ERC s’inclina per mantenir Laura Borràs fins que hi hagi sentència

Quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dictamini la celebració del judici, s’activarà la comissió de l’estatut dels diputats perquè emeti un dictamen sobre si, acollint-se al que estableix el reglament del Parlament, ha de ser suspesa de les funcions. Segons diverses fonts, es preveu que aquest text es redacti partint de l’article 25.1 i no del 25.4 –que fixa que ha de ser apartada per delictes de corrupció–, a fi que sigui el ple qui voti sobre el seu futur.

D’aquesta manera, Borràs pot adaptar el relat que, si bé hi ha indicis dels delictes, la causa arriba a judici com a represàlia a l’independentisme, argument que tant ella com el seu entorn s’esforça a remarcar i, per tant, pot esquivar la suspensió sense tenir ni tan sols una primera resolució judicial. Aquest escrit haurà de ser votat en aquesta mateixa comissió i després al ple, tenint en compte el precedent de la baixa del cupaire Pau Juvillà. Serà el moment en què els partits s’hauran de retratar.

Zones frontereres

Tant ERC com la CUP es troben en ple debat intern per decidir què fan i res està tancat perquè hi pot haver maniobres inesperades, tenint en compte que mai s’ha arribat a aquesta situació i que l’esmena va ser introduïda el 2017 després d’un pacte entre Junts pel Sí i la CUP. Una ràpida avaluació de costos i beneficis els empeny a no ser ells qui apartin Borràs de la política i, en tot cas, que sigui una sentència judicial el que la inhabiliti. Els cupaires, particularment, ja van ser durament criticats quan, al Congrés dels Diputats, van emplaçar Borràs a deixar l’escó com a «gest exemplar» i van estar absents, al costat d’ERC, de la votació del suplicatori, que els va costar una dura campanya en contra per part dels sectors més radicals.

El principal cost per a ERC és l’electoral en les zones frontereres que encara manté amb Junts, especialment al rerepaís. «Borràs té un relat que ha seduït molts, també votants d’ERC i que apareguem com els que la defenestrem políticament ens suposa un clar perjudici en la lluita contra els postconvergents, perquè les crítiques poden provenir de la nostra gent, que és molt diferent a aguantar la pluja de crítiques de comuns i el PSC». Es pot recordar, amb tot, que Borràs ha quedat per darrere d’ERC, en concret de Gabriel Rufián, en les dues eleccions en què s’ha presentat com a cap de llista.

La batalla pel relat

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

De fet, els republicans es concentren més en com explicar la seva posició i deixar patent que no es tracta d’una mera persecució política contra Borràs, sinó que és una situació que parteix d’un suposat cas de corrupció. «No comprarem el seu relat», expliciten. Això sí, reconeixen que «aquest cas de corrupció s’ha magnificat perquè ella és qui és», per la qual cosa prefereixen mantenir-se al marge fins que hi hagi la sentència. Els anticapitalistes són molt més contundents en privat i afirmen que el cas Borràs té clars indicis de corrupció. Ara bé, no volen quedar-se sols al córner i ser els únics que lliurin batalla intentant defensar el relat que els casos judicials no han de dividir encara més, tot i que el cas de Juvillà encara els faci mal. Quan avancin els esdeveniments, consultaran amb la militància els passos a seguir.

«L’ordre dels factors sí que altera el producte», diu una font d’ERC. «No és el mateix que a un pres polític buscat i empresonat per l’1-O se li atribueixi un delicte fantasiós de malversació, que el fet que a Borràs, arran d’un suposat fraccionament de contractes per esquivar la llei i afavorir un tercer, se li infli el cas perquè és el sant i senya postconvergent a Catalunya. No banalitzarem la repressió», sentencia.