El rei Joan Carles, sense immunitat a Anglaterra: ¿què pot passar ara?

La primera conseqüència de la decisió del jutge britànic és que l’estatus de Joan Carles I a la Gran Bretanya és clara: respondrà com qualsevol altre ciutadà davant la demanda presentada per Larsen davant els tribunals d’aquest país pels fets que li atribueix després de la seva abdicació. Això significa que, si no aconsegueix revocar la decisió adoptada per la justícia britànica o arriba a un acord previ amb qui va ser la seva parella, haurà de defensar-se en un procediment judicial de les acusacions de Larsen. L’empresària ja va mostrar les seves cartes en el primer judici que es va celebrar contra l’excomissari José Manuel Villarejo, que va acabar absolt d’una demanda similar, però presentada per l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán.

En aquesta vista, celebrada a Madrid el gener del 2021, va declarar com a testimoni la mateixa Larsen i va ratificar per videoconferència des de Londres el que havia dit Villarejo, que havia sigut amenaçada el 2012 per qui llavors era responsable del CNI, i que actuava per ordre de Joan Carles I. En aquell judici no es jutjava l’emèrit, a diferència del que passa en l’actual per l’assetjament i fustigació que diu haver patit per part de l’emèrit abans de la seva abdicació, però també després, que és el que queda lliure de la immunitat.

L’esperat

Fonts pròximes a la defensa de l’emèrit han assenyalat a EL PERIÓDICO que la decisió britànica era l’esperada, perquè l’estatus i la protecció que dispensava la Direcció de l’Estat també la va perdre a Espanya. Per això, com a primera mesura per oposar-se a la demanda, va apostar per mirar de demostrar que fins al 2019 va seguir actiu per a la Casa Reial i la protecció que aquesta té havia de ser-li estesa a ell. El fracàs d’aquest intent de tallar de soca-rel qualsevol reclamació semblant s’assimila amb la situació que té a Espanya.

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

Els decrets d’arxivament de la fiscalia recorden que la Constitució espanyola concedeix la inviolabilitat al cap de l’Estat, cosa que significa que no se’l pot perseguir per cap acte ni a l’exercici del seu càrrec ni en la seva activitat privada mentre era rei. El ministeri públic va deixar constància d’aquesta circumstància a l’hora d’arxivar les investigacions relatives als 65 milions d’euros que va rebre de la monarquia saudita i no continuar investigant si podia ser constitutiu d’un delicte de suborn.

A partir de la seva abdicació, el juny del 2014 va abandonar la inviolabilitat i, com a única protecció, va mantenir el fur davant la Sala Segona del Tribunal Suprem, que és la mateixa garantia amb què compten els diputats i membres del Govern, però que no impedeix investigar-lo ni jutjar-lo. De fet, arran de les diligències fiscals obertes va presentar dues regularitzacions fiscals per més de cinc milions d’euros per neutralitzar una acusació per delicte fiscal. Obeïa als impagaments a Hisenda que havia protagonitzat per l’ús de targetes opaques (a nom de la seva ajuda de camp i sufragades per l’empresari Allen Sanginés-Krause) i els vols i hotels que li va pagar la fundació Zagatka, del seu cosí Àlvar d’Orleans.