El gir sobre el Sàhara aboca el PSOE a la soledat parlamentària

Un portaveu parlamentari explicava aquest dimarts que mai havia vist els representants del PSOE tan tocats. Diversos ressorts emocionals han trontollat des que el Govern va anunciar un canvi de posició sobre el Sàhara Occidental, i de reaccions emocionals també en viu, la política. A l’oposició sencera, és igual que sigui de centredreta, dreta, centreesquerra o esquerra, ha molestat el gir històric, però no només això. També ha molestat l’opacitat i el secretisme amb què s’ha formalitzat. Contra aquest ambient de frustració, impotència i ràbia es va moure el portaveu socialista, Héctor Gómez. Va ser el seu dia més dur des que va assumir el càrrec, el setembre de l’any passat. El dia en què es va trobar sol.

Va intentar esquivar les preguntes dels mitjans en la roda de premsa, que no van ser poques de ni fàcils. I va intentar esquivar el moment més advers, el que es va produir tot just uns minuts abans en la Junta de Portaveus, que tampoc va ser fàcil. El va propiciar el portaveu del PNB, Aitor Esteban.

Perquè la reunió de la Junta de Portaveus d’aquest dimarts va resultar molt aspra, com feia molt temps que no es vivia. Caldria remuntar-se a l’època de Cayetana Álvarez de Toledo al capdavant del grup del PP per recordar una sessió tan brusca.

El motiu que la confrontació fos tan dura té a veure amb el canvi de rumb del president respecte del Sàhara Occidental i amb com se’n va informar. De situar-se en una posició neutral a col·locar-se al costat del Marroc, que defensa un pla autonomista. De Rabat va provenir la primera notícia; posteriorment, l’Executiu la va confirmar. La resta de la història és sabuda.

👉 La oposición tiene una gran oportunidad para, por una vez, ser útil a la ciudadanía y dejar sus intereses partidistas a un lado.

Ahora es el momento de la unidad y de que todos los grupos parlamentarios arrimen el hombro.

🗣 @Congreso_Es @gpscongreso pic.twitter.com/Prl5ApnifR

— Héctor Gómez (@Hectorgomezh) 22 de marzo de 2022

La seqüència al Congrés, des de divendres passat fins dimarts, és una pel·lícula que reflecteix fidelment l’estat d’ànim polític. El PP va registrar una petició de compareixença del president poc després de conèixer la notícia; els grups habitualment aliats van fer el mateix dilluns, és a dir, ERC, el PNB, EH Bildu, Més País, Compromís... Cs va anar al registre hores més tard. La Mesa va qualificar la primera en la reunió d’aquest dimarts. Al voltant d’aquests passos formals, una sèrie de declaracions i tuits molt crítics amb el Govern.

Aquesta successió d’emocions i procediments va culminar aquest dimarts, en la Junta de Portaveus, en la qual el PSOE es va quedar completament sol. A continuació, una reconstrucció de la reunió, segons les versions donades a El Periódico de España, diari del mateix grup, Prensa Ibérica, que aquest diari, per cinc fonts presencials.

Aitor Esteban estava equivocat (a mitges)

La Junta de Portaveus és l’òrgan parlamentari encarregat de fixar l’agenda dels plens, o en altres paraules, de tots els seus debats. En la reunió d’aquest dimarts, com és preceptiu, els assistents (els portaveus i secretaris generals dels grups) van revisar les preguntes de la sessió de control. Van advertir un canvi d’última hora per actualitat. EH Bildu havia demanat substituir la registrada la setmana passada per una de nova sobre el Sàhara Occidental i el gir del Govern. En aquell moment, va aixecar la mà Aitor Esteban.

El primer que va fer va ser tranquil·litzar els assistents. Per regla general, aquests canvis són sempre recolzats per unanimitat. El portaveu del PNB va dir que la seva intervenció no seria perquè es produís una excepció. Va recolzar el canvi d’un grup rival, Bildu, com sempre ha fet, més encara si l’assumpte a tractar és tan rellevant com el del Sàhara. No obstant, va aprofitar l’oportunitat per demanar un canvi de l’ordre del dia del ple de la setmana i que, així, s’inclogués la compareixença urgent de Pedro Sánchez. L’objectiu era fer ja una sessió monogràfica sobre el canvi de la política seguida sobre el Sàhara Occidental durant els últims 47 anys.

Va contestar la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, per indicar que un canvi de l’ordre del dia necessitava la unanimitat, cosa que Esteban va negar. Va precisar que a cap passatge del reglament de la Cambra hi consta aquest requisit. La diputada socialista va replicar llavors que el costum és no acceptar canvis sense aquest grau de suport absolut. Aquí el portaveu del PNB es va mostrar més vehement: va proclamar que el costum no està mai per sobre de la llei.

La picabaralla va continuar. La presidenta de la Cambra baixa va aportar una altra dada: la petició de compareixença que havia firmat junt amb altres formacions com ERC, EH Bildu i Més País no s’havia qualificat per la Mesa, i per tant, faltava el tràmit previ que estipula el reglament perquè la unanimitat sigui un requisit indispensable. Esteban, molt incisiu, segons les versions obtingudes per aquest mitjà, va insistir que cap passatge del reglament consagra l’esmentada condició, i va llegir un article per corroborar-ho, el 68, apunta una de les fonts. Aquí és on s’equivoca el portaveu del PNB, tot i que a mitges.

Perquè l’article que l’afecta, com a signant d’una petició de compareixença encara sense el vistiplau de la Mesa, és altre, el 67.4, que assenyala que «a iniciativa d’un Grup Parlamentari o del Govern, la Junta de Portaveus podrà acordar, per raons d’urgència i unanimitat, la inclusió en l’ordre del dia d’un determinat assumpte, tot i que no hagi complert encara els tràmits reglamentaris».

🏛️🇺🇦 @AITOR_ESTEBAN ofrece todo el apoyo de @eajpnv a la UE, a la Alianza Atlántica y al Gobierno central ante la guerra en #Ucrania.

📹 "El PNV estará siempre del lado de la democracia, el mundo libre, los derechos humanos y la voluntad de la ciudadanía para decidir su futuro" pic.twitter.com/W1RcsoNfXu

— EAJ-PNV Kongresua (@EAJPNV_Congreso) 2 de marzo de 2022

Cuca Gamarra pren la paraula

L’argument que va donar la presidenta del Congrés, no obstant, no era rodó. La portaveu del PP, tot just acabar Aitor Esteban, va demanar intervenir per corregir-la. Efectivament, la petició de compareixença de les formacions nacionalistes i independentistes no havia passat per aquest tràmit previ fonamental, el vistiplau de la Mesa, però sí la dels populars, registrada divendres, a temps. Avantatges de comptar amb companys de grup en l’òrgan de govern del Congrés: un s’assabenta de certs tràmits abans que la resta. Gamarra ho va aprofitar.

Segons el reglament, article 68, el que va citar el portaveu del PNB, les iniciatives ja avalades per la Mesa en tenen prou amb el vistiplau de dos grups o d’una cinquena part dels membres del Congrés, és a dir, 70 diputats. Ho diuen, en concret, els articles 68.1 i 68.3.

Aquest debat jurídic en la Junta el va concloure Batet dient que mai s’havia canviat un ordre del dia d’un ple en curs sense unanimitat dels grups. En un sentit similar va intervenir Héctor Gómez. Va ser l’encarregat d’explicar la posició del Govern. Va dir que el respecte al reglament passava per afavorir primer la compareixença del ministre concernit (José Manuel Albares, en aquest cas), i ja després la del president. Exactament el que passarà. Aquest comentari va ser bastant discutit.

La intervenció del representant socialista va sorprendre diversos assistents, ja que va parlar en nom de l’Executiu més que del grup, segons l’opinió de les fonts. Aquesta confusió va cridar l’atenció perquè en la Junta era present el secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, Rafael Simancas, que no va dir ni una paraula en cap moment malgrat que abans de la Junta va parlar informalment de la compareixença del president amb alguns portaveus.

Va acabar llavors el conflicte d’interpretació del reglament, però el polític acabava de començar. Tots els portaveus van sol·licitar un últim torn de paraula per fixar posició. Tots menys un. Van ser durs els que van parlar en representació de l’oposició, des de Tomás Guitarte, del Grup Mixt, fins a Iván Espinosa de los Monteros (Vox) i Gabriel Rufián. El representant d’ERC va destacar que s’estava obrint un precedent perillós, va avalar la interpretació del reglament a favor de cursar la compareixença urgent de Sánchez i va defensar la conveniència d’un ple monogràfic sobre el Sàhara. Va fer servir, a més, aquesta expressió: «Que consti en acta el meu desacord». Gómez va tornar a intervenir, de nou per defensar l’ordre triat: Albares primer, Sánchez després. Ningú el va acompanyar.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Només un portaveu no va parlar. Va ser Pablo Echenique, d’Unides Podem. El seu silenci va resultar més que eloqüent, coincideixen a dir les fonts. Un símptoma més que l’ambient parlamentari s’ha caldejat i que el PSOE, aquest dimarts, es va trobar molt sol.

Notícies