El jutge Nicklin supera els tres mesos previstos per dictar sentència sobre el rei Joan Carles

En una comunicació amb EL PERIÓDICO, el director (mànager) de les Corts i Tribunals de Sa Majestat (HMCTS), a Londres, Rupkiran Bhamra, va assenyalar aquest dimecres 23 de març, que «no està assenyalada una audiència, la cort serà informada quan la sentència sigui transmesa pel jutge». Preguntat si hi havia un termini per donar trasllat de l’esmentada sentència, Bhamra va dir: «La sentència ha de ser comunicada dins dels tres mesos des de l’audiència [hearing] final».

Termini sobrepassat

El jutge Matthew Nicklin, especialitzat en temes de mitjans de comunicació i difamació dins de l’alt tribunal, va presidir dues audiències, el 6 i 7 de desembre del 2021. Per tant, s’ha sobrepassat el termini de tres mesos als quals ha al·ludit el director de les Corts i Tribunals de Sa Majestat.

Amb aquell termini màxim de tres mesos comptaven, segons fonts jurídiques, els advocats de les dues parts en litigi a Londres.

Precisament, en el comunicat emès per la Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI, i passat 7 de març del 2022, s’adonava de la carta enviada per Joan Carles I al seu fill amb data 5 de març, quaranta-vuit hores després de l’arxiu de les diligències a Espanya.

«Coneguts els decrets de la Fiscalia General de l’Estat, pels quals s’arxiven les investigacions de les quals he sigut objecte, em sembla oportú considerar la meva tornada a Espanya, tot i que no de forma immediata. Prefereixo, en aquest moment, per raons que pertanyen al meu àmbit privat i que només a mi m’afecten, continuar residint de forma permanent i estable a Abu Dhabi, on he trobat tranquil·litat per a aquest període de la meva vida».

Aquesta al·lusió a raons que pertanyerien a l’àmbit privat i que només a ell l’afectaven, segons fonts polítiques i judicials, seria una referència implícita que amb l’arxiu de les diligències a Suïssa (13 de desembre del 2021) i a Espanya (2 de març del 2022) no tots els problemes legals han quedat resolts.

I el que està pendent és el de la demanda civil a Anglaterra.

Autodesterrament

Si l’autodesterrament de Joan Carles I a primers d’agost del 2020, acordat amb Felip VI, va pretendre esmorteir l’impacte a Espanya de les notícies sobre l’escàndol dels 100 milions de dòlars aflorats per la investigació del fiscal de Ginebra, Yves Bertossa, en els mitjans de comunicació, i donar així un respir a la Casa de Sa Majestat el Rei, igualment el que hagi de passar a Londres, per tractar-se de la seu del Tribunal Superior, té també importància.

La demanda civil de Corinna zu Sayn-Wittgenstein es troba en la fase de qüestions prèvies. La més rellevant és l’argument de la immunitat. Si el jutge Nicklin concedeix a Joan Carles I aquesta protecció, el procediment queda automàticament sense efecte perquè no seria jutjable.

L’advocat Daniel Bethlehem i la professora de Dret Públic Internacional a King’s College de Londres Philippa Webb, una de les expertes més grans en «immunitat d’Estat», han plantejat la immunitat de Joan Carles I sobre la base de tres arguments.

El primer és que després d’abdicar el juny del 2014 continua sent «un sobirà o un altre cap d’Estat» d’Espanya, d’acord amb el significat de la llei anglesa d’Immunitat d’Estat del 1978. El segon és que és membre de la «família que forma part de la Casa [Reial] de l rei Felip VI, rei d’Espanya i cap d’Estat. I, en tercer terme, que els actes que se li imputen en la demanda civil abans de la seva abdicació, mentre era rei d’Espanya i cap d’Estat van ser realitzats «en la seva condició pública».

Els dos primers suposen immunitat personal (‘ratione personae’). Si és admesa, al no ser Joan Carles I jutjable (equivalent a ser inviolable i irresponsable, segons la Constitució espanyola), la demanda queda fora de combat.

El tercer, sense acceptar la veracitat dels fets imputats, seria una immunitat restringida a la seva actuació durant l’exercici de les seves funcions (‘immunitat ratione materiae’) anteriors a la seva abdicació.

Una sentència en aquest últim sentit eliminaria alguns actes que s’atribueixen a Joan Carles, els anteriors al juny del 2014, però, segons els advocats de la seva examant, només exclouria de la demanda molt poques conductes. És a dir: el procediment seguiria el seu curs legal amb la presentació de proves i, eventualment, un arranjament entre les dues parts o el judici.

Notícies relacionades

La defensa de Joan Carles I ven al tribunal que a Espanya coexisteixen un cap d’Estat i un sobirà, per Ernesto Ekaizer

Un jutge especialista en difamació assumeix la demanda de Corinna contra Joan Carles I, una investigació d’Ernesto Ekaizer

Els advocats de Corinna zu-Sayn Wittgenstein sostenen que Joan Carles I no és un «sobirà o un altre cap d’Estat», ja que va renunciar a aquest estatus quan va abdicar; que si s’aplica el test aplicable a familiars de diplomàtics que cobreix les persones dependents, Joan Carles I no té cap dependència respecte del seu fill Felip VI i finalment perquè l’assetjament i difamació que se li imputen són de caràcter privat que no poden ser coberts per la ‘immunitat ratione materiae’ per ser actes il·legals comesos per un Estat o representants d’aquest Estat fora de les seves fronteres. Tampoc, afirmen, la immunitat d’Estat pot protegir davant demandes de danys personals com ansietat, perjudicis psicològics, provocats al Regne Unit.

La immunitat no és l’única qüestió prèvia: la defensa de Joan Carles I qüestiona la forma en què se li ha cursat la demanda el desembre del 2020 (per WhatsApp, després del rebuig de l’emèrit a diferents propostes i d’afirmar la seva adreça al Palau de la Zarzuela des del 1962 i que, també, que s’havia mudat a Abu Dhabi) i, a més, al·lega que estaria afectat el seu dret de defensa ja que els funcionaris de l’Estat espanyol i agents del CNI incloent el seu exdirector Félix Sanz Roldán no podrien prestar declaració a Londres donat la seva feina en àrees sensibles d’intel·ligència.