El Govern evita donar detalls del gir amb el Marroc i remet a les explicacions d’Albares i Sánchez

Al Govern se li transparenta la tensió pel gir històric en la posició sobre el Sàhara Occidental. Ja des de divendres passat, quan el Marroc va fer pública parcialment la carta que Pedro Sánchez havia enviat al rei Mohamed VI, en què manifestava que la proposta autonomista de Rabat per a l’antiga colònia espanyola era la «base més seriosa, realista i creïble», va evitar proporcionar massa concrecions. Els dies han passat i continua sense aportar-ne. I aquest dimarts, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, va passar el mateix. La portaveu de l’Executiu, visiblement incòmoda, entreveient la tensió en cada una de les respostes als periodistes, va refusar donar detalls i va remetre a les explicacions que, aquest dimecres, donarà al Congrés el titular d’Exteriors, José Manuel Albares, i «molt probablement» el 30 de març el president, també a la Cambra baixa.

En tot moment, la ministra Isabel Rodríguez es va escudar en què la diplomàcia «requereix temps i discreció» per no aprofundir en com s’ha gestat aquesta sortida a una crisi amb el veí del sud que s’ha allargat durant més d’un any i que va arribar al zenit el maig del 2021, quan 10.000 persones van creuar, moltes nedant, la frontera de Ceuta, amb la permissivitat de les autoritats marroquines. Era el seu càstig a Espanya per haver acollit en un hospital de Logronyo el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, greument malalt de covid-19. La portaveu va assegurar que l’acord amb Rabat, en què s’estava treballant des de feia «mesos», és una «bona notícia per Espanya», perquè dona carpetada a una crisi diplomàtica llarga i perquè redunda en l’«estabilitat política, la integritat territorial i la prosperitat econòmica» dels dos països.

Precisament, una de les raons esgrimides per l’Executiu per prendre partit per la via autonomista que proposa el regne alauita per al Sàhara és que estava amenaçada la «integritat territorial» d’Espanya. És a dir, que amb aquesta recomposició de les relacions bilaterals s’aconsegueix el blindatge de Ceuta i Melilla i les aigües territorials de les Canàries. De fet, després de l’anunci Albares en va informar els presidents de les dues ciutats autònomes i les illes. I Sánchez visita aquest dimecres Ceuta i Melilla, deu mesos després del pic de la crisi, com un gest de fortalesa cap a Rabat. Però Rodríguez no va explicar per què estaven en risc els dos enclavaments. «Quan inaugurem una nova etapa, el més convenient és mirar cap endavant i no cap enrere», va afirmar, per incidir que el Govern intenta «vetllar pels interessos generals del país» en qualsevol circumstància.

La portaveu no va concretar per què no es va donar a conèixer la missiva enviada per Sánchez a Mohamed VI (ni tan sols es coneix quan estava datada), o per què no es va informar prèviament del canvi històric d’Espanya –l’abandonament de la neutralitat mantinguda durant 47 anys– al soci de coalició, Unides Podem, o el PP. Tampoc va confirmar si es va avisar amb anterioritat Algèria, com fonts oficials de l’Executiu sí que van assenyalar durant el cap de setmana.

«No amb països tercers»

Respecte a la relació amb Alger, el Govern busca fer veure que no hi ha cap fallida en la relació, malgrat que dissabte va respondre amb la crida a consultes del seu ambaixador a Madrid, Saïd Moussi. La portaveu va recalcar que Algèria és un soci «sòlid», «estratègic», «prioritari» i «fiable» per Espanya com un dels seus subministradors principals de gas. La vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, al seu costat, va apuntar que espera que les relacions continuïn funcionant amb «normalitat» i no es vegi alterat l’aprovisionament energètic. «La relació ha sigut excel·lent i esperem que continuï sent així», va replicar.

¿Però es va informar prèviament Alger? Rodríguez va repetir la fórmula feta servir ahir per Albares a Brussel·les: l’acord trenat amb Rabat és «entre dues parts», Espanya i el Marroc, i «no amb països tercers». És a dir, no va confirmar que el contacte hagués tingut lloc, malgrat que se li va preguntar si n’hi va haver i per quin canal.

Notícies relacionades

El Marroc assegura que Espanya assumeix el seu pla autonomista sobre el Sàhara Occidental com a base per negociar

El Govern espanyol sospesa la reobertura de fronteres amb el Marroc per al final de Ramadà

Rodríguez va ser molt insistent a l’hora de remarcar que el Govern «ha donat explicacions des del primer minut», ja que Albares va comparèixer divendres a Barcelona i ahir dilluns des de Brussel·les, i aquest dimarts és interrogat per l’oposició al Senat i demà compareix a la Cambra baixa per donar explicacions «amb detall». La portaveu també va recalcar que Espanya «es manté en la mateixa posició» que estava, en el sentit que continua apostant per una solució negociada «en el marc de l’ONU» i «mútuament acceptada». La titular de Política Territorial tenia preparades les respostes i s’hi va atenir, llegint-les directament del paper que tenia davant.

Però Albares no serà l’únic que passi pel Congrés. Pressionada per l’oposició, d’esquerra a dreta, la Moncloa cedeix. Sánchez anirà al Congrés «molt probablement» dimecres que ve, 30 de març, per explicar les noves relacions amb el Marroc, però serà en una compareixença en què abordarà les conclusions del Consell Europeu d’aquest 24 i 25 de març i exposarà el pla nacional de resposta que aprovarà el Consell de Ministres dimarts que ve. És a dir, que no serà una sessió monogràfica sobre el canvi estratègic sobre el Sàhara Occidental, sinó que contindrà diferents qüestions, un procediment habitual en totes les legislatures.