Sánchez aconsegueix permís per abaixar el preu de l’energia després d’un dur pols

Els indicis apuntaven més aviat el contrari, que Pedro Sánchez no aconseguiria els objectius que es va marcar, més modestos que els inicials, quan arribés a un Consell Europeu que s’entreveia decisiu. Però al final, després de forçar una aturada «tècnica» en les discussions i després de deu dures hores de debat en les quals va haver de vèncer les resistències sobretot d’Alemanya i Holanda, el president del Govern sí que va tirar endavant la seva proposta d’excepció ibèrica. La que havia preparat amb el seu homòleg lusità, el socialista António Costa, i la que tots dos van defensar davant els altres socis comunitaris: el permís perquè els dos executius puguin aplicar mesures singulars per abaixar els preus de l’electricitat atenent la seva condició d’«illa energètica», feblement connectada amb la resta del continent.

Ara falta baixar al detall, però els dos països presentaran la setmana vinent quin és el seu pla conjunt, pel qual fixaran un preu de referència per al gas i l’instrument de compensació a les gasístiques, que no passarà per ajudes d’Estat a les empreses productores, segons va confirmar Sánchez als periodistes quan va conclure la cimera de líders, passades les vuit de la tarda.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va confirmar aquest «tracte especial» que es dispensarà a Espanya i Portugal. El text de conclusions del Consell [aquí en PDF] indica que en aquest context de preus desbocats de l’electricitat, l’Executiu comunitari avaluarà la «compatibilitat de les mesures temporals d’emergència en el mercat elèctric» notificades per Madrid i Lisboa per «mitigar l’impacte dels preus dels combustibles fòssils en la producció elèctrica».

Això sí, la Comissió, per garantir aquesta «compatibilitat», s’assegurarà, a través d’«un procediment d’urgència» –celeritat que reclamaven els dos primers ministres– que es compleixen les següents condicions: que les mesures del pla conjunt rebaixen el preu de la llum per a empreses i consumidors i que no afectaran les condicions comercials fins al punt que vagin contra l’interès comú. Per realitzar aquesta valoració, conclou el text, «es tindrà en compte el caràcter temporal de les mesures i el nivell d’interconnexió elèctrica amb el mercat únic de l’electricitat». La paraula clau, la que obre la porta de manera nítida a Madrid i Lisboa, és aquesta, «interconnexió», perquè Sánchez i Costa van insistir davant els Vint-i-set que la connectivitat d’Espanya amb el nord d’Europa és del 2,8%, quan l’objectiu per a 2020 era del 10% i del 15% per a 2030.

Los líderes de la UE responden a la demanda de España y reconocen la "excepción ibérica" https://t.co/v0H3P5zwbf pic.twitter.com/cK8tkTvRV4

— Europa Press TV (@europapress_tv) 25 de marzo de 2022

No se subvencionarà el gas

«Objectiu complert», es va felicitar Sánchez, que va recordar que els dos països havien liderat el debat energètic en els últims mesos, des de l’estiu passat, quan es trobaven pràcticament sols ni es veia la urgència d’actuar per frenar la carrera a l’alça del gas, la tecnologia que distorsionava la formació de preus de la llum, ja que és l’última que entra en el sistema i obliga a una retribució més elevada en totes les fonts de subministrament, fins i tot les més barates, com les renovables, que ja tenen molt pes en el ‘mix’ energètic d’Espanya (entorn del 45%) i Portugal (60%). El pes de les centrals de cicle combinat, les que cremen gas, és bastant limitat: el 17,1% el 2021.

Durant la seva compareixença conjunta amb Costa, Sánchez va remarcar alguns aspectes. Com que les mesures que s’adoptin no suposaran «subvencionar el gas» ni «distorsionaran» els incentius a les renovables, ni afectaran els fluxos d’electricitat entre països. En definitiva, que el pla d’Espanya i Portugal «no distorsiona» el mercat majorista europeu, com exigien Alemanya i Holanda, ni suposa «cap risc» per a la seguretat del subministrament. I significarà «una caiguda dels preus», va dir, tot i que no va anticipar quant. Tampoc va revelar quin serà el preu que es fixarà per al gas, tot i que va donar a entendre que es concertarà amb Brussel·les. Ni va anticipar quin serà el contingut del paquet anticrisi que el Consell de Ministres aprovarà el 29 de març.

La proposta que van portar al Consell Madrid i Lisboa, no obstant, distava bastant de la inicial. Sánchez i Costa van exposar fa una setmana a Roma, amb Mario Draghi (Itàlia) i Kyriakos Mitsotakis (Grècia), el seu plantejament de desacoblar en tota la UE el gas de la factura elèctrica. Però la gira intensa del president en els últims dies el va convèncer que havia de redactar un pla menys ambiciós, i ho va fer. Per Sánchez, el que es va acordar divendres, no obstant, «cobreix expectatives». Cal continuar «entossudint-se» en una solució «europea», però el més urgent era prendre mesures d’efectes immediats, objectiu que s’ha complert amb la cimera.

El president va reivindicar la «contribució ibèrica» al debat de l’energia; com uns plantejaments que van proposar l’estiu passat han anat guanyant terreny fins a cristal·litzar-se aquest divendres. El socialdemòcrata germànic Olaf Scholz va reconèixer després de la reunió de líders que Sánchez ha «representat de forma molt exitosa els interessos» d’Espanya, igual que Portugal. El canceller alemany va dir que «era important» per a la resta de líders «tenir en compte la particularitat que les xarxes» dels dos països és «independent» respecte a la resta d’Europa, tenint en compte que la connexió elèctrica d’Espanya amb la resta de la UE és inferior al 3%.

Complicitat de Von der Leyen

El debat del Consell Europeu va ser extremadament difícil a causa de la divisió d’opinions sobre com contenir els disparats preus de l’electricitat amb què partien les diferents delegacions, i els líders europeus van necessitar gairebé deu hores de negociació per tancar unes conclusions acceptables per a tothom. L’acord no només concedeix a Espanya permís per baixar els preus de l’energia, sinó que també inclou algunes de les iniciatives impulsades aquesta setmana per la Comissió Europea per reduir la dependència del gas rus, opcions que va proposar Sánchez fa mesos. En primer lloc, la creació d’una plataforma de compres conjuntes de gas, gas natural liquat i hidrogen, de caràcter voluntari, per aprofitar el pes polític col·lectiu de la UE en línia amb el model posat en marxa per a la compra de vacunes contra la covid-19, una idea plantejada pel Govern espanyol l’any passat. 

A més, els líders europeus també van acceptar els plans de la Comissió Europea de crear reserves estratègiques de gas, obligant els estats membres, per llei, a omplir els dipòsits subterranis fins al 80% abans de l’1 de novembre per al pròxim hivern i al 90% a partir de l’1 de novembre de 2023. «Serà una pòlissa d’assegurança», va anunciar Von der Leyen, que presentarà noves opcions per reformar el mercat elèctric europeu a llarg termini al maig, després de la presentació dels reguladors europeus (ACER i ESMA) dels seus respectius informes a finals d’abril.

El Consell «convida» els estats membres i a la Comissió a maximitzar l’ús de la ‘toolbox’ presentada per Von der Leyen, incloent-hi les ajudes d’Estat temporals o l’ocupació dels anomenats windfall profits (‘beneficis caiguts del cel’, la sobreretribució que obtenen les tecnologies més barates per l’entrada de fonts més cares en el sistema elèctric). Espanya es congratula que la seva via, ja en vigor des de la tardor i per la qual l’oposició el va criticar com a «intervencionista», hagi sigut acollida pels Vint-i-set.

Així mateix, els estats membres i l’Executiu comunitari es comprometen a «completar i millorar les interconnexions de gas i electricitat en tota la Unió Europea». Aquest punt, pel qual també han empès Madrid i Lisboa com un objectiu més a mitjà i llarg termini, queda sense concretar més. Sánchez ha demandat que aquestes infraestructures, que haurien de transportar hidrogen verd i no només gas, han de ser finançades per Brussel·les, ja que Espanya carrega a l’esquena dels usuaris les sis plantes de regasificació operatives que té.

El paper de la presidenta de la Comissió, segons indicaven fonts de la delegació espanyola, va ser clau. La dirigent germànica ja va presentar a primers de març una proposta que s’acostava als postulats de Madrid i, després en la cimera de Versalles fa 15 dies, es va situar en la mateixa direcció i es va afinar en la comunicació de l’Executiu comunitari de dimecres passat. Fonts de l’equip de Sánchez apuntaven que el president va rebaixar les seves pretensions inicials (el desacoblament del gas del mercat elèctric) per incidir en la idea d’«illa energètica» perquè tindria més bona rebuda entre els Vint-i-set, conscient que Von der Leyen hi remaria a favor. I així va ser, ja que la resistència de països com Holanda i Alemanya es van acabar diluint. Amb Madrid i Lisboa van empènyer Bèlgica, Eslovènia, Romania, Grècia, Itàlia, Bulgari i Eslovàquia, tal com els va complimentar el líder socialista.

Acaba un intenso #EUCO con un gran acuerdo. España y Portugal podremos poner en marcha medidas temporales y excepcionales para reducir los precios de la electricidad que tanto están afectando a nuestras ciudadanías y empresas.
Hoy lanzamos un mensaje de unidad: europea e ibérica. pic.twitter.com/mwWAWcVeyS

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 25 de marzo de 2022

Notícies relacionades

Espanya proposa posar un límit al preu del gas només amb Portugal si no hi ha consens a la UE

El menú de Brussel·les davant la crisi energètica: límits de preus, compres conjuntes i compensacions als productors

Les deu hores de debat van transcórrer amb moments de tensió. Sobre dos quarts de tres del migdia, Sánchez es va aixecar de la taula al veure que corria la versió que amenaçava de vetar les conclusions –l’alarma va venir d’un tuit del periodista Dave Keating, de ‘France 24’–. La discussió es va aturar i es va reprendre mitja hora després, llavors es va encarrilar fins que va arribar el plàcet d’Holanda i la «clau», Alemanya. «El que passa a Consell es queda al Consell», va concloure Sánchez, sense citar «culpables», tot i que va reconèixer que la filtració l’havia molestat. «Han sigut moltes hores de debat molt intens, però es va publicar una informació que no era certa. Ni el Govern d’Espanya ni jo mateix havíem plantejat cap veto; aquesta filtració no era real». «Jo en soc testimoni [conforme el veto no era cert]», va convenir Costa, amb humor. Sánchez no volia endinsar-s’hi més. El seu objectiu ja el tenia a la maleta, de tornada.

I davant els qui es preguntaven com era possible que el president hagués redreçat una cimera que es presentava adversa, una ministra del seu Executiu, molt implicada en les negociacions amb els països i amb Brussel·les, va respondre: «Això és que no ens coneixen».