Vaga de professors
El conflicte amb el sector educatiu no fa efecte en ERC i agita Junts
Els republicans consideren que la gran majoria dels catalans recolzen l’avanç del curs escolar
Junts, com fa 15 anys Esquerra, està més pendent del nucli dur de la seva militància que del seu electorat
El 2006, ERC, després de consultar la militància, va expressar que, en el referèndum de l’Estatut faria campanya pel ‘no’. Entre els defensors del sí a la Carta autonòmica (faltaven quatre anys per a la sentència del Tribunal Constitucional) va fer fortuna un lament: «Preferim fer cas a 10.000 militants que a 600.000 votants». Tres lustres després, Esquerra ha pres decisions pensant més en el milió de votants (el seu màxim, el 2017), que en allò que sempre ha sigut la seva base social. En sentit contrari, cada decisió que pren la direcció de Junts és contestada per un nombre indeterminat de persones, molt actives en les xarxes socials, però que en cap cas fan ombra al milió de vots (també màxim fa cinc anys).
Els professors de les escoles catalanes s’han mobilitzat i, com sol ser habitual, han creat un moviment d’erosió cap al Govern i, en concret, sobre el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. Els sindicats acusen el conseller de negar el diàleg a la comunitat educativa en mesures tan polèmiques com l’avanç en una setmana de l’inici del curs escolar.
Sense eleccions a la vista és impossible certificar del cert si aquesta erosió existeix i en quin grau. Ara bé, davant la impossibilitat de valorar, mitjançant un recompte electoral aquest eventual desgast, es pot plantejar, almenys, si els republicans han detectat algun moviment en aquest sentit o si, com a mínim, ho temen.
«No», és la succinta resposta que aporta un portaveu autoritzat del partit. «Som conscients de l’enrenou i el malestar dels sindicats de professors. Però també creiem que hi ha un discurs confús per la seva banda. Van saltar com ressorts quan es va aprovar l’avanç del calendari, però després han reclamat moltes altres coses, segurament perquè la majoria de la ciutadania recolza l’avanç. I és que per primera vegada en molt temps, els sindicats educatius es van posar en un altre pla», defensa aquesta veu.
I afegeix: «Els sindicats són propers a la CUP, per tant, per aquella banda no ens erosionem. I els milers de professors... n’hi haurà de tots els colors, i molts ho són perquè hem creat les places després d’anys de retallades. Tenim molt clar que l’avanç del calendari ha sigut molt ben rebut per la majoria, no només dels nostres votants, sinó de tots els partits. Perquè neix arran d'aplicar una mica de sentit comú. ¿Quantes vegades hem sentit allò que ‘gairebé tres mesos de vacances és massa’?.
Cambray, sa i estalvi
«Cambray no està a la corda fluixa. Mai ho ha estat. Tot i que és obvi que es troba en el centre de la diana. I que es podrien haver fet les coses millor, com convocar els sindicats en el mateix moment que es comunica l’aprovació de l’avanç», segueix la mateixa veu. Amb només el suport del seu partit, aquesta setmana Cambray ha sigut gairebé un empestat, n’hi ha prou de recordar l’episodi de dimecres passat al Parlament. A la vigília, el conseller va comunicar als seus companys de Govern que se celebraria un acte en suport de l’escola en català i en contra de la sentència del 25% de les classes en castellà.
Tots els consellers convergents van confirmar, minuts abans de l’hora concertada, la participació. Fins que el grup de Junts va tocar retreta i només el titular de Salut, Josep Maria Argimon, que segurament encara conserva la innocència de la gent corrent, va aparèixer a la foto al costat del president, els consellers i el grup parlamentari d’ERC. La consigna, òbviament, era deixar sol Cambray o, com a mínim, no donar-li suport explícit.
La gran crítica a l’acció del titular d’Educació és que va impulsar l’aprovació de l’avanç del calendari sense comptar, llegir, comunicar o negociar, amb la comunitat educativa. I aquesta decisió, en el millor dels casos, correspon, en efecte, a Cambray. Però amb el suport total i absolut del partit. «Si l’haguéssim exposat abans, no s’hauria aprovat. Com hagués passat amb l’obertura de les aules en la pandèmia, a què els mateixos sindicats també es van oposar».
No es tracta de males arts, al·leguen a ERC: «Governar és prendre decisions. I si es vol transformar, cal mantenir el rumb», assevera una font de Govern. «Estem transformant. La ràtio d’alumnes baixarà, encara que sigui per l’evolució demogràfica, i es farà P-2 gratuït».
El pacte lingüístic
Notícies relacionadesL’acord entre PSC, ERC, Junts i comuns sobre l’ús del català a les aules va treure Cambray de la primera línia de crítica. El ball de la ‘yenka’ de Junts, al so dels tuitsdels sectors més irredempts de l’independentisme, ha copat l’atenció pública.
El pacte, per a ERC, és una altra aplicació del principi de realitat. Basat en dos punts: que el castellà, pel seu pes en la societat catalana, no pot ser només una mera matèria educativa, com l’anglès, i en què qualsevol acord que no inclogui el PSC està condemnat al fracàs i és font de futurs cismes. A més, els republicans recorden que l’ús del castellà només seria en aquelles zones on aquesta llengua està en retrocés o gairebé desapareguda. «És a dir», sentencia triomfant una font d’ERC, «enlloc».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.