Sánchez confia que Alemanya cedeixi perquè s’obri pas el seu pla energètic per a Espanya i Portugal

Pedro Sánchez ja sap que el seu plantejament de màxims, el desacoblament del preu del gas de la factura elèctrica, no serà possible a tot Europa. Almenys per ara. La seva intensa gira dels últims 10 dies, que l’ha portat a sis països i a despatxar amb nou dels seus homòlegs, l’ha convençut que les reticències d’alguns socis eren i continuen sent molt fortes. Així que ha preferit rebaixar expectatives i apostar fort per una sortida: que els Vint-i-set permetin una espècie d’‘excepció ibèrica’. Que autoritzin a Espanya i Portugal, per la seva baixíssima interconnexió amb el mercat energètic europeu, fixar el preu de referència del gas per a les centrals de cicle combinat, cosa que possibilitaria una baixada dels costos de l’energia pràcticament amb efecte immediat. Però la clau la tindrà, insisteixen en l’equip del president del Govern central, Alemanya. La locomotora de la UE i la que lidera el grup de països opositors a la proposta espanyola.

El cap de l’Executiu es juga molt en el Consell Europeu que va arrencar aquest dijous a Brussel·les, després de la cimera extraordinària de l’OTAN, en la qual també va participar el president dels EUA, Joe Biden. Ell i el seu Govern han al·legat que no volien prendre mesures que mitiguessin les conseqüències de la guerra a Ucraïna perquè era crucial esperar la reunió de líders d’aquesta setmana. El mercat energètic, ha insistit, està «trencat» i cal acudir a l’arrel del problema, arreglar les seves disfuncionalitats.

La revisió del sistema està sobre la taula, però és segur que no es decidirà sobre en aquest Consell Europeu, perquè la UE vol esperar als informes dels reguladors, que arribaran cap al maig. També tardaran a articular-se les compres conjuntes de gas o la limitació dels beneficis caiguts del cel, propostes que ja Sánchez va fer fa mesos i que no trobaven ressò, i que ara, va assenyalar el president als periodistes a l’arribar a la cimera, ha assumit la mateixa Comissió. Per això ara està posada tota la carn a la graella a aconseguir que els Vint-i-set tinguin en compte la situació «particular» d’Espanya i Portugal –la interconnexió amb França és de només el 2,8%– i aprovin una solució «específica» per als dos països, una «illa energètica» en el conjunt del club.

El president va remarcar que la proposta de Madrid i Lisboa és «sòlida» i que no altera «gens ni mica» el funcionament del mercat energètic europeu. Els països més contraris, no obstant, no ho tenen clar. Perquè la prioritat, sobretot per als més dependents del gas rus, és la garantia de subministrament, que el mercat no es distorsioni.

A la nit, la delegació espanyola assenyalava que veia «raonables opcions» que prosperés la proposta hispanolusitana. «Estem mirant de convèncer els Vint-i-set que això no tindrà impacte al mercat, i estem aconseguint bastantes aliances. Però Alemanya té l’última paraula», explicaven. A l’equip de Sánchez creuen que si Berlín «cedeix», immediatament decauria l’oposició de països durs com Holanda, Dinamarca, Suècia i Àustria. El Govern conversa amb Alemanya a diversos nivells: les vicepresidentes primera i tercera, Nadia Calviño i Teresa Ribera, amb els seus homòlegs en el tripartit germànic (la cartera de Medi Ambient la gestionen els verds), i l’equip del líder socialista, amb el del canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz.

A la Moncloa esperen que el Consell, que aquest divendres començarà a debatre sobre energia (la primera jornada es va centrar en la guerra a Ucraïna), s’allargarà més del previst. I Sánchez està disposat «a batre’s el coure i convèncer». A estirar la corda, per tant. ¿Fins i tot a vetar l’acord? El seu equip prefereix no «especular». «Utilitzarem les nostres millors capacitats de persuasió». Els acords a la UE requereixen la unanimitat de tots els socis per tirar endavant.

Tècnicament, el que pretén Madrid, de manera coordinada amb Lisboa, és que en les conclusions que aprovi divendres el Consell s’hi inclogui un paràgraf en el qual, recolzant-se en l’article 122 del Tractat de Funcionament de la UE, s’articuli, a través d’un procediment d’urgència, la possibilitat que Espanya i Portugal fixin preus de referència per a les centrals de cicle combinat, aquelles que cremen gas per produir energia (i que van generar el 2021 el 17,1% del total d’electricitat a Espanya). Això significa, a la pràctica, desacoblar el preu del gas del de la llum.

¿Quant trigaria a estar a punt el marc jurídic? Fonts de l’equip de Sánchez remarquen que seria poc temps, «potser 15-20 dies anant molt ràpid», tot i que tot dependria dels òrgans necessaris de si aprovació o de si ha de passar o no per l’Eurocambra. En qualsevol cas, el Govern comptaria amb la Comissió Europa d’aliada, expliquen, i això seria una gran ajuda perquè el procediment estigués a punt en poques setmanes.

Afegeixen que, tanmateix, l’acord en el Consell Europeu ja llançaria el missatge que l’Executiu està perseguint: una baixada efectiva dels preus de l’energia que redundaria en benefici de consumidors i professionals. El que no és clar és quin seria el mecanisme de compensació ‘ex post’ a les gasístiques, si a través dels Pressupostos Generals de l’Estat o bé a compte del mateix sistema elèctric. Tampoc l’Executiu ha revelat quin seria el preu de referència del gas: seria «prou baix» perquè es notés la retallada, però sense passar-se, per no alterar el funcionament del mercat. ¿I quant temps estaria en vigor el mecanisme? En principi, fins que els preus de l’energia «s’estabilitzin».

«Però, a hores d’ara, el debat és polític, no tan tècnic», abunden les mateixes fonts. Els contraris a la fórmula espanyola esgrimeixen el seu temor d’una distorsió del mercat i de les tensions que hi pugui haver en el subministrament, sobretot en aquells molt dependents del gas rus.

Notícies relacionades

Sánchez i Biden se saluden breument en el Consell Europeu

Sánchez es resigna a una solució «particular» de la UE per a Espanya i Portugal en energia

L’optimisme, assenyalaven en la delegació espanyola, «no ha baixat». «Sabíem que això no era fàcil. Però a l’octubre plantejàvem propostes com les compres conjuntes de gas, en les quals estàvem sols, i ara això no és així. Si hi ha un president que pot parlar amb autoritat i credibilitat d’energia, aquest és Pedro Sánchez.

Un altre tema pendent per a més endavant és el de les interconnexions elèctriques. El que demana l’Executiu és que aquestes infraestructures, que serien no només de gas, sinó també d’hidrogen verd, siguin costejades per la UE, ja que seria una aportació d’Espanya a la resta d’Europa. Les converses, indiquen a la Moncloa, ja estan en marxa amb França i amb la Comissió; i, de fet, ja ho va parlar Sánchez amb Ursula von der Leyen en la visita que la mandatària va fer a Madrid el 5 de març.