Anglaterra sí que podrà jutjar el rei Joan Carles, perquè li retira la immunitat

El Tribunal Superior de Londres ha dictaminat aquest dijous que el rei Joan Carles I no té immunitat legal a Anglaterra després de la seva abdicació i, per tant, pot ser procedent la demanda per assetjament interposada en contra seu per la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein.

«La reclamació de la demandant es basa en una conducta d’assetjament per part del demandat» i «tals actes no entren dins de l’esfera de l’activitat governamental o sobirana», assenyala el jutge Mattew Nicklin i, per tant, la demanda d’immunitat ha sigut rebutjada.

«Si els actes de vigilància al·legats per la demandant van ser realitzats per agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), podrien gaudir d’immunitat estatal, però l’Estat espanyol no ha reclamat l’esmentada immunitat i no és clar quin paper precís van exercir els agents del CNI en els suposats actes d’assetjament», assenyala la sentència. El jutge considera que «no s’ha aconseguit demostrar cap dels fonaments per defensar l’existència d’immunitat d’Estat i, per tant, la demanda ha de seguir endavant». «Amb l’objecte de la claredat, es requerirà que la demandant modifiqui detalls de la reclamació per aclarir que els fets imputats contra el general [Félix] Sanz Roldán s’haurien portat a terme per ell a títol personal», continua el magistrat.

Fonts de la Casa del Rei espanyola no han volgut comentar la decisió i remeten a l’advocat de l’excap d’Estat, Javier Sánchez-Junco, informa Pilar Santos.

Vigilància, assetjament i difamació

En la seva demanda, l’examant del rei emèrit l’acusa d’assetjament per mirar de recuperar els 65 milions d’euros que li havia transferit el 2012 una donació «irrevocable» segons la beneficiària, que té dues mansions a Anglaterra, on viu actualment. D’acord amb Larsen, Joan Carles també pretenia reprendre la relació sentimental, a la qual cosa ella es negava. A partir de la ruptura, Larse al·lega haver patit amenaces i haver estat sotmesa a seguiments, a vigilància i a acusacions i difamació entre el seu cercle de negocis, fet que ha afectat la seva carrera com a empresària.

Notícies relacionades

Joan Carles I defensa la seva immunitat i al·lega que ser «emèrit» no és estar inactiu

El PP exigeix el cessament de Montero per "atacar" la justícia en el cas Alves

Larsen reclama al rei emèrit una indemnització pels costos del seu tractament mèdic de salut mental, per la «instal·lació de mesures de seguretat personal i serveis diaris de protecció» i per la contractació d’«exdiplomàtics i exfuncionaris del Govern» perquè hi intervinguessin a fi de «posar fi a l’assetjament» que diu haver rebut.

«La sentència d’avui demostra que l’acusat no pot amagar-se darrere d’una posició, un poder, o un privilegi qualsevol per evitar aquest procés», ha assenyalat en un comunicat Robin Rathmell, advocat de Larsen. «Aquesta és la primera etapa en el camí cap a l’equitat. Els fets terribles d’aquest cas seran per fi jutjats».