El Govern es fa seu el pacte lingüístic malgrat el desmarcatge de Junts

El pacte que va reeditar el Govern entre Esquerra i Junts incloïa la convocatòria periòdica de jornades de convivència per evitar quedar atrapats en les discrepàncies que van marcar l’Executiu de Quim Torra. La primera cita va ser a la Vall d’en Bas el 4 de setembre i va quedar entelada per les divergències sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat; aquest dissabte s’ha celebrat la segona al Palau de Pedralbes pel desmarcatge de Junts del pacte lingüístic.

Aquesta segona «convivència» del Govern es va pensar per analitzar els estralls de la guerra a Ucraïna i la resposta catalana a la crisi socioeconòmica i humanitària amb les opinions de quatre experts que han protagonitzat una taula rodona moderada per la portaveu de l’Executiu, Patrícia Plaja. Però la trobada entre consellers i secretaris generals va estar marcada per la tensió que va generar al Palau el fet que Junts es desdigués del pacte per retocar la llei de política lingüística –al costat de PSC, ERC i comuns– vuit hores després d’haver-lo signat i registrat al Parlament. El retoc normatiu –que fixa el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua docent– pretén donar resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que estableix el 25% de les classes en llengua castellana sense marcar percentatges i com a escut per a un posterior decret de la Conselleria d’Educació, que, al seu torn, continua sense frenar la vaga prevista de professors per a la setmana que ve.

La portaveu del Govern va explicar en roda de premsa que el president i el vicepresident van parlar, a l’inici de la jornada, sobre «la judicialització del català i les modificacions legislatives» i van arribar a quatre punts compartits. El primer, que l’Executiu «està absolutament compromès», en tots els àmbits, «amb l’ús i l’aprenentatge del català»; segon, que «defensa que el català és i continuarà sent la llengua vehicular de l’escola»; tercer, que buscarà vies «per apartar els tribunals de les decisions lingüístiques», i quart, que «posa en relleu el gran consens polític en defensa del català perquè l’acord del Parlament és un bon punt de partida i cal continuar fent tot el possible en tots els àmbits per protegir el català tots junts de manera coordinada».

Plaja va defensar que el missatge de tot el Govern és que la llengua catalana és «la llengua més feble en coneixement i capacitat d’ús, lamentablement, de manera que l’objectiu és protegir i enfortir el català». Ara bé, va dir que això no altera el tràmit parlamentari, que segueix el seu curs per a una reforma per lectura única i d’urgència extraordinària, per la qual cosa dimarts es fixarà en l’ordre del dia del ple del 5, 6 i 7 d’abril.

Els Jocs Olímpics

Notícies relacionades

ERC, el PSC i els comuns blinden el pacte lingüístic davant l’enrenou a Junts

ERC s’inclina per mantenir Laura Borràs fins que hi hagi sentència

Plaja va confirmar que el Govern de la Generalitat va arribar a un acord «tècnic» amb Aragó per presentar junts la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern de 2030: «És una bona proposta que confirma que les proves principals es faran al Pirineu català i l’hoquei gel a Barcelona», va reivindicar, afirmant que «costa d’entendre» la resposta aragonesa després d’aconseguir un pacte al qual s’arriba després de diversos mesos de negociació.

El decret de la convocatòria de la consulta es firmarà la setmana que ve i llavors es revelaran els detalls sobre l’àmbit geogràfic de la votació i si s’inclou el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès, com reclamen la CUP i els comuns.