La Sala Penal estudia si permet saltar la «línia vermella» del PP traçada pel jutge en el cas Kitchen

Entre els que han presentat les acusacions i les defenses dels investigats, són 12 recursos d’apel·lació contra la interlocutòria de tancament de la instrucció –transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat, equivalent a l’ordre de processament prevista en el procediment ordinari– dictat el 29 de juliol del 2021 pel jutge d’instrucció, Manuel García-Castellón.

Totes les dificultats que podien provocar el retard en la resolució d’aquests recursos s’han conjurat. Presentats en els primers dies de setembre del 2021, la secció tercera del Penal no acabava de rebre’ls. Un aparent problema informàtic a principis del 2022 semblava insalvable i una vegada resolt els papers van fluir lentament des del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. Però a aquestes dificultats burocràtiques es va unir que la ponència va recaure en el nou jutge adscrit a la secció tercera, l’exministre de Justícia reincorporat a la seva carrera de magistrat, Juan Carlos Campo, qui, lògicament, va presentar la seva abstenció, que va ser acceptada. Després de fixar la deliberació i votació per al 4 de març, un nou ajornament va establir una nova data per al 18 de març passat. La deliberació, doncs, ha començat. I passaran dies fins que es resolguin i es doni trasllat a les parts.

El recurs d’apel·lació estrella de les acusacions és el que van presentar el 6 de setembre del 2021 els fiscals de la Fiscalia Anticorrupció Miguel Serrano i César de Rivas. I entre els de les defenses es pot destacar els de l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i del secretari d’Interior, Francisco Martínez.

L’escrit dels fiscals és el llibre de ‘Kitchen’, 90 folis dirigits contra el jutge García-Castellón el somni d’una tarda d’estiu del qual, 29 de juliol del 2021 –un moment molt propici a tancar investigacions a les portes de les vacances– va consistir a donar una carpetada sorprenent d’una investigació en la qual estaven pendents diligències ja acordades.

Quatre objectius d’un cop

García-Castellón va pretendre consumar amb un sol cop quatre objectius: va tancar la investigació, va denegar noves proves sol·licitades pel fiscal, va rebutjar prorrogar el termini legal de la instrucció demanada pel fiscal, les acusacions del PSOE i Unides Podem, diverses defenses i l’Advocacia de l’Estat i, per acabar, i no per això menys important, arxivar (sobreseïment provisional) de la causa per a María Dolores de Cospedal i el seu marit, Ignacio López del Hierro.

Segons els fiscals es va tractar del «tancament en fals d’una complexa instrucció que té per objecte delictes desenvolupats en el marc de la corrupció policial i política» quan «resulta imprescindible dilucidar si els funcionaris policials i els màxims responsables del Ministeri de l’Interior actuaven en concert amb dirigents del partit polític governamental».

Un dels punts d’atac dels fiscals es refereix tant a la forma com al fons. El sobreseïment provisional de Cospedal i de López del Hierro es va emprendre sense audiència prèvia dels fiscals. «A més de ser extemporània, és sorprenent per al fiscal, a qui en cap moment se li va donar trasllat per a informe previ sobre cap sol·licitud de sobreseïment que hagi pogut presentar per qualsevol dels investigats que afecta la resolució», assenyalen.

«Aquesta preterició [oblit] del fiscal abans de l’adopció de tràmits processals essencials del procediment resulta, d’altra banda, absolutament nova. En particular, pel Ministeri Fiscal s’ha informat prèviament en el procediment altres prèvies peticions de sobreseïment provisional», puntualitzen

«Línia vermella» del PP: no traspassar

Per als fiscals, «l’afirmació del jutge que es plasma en la interlocutòria del 29 de juliol del 2021 sobre l’absència d’indicis sobre aquesta investigada resulta processalment incomprensible», això tenint en compte que va ser citada a declarar com a imputada per petició dels fiscals Miguel Serrano i Ignacio Stampa (el fiscal després apartat per la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, via denegació de la plaça fixa a la qual concursava).

«Cap de les diligències practicades posteriorment han desvirtuat aquells indicis ni de bon tros les seves respectives declaracions judicials... Les declaracions del seu cap de gabinet, José Luis Ortiz Grande, que va manifestar reiteradament i sense titubejos que les reunions mantingudes [amb Villarejo per al seguiment del cas Gürtel i els documents de Bárcenas] per la investigada Cospedal van ser molt més que les tres o quatre reconegudes per Cospedal i el que és més rellevant que la majoria de les reunions, i en tot cas la primera d’aquestes, va tenir lloc a iniciativa de la seva cap».

Els fiscals posen el dit a la nafra a continuació: «D’aquest interès al coneixement i patrocini polític de l’operació Kitchen hi ha, efectivament, una tirada que no està indiciàriament suportada amb la rotunditat que reflecteixen els indicis obtinguts sobre la trama policial i en l’àmbit del ministeri de l’Interior. Però el que sembla és que aquest pas no es vol donar, hi ha una rotunda negativa a continuar investigant en aquesta direcció, com si s’hagués establert un cordó o inacceptable línia vermella que no es pogués traspassar en la investigació. ‘Kitchen’ en la instrucció no és més que això, s’arriba a dir per l’instructor després de descriure els fets que ja es coneixien a l’inici de la formació de la present peça separada número set».

Aquesta frase va motivar, segons ha confirmat EL PERIÓDICO, una trucada de queixa del jutge García-Castellón al fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, qui al seu torn, li va replicar els seus propis greuges, com que en la seva resolució de tancar la investigació havia menystingut dels fiscals.

Un altre punt calent. Les diligències sol·licitades pel Ministeri Fiscal «en relació amb els telèfons amb els quals Villarejo s’hauria comunicat amb el president del Govern [Mariano Rajoy] per donar-li compte de les vicissituds de l’operació Kitchen» és, segons l’instructor, «impertinent, innecessària i inútil».

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Els fiscals remarquen: «El procediment es vol artificialment delimitar en l’àmbit del Ministeri de l’Interior, ja que si les diligències practicades reflecteixen amb contundència i solidesa que s’hauria desenvolupat l’operació Kitchen per part de la cúpula policial –funcionaris policials de l’àmbit de la Direcció Adjunta Operativa, amb coneixement i protecció del ministre de l’Interior i del Secretari d’Estat de Seguretat– això no implica que les possibles responsabilitats fora d’aquest àmbit, en concret, del president del Govern [Mariano Rajoy anomenat entre els investigats, segons assenyala el recurs dels fiscals ‘El Asturiano’ o ‘El Barbas’] i dels dirigents del Partit Popular, no constitueixin objecte del procediment. Ni tampoc que aquesta hipòtesi que amb les diligències se sol·licitaven [sobre cinc telèfons mòbils aportats per Villarejo] es trobi buida de suport indiciari».

Precisament un dels números, dels cinc, és titularitat del PP.