna, Espanya prendrà les seves decisions. No podem deixar caure la nostra economia. Europa ha d’enviar el mateix missatge que [Mario] Draghi quan la crisi financera: farem tot el possible i l’impossible per no deixar caure l’euro. Ara mateix, Europa no ha de deixar caure la indústria.

El Govern ja va intentar reduir els beneficis de les elèctriques en un decret que al final es va modificar per limitar la rebaixa.

En un mercat com l’energètic, que acaba influint en tota l’economia i la vida de les persones, no es pot estar en un ‘laissez faire’ (deixar fer) permanent. Excepcionalment ha d’intervenir l’Estat perquè realment hi pugui haver llibertat de mercat.

Però aquesta opció d’intervenir és justament el que no es vol assumir en alguns països europeus.

És clar, però és que la competència en aquest sector en molts moments no està garantida. I estem en una emergència, de fet, en una guerra, que ens està afectant. Per tant, les respostes han de ser excepcionals. I no es pot pensar simplement en mesures conjunturals, que són importants, per exemple la rebaixa fiscal, amb què estic d’acord, però no poden ser mesures dissociades d’un conjunt.

Llavors s’operaria en tots dos, amb reformes estructurals en llum i gas, i sobre el preu de la gasolina. En aquest cas, ¿rebaixes fiscals o ajudes de l’Estat?

No. S’ha d’adoptar un compendi de mesures que vagin a l’objectiu, que és abaixar els preus insostenibles de l’energia. I fer-ho paral·lelament amb la transició energètica. Per això hem d’anar a mesures estructurals potents. Per exemple, accelerar tots els processos de renovables i intentar que es puguin produir aquestes noves plantes amb la màxima rapidesa. I incentivar al màxim la investigació i translació a la indústria de fenòmens com l’hidrogen verd. Espanya ha de passar de ser un país que importa a un país que exporti energia.

Quan parla de fer tot el que sigui necessari, ¿fins on inclou: una declaració d’estat d’emergència per aquesta situació de guerra i crisi energètica?

Estem en un estat d’emergència energètica. Es pot declarar o no, però passar en el gas de 50 a 350 euros és inassumible i provoca la incapacitat de producció per part de les empreses. I aquesta és una situació que capilaritza tots els sectors, perquè en la pandèmia podíem actuar amb ajudes directes en sectors concrets, però ara són tots. El País Valencià va produir el 2021 17.918 gigawatts, quan la demanda va ser de 27.000. Aquest 34 % de falta de suficiència és el que hem de superar. Tenint en compte, a més, que el 40% del que produïm sorgeix de Cofrents. En menys de cinc anys podem produir 14.000 gigawatts més de renovables, però hem de preveure el tancament de Cofrentes.

¿El 2030 o més enllà?

S’ha de veure com s’accelera per tapar aquesta falta de producció que tindrem amb el tancament de la nuclear de Cofrents.

La Comissió Europea ha inclòs el gas i l’energia nuclear com a possibles energies verdes. ¿Ha arribat el moment de revisar la postura espanyola contra les nuclears?

Crec que hem d’anar evolucionant cap a un altre tipus d’energies, perquè les nuclears tenen un problema bàsic: els residus. Els avenços que es poden produir en l’hidrogen verd o la fissió nuclear poden ser decisius, però hem d’anar combinant aquesta transició.

¿Es planteja sol·licitar al Govern que Cofrents pugui seguir en actiu després del 2030?

Ara estem en accelerar el procés de les renovables. No crec que en aquestes circumstàncies el plantejament hagi de ser mantenir la nuclear.

¿Aquesta acceleració de les renovables no és contradictòria amb la realitat valenciana, perquè segons la patronal hi ha 500 projectes bloquejats?

Hi ha 315 plantes en tramitació i 20 de ja autoritzades. Volem posar tot el que estigui de la nostra part per superar els colls d’ampolla que hi ha. La setmana que ve volem aprovar un decret llei i també volem que el Govern d’Espanya, en l’àmbit de les seves competències, que són moltes, sobretot en temes mediambientals, actuï en conseqüència. Estem en una emergència. El gran avantatge de les renovables és que són reversibles. Es pot posar un parc eòlic o fotovoltaic i si en uns anys hi ha una font millor, es pot reciclar i aquest paisatge continuarà com abans. Per superar les desigualtats, un element fonamental és tenir garantida la sobirania energètica.

¿El paisatge, davant una emergència com l’actual, ha de quedar en un pla secundari?

No es pot fer una truita sense trencar els ous i sempre hi ha algun impacte en qualsevol activitat humana. S’ha de saber posar en la balança, en cada moment, beneficis i perjudicis. Sobre el paisatge hi pot haver un impacte, però pot generar molts beneficis socials al conjunt de la població. Tampoc es tracta d’omplir tot el país de parcs solars, però són necessàries plantes grans que produeixin prou energia. No és el gran contra el petit, és sumar per a una societat de progrés i benestar. S’ha de jerarquitzar i actuar ràpid, perquè no fer res té conseqüències.

¿Els municipis també han de reduir la seva capacitat de decisió en aquests projectes?

A tots ens agradaria que algunes d’aquestes actuacions es fessin fora del nostre terme, però això no és possible. Tothom s’ha de comprometre.

És rotund amb la intervenció del mercat energètic. ¿En què queda el liberalisme econòmic després d’aquesta crisi?

Hem vist les insuficiències del neoliberalisme en la crisi pandèmica. Sense un Estat capaç d’intervenir, el mercat no té mecanismes per solucionar aquests problemes.

¿Tem un esclat social per aquest augment de preus i aquesta crisi de la inflació?

La inflació és el millor aliment del populisme. En el transcurs de la història, tots els processos inflacionaris han sigut molt negatius per a la democràcia. Per tant, és fonamental parar la inflació. I per fer-ho és absolutament imprescindible que el preu de l’energia es limiti.

Yolanda Díaz va reconèixer que la guerra tindrà un impacte directe sobre el treball, que hi haurà més atur i que el creixement que entreveia a Espanya no es produirà. ¿Ho veu així?

Totalment.

Pensar que aquesta invasió criminal de [Vladímir] Putin no tindrà conseqüències econòmiques seria absurd. La factura de la guerra l’hem de pagar tots. Però si som capaços de continuar units, salvarem la democràcia, que és fonamental, el model social europeu i ens anirem recuperant, tot i que tardem. L’opció era deixar que Putin arrasés un país. Europa ha actuat com ho havia de fer.

¿I és imprescindible augmentar la despesa militar?

No sé si és imprescindible. Sí que ho és tenir una seguretat europea més potent. Però la seguretat no és només despesa militar.

¿Un exèrcit europeu, per exemple?

No soc expert, però s’ha d’avançar en una integració més gran per ser més eficients.

¿Els ciutadans entenen que és una economia de guerra i la traducció en la seva vida?

Venim d’una crisi pandèmica i aquest cop ens afecta en un reneixement del pessimisme. Però sortirem junts i defensant la democràcia i el nostre sistema social. Aquesta força ens ha d’ajudar davant un moment que no pensàvem viure mai. La resposta humanitària que hi està havent també és molt important.

¿Ja ens està començant a desbordar l’onada de refugiats?

Aquesta és una migració no tan compactada com, per exemple, quan l’Afganistan. Una de les comunitats on més ucraïnesos hi ha és la valenciana, sobretot al sud d’Alacant, i en aquests moments sí que hi ha un cert col·lapse, però s’està organitzant com toca.

¿Es plantegen un gran espai d’acollida també a València?

A València estem buscant un espai. A Alacant ja s’ha obert a més la part de registre policial, que facilitarà la integració laboral, que és clau. Hi ha més de 400 nens i nenes escolaritzats i som a prop de les 4.000 targetes sanitàries.

Notícies relacionades

Puig refreda les relacions amb Aragonès

Ximo Puig: «Pactar el finançament serà imprescindible per a la cohesió territorial d’Espanya»

¿Creu que Putin està buscant una tercera guerra mundial?

No en tinc prou coneixement. Sí que sabem que està causant un mal enorme no només a la població ucraïnesa, sinó també a Rússia. Hem de separar el que és Putin, els oligarques i els que el recolzen de la gran majoria russa. La russofòbia no és el camí» Hem d’intentar ajudar els russos que estan contra Putin. Això no és Occident contra Rússia.