El Tribunal de Comptes admet els avals del Govern en termes molt durs amb la delegada instructora

La resolució del Tribunal de Comptes per revocar el veto que ell mateix havia imposat als avals de l’Institut Català de Finances (ICF), utilitzats pels expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i altres ex alts càrrecs del Govern per cobrir els 5,4 milions d’euros fixats com a liquidació provisional per l’acció exterior del Govern, es desenvolupa en termes molt durs cap a la negativa a acceptar-los de la delegada instructora, Esperanza García. Afirma que la resolució que els va rebutjar com a garantia «manca de contingut jurídic a l’expressar un procés deductiu irracional o absurd per estar construït sobre (una) premissa errònia quina és l’atribució de funcions judicials».

Així consta a l’esborrany d’interlocutòria preparada per la consellera María del Rosario García, que va assumir la ponència quan tant ella com el seu company de Secció Diego Íñiguez van rebutjar el text que havia preparat la ponent original, Rebeca Laliga, partidària de ratificar la negativa a acceptar la garantia de l’ICF.

El document, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, explica en 32 pàgines per què han d’estimar-se els recursos de les defenses i per tant admetre com a fiances els avals del Govern. Hi són contínues les crítiques a les conclusions a les quals va arribar la instructora, que, a diferència d’ells, no és elegida per les Corts, sinó que és treballadora del Tribunal de Comptes. Es poden llegir expressions com «erra la instructora quan s’atribueix la declaració» de l’existència de «dol o culpa» en l’actuació dels encausats, cosa que impossibilitaria fer ús dels avals.

Argumentació incorrecta

La resolució, que encara pot tenir canvis, perquè no ha sigut firmada pels tres consellers, explica que l’error ve que les actuacions desenvolupades fins ara constitueixen una actuació administrativa preliminar que ha de determinar si hi ha base per obrir un procediment judicial, no per declarar si ja es presenta frau o negligència greu en l’actuació dels avalats. Per això afegeix que «els arguments recollits en la resolució recorreguda [...] depassen l’objecte propi de l’esmentada resolució, ja que afecten aspectes subjectius de la responsabilitat comptable que no haurien de dirimir-se en fase d’actuacions prèvies, sinó en les posteriors instàncies jurisdiccionals».

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Assenyala que «la seva argumentació és incorrecta i ho és perquè la interpretació que porta a terme del decret llei» del Govern amb el qual es van habilitar els avals «incorre en errors manifestos», com que la delegada instructora va realitzar «una tria d’articles a l’escollir-ne només alguns o part d’aquests i obviar-ne d’altres o el seu total enunciat» d’acord amb la decisió que anava a adoptar. I, per si això no fos prou, afirma que «els que escull no estan correctament interpretats ni llegits en la seva integritat».

Com a colofó, insisteix: «S’ha incorregut tant en la premissa com en el desenvolupament argumentatiu en un error patent de tal índole que no pot ser consagrat per aquesta Sala».