El TC oblida la unanimitat per resoldre aquesta setmana els últims recursos del procés

El Tribunal Constitucional, que durant mesos va buscar la unanimitat al revisar les condemnes imposades pel Suprem als líders independentistes per la seva responsabilitat en el procés, es va resignar a abandonar-la al resoldre el primer recurs dels condemnats per sedició. Llavors el tribunal es va dividir en un set contra dos, una proporció de forces que ara, la setmana en què s’espera poder resoldre els tres últims recursos pendents, s’ha alterat en benefici de la posició minoritària, que s’ha vist enfortida.

Els motius d’aquesta fortalesa són diversos. Entre els quals, l’última renovació del Tribunal Constitucional, que va suposar la incorporació de Ramón Sáez Valcárcel i Inmaculada Montalbán i tot sembla indicar que almenys el primer formalitzarà en un vot particular la seva discrepància amb les condemnes imposades pel Suprem a Oriol Junqueras i Raül Romeva (que comparteix recurs), Dolors Bassa i Joaquim Forn. D’aquesta manera, la posició mantinguda per María Luisa Balaguer i Juan Antonio Xiol des que van resoldre el recurs de Jordi Turull (el primer per sedició que va veure el Constitucional) es veurà reforçada per almenys un magistrat més.

De baixa

En paral·lel, el bloc partidari de rebutjar les empares ha anat veient com dos dels magistrats que en aquest cas votaven amb la majoria, Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez, s’absentaven de les deliberacions sobre aquests recursos, perquè es van abstenir al ser recusats per alguns dels condemnats pel Suprem i els fugits, entre els quals hi ha l’expresident Carles Puigdemont. A aquesta absència cal sumar-hi la del magistrat Alfredo Montoya, que continua convalescent.

La seva malaltia ha contribuït en gran manera a fer que la resolució dels recursos del procés pendents es retardés, ja que ell era el ponent dels de Dolors Bassa i Joaquim Forn, però des que l’estiu passat va patir un ictus no s’ha reincorporat a l’alt tribunal. El d’Oriol Junqueras, que va correspondre al president del TC, Pedro González-Trevijano, sempre es va voler resoldre en últim lloc al ser el que més dificultats presenta, no només perquè es planteja contra la condemna més alta (13 anys) i també inclou Romeva, sinó també perquè entremig el president d’ERC va ser elegit europarlamentari, circumstància que també serà estudiada pel tribunal de garanties per si va suposar alguna vulneració de drets fonamentals.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Una vegada descartada la possibilitat d’unanimitat, en línia amb la majoria de les resolucions d’altres tribunals, segons expliquen des de l’alt tribunal, per evitar més retard en la resolució dels recursos, González-Trevijano va repartir les ponències a altres magistrats: Santiago Martínez-Vares s’ocuparà de la impugnació de Bassa i Ricardo Enríquez, de la de Forn.

Aquestes tres sentències són les úniques que es portaran al ple que comença aquest dimarts amb què es vol posar fi al gruix dels recursos del procés. Això permetrà als líders independentistes acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans, intenció que alguns d’ells ja van manifestar des d’abans fins i tot que es conegués la sentència amb una vaga de fam després de l’admissió a tràmit de les seves peticions d’empara.