El ‘front’ Enrique López i Dolores Delgado contra la fiscal europea Concha Sabadell

Va ser Enrique López qui, el 26 de març, es va pronunciar després d’haver-se conegut que la Fiscalia Europea havia requerit la Fiscalia Anticorrupció perquè li donés trasllat de la investigació amb l’argument que el contracte de Madrid s’havia finançat íntegrament amb fons Feder (Fons Europeus de Desenvolupament Regional). Segons la Fiscalia Europea, hi podria haver presumptes delictes de malversació o frau.

«Gran desconfiança»

«Potser [la Fiscalia Europea es vol fer càrrec de les diligències] no per motius de legalitat, sinó amb una finalitat no declarada d’allargar un procediment amb finalitats polítiques i mediàtiques», va advertir. I per si no es deduïa de les seves paraules, ell mateix va reblar: «Tinc una gran desconfiança sobre els veritables motius que impulsen aquesta actuació. Irromp en un cas que ja tramitava la Fiscalia Anticorrupció».

Tant la fiscal general de l’Estat com la Fiscalia Anticorrupció es van oposar a traspassar les diligències a la Fiscalia Europea. El fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, va contestar a la responsable espanyola, Sabadell, que la proposta d’investigar per part de la Fiscalia Europea suposava una investigació «prospectiva sense un mínim patrimoni incriminatori».

Aquesta idea d’etiquetar unes diligències amb la paraula «prospectiva» és molt útil. La fiscal general de l’Estat, després d’un intercanvi de missives, va decidir buscar el suport de la Junta de Fiscals de Sala en un moment que és atacada en el Consell Fiscal, entre altres qüestions, per l’escàndol aflorat després d’haver apartat el fiscal del cas Tàndem-Villarejo, Ignacio Stampa, de la Fiscalia Anticorrupció, mitjançant l’argúcia de denegar-li una plaça fixa en el concurs decidit el 27 d’octubre del 2020. L’esmentada junta va donar suport a la Fiscalia General de l’Estat perquè es divideixi la investigació. La malversació quedaria sota control de la Fiscalia Europea i els altres delictes continuarien sent investigats per la Fiscalia Anticorrupció. Una escissió que la Fiscalia Europea, amb uns arguments que no han sigut escoltats, rebutja.

Coneguts en el cas Gürtel

Concha Sabadell, anomenada per a la naixent Fiscalia Europea, és l’objectiu de l’atac implícit d’Enrique López. Ell sap el que es fa. Perquè va ser la fiscal Sabadell, juntament amb la seva companya Concha Nicolás, qui van jugar un paper decisiu en la seva recusació en el cas Gürtel 1999-2005 o primera època.

Les acusacions populars personades van presentar a la Sala Penal de l’Audiència Nacional la recusació de López, que havia de ser el ponent de la sentència, el setembre del 2015, pels seus vincles amb la fundació FAES del PP, que projectaven una aparent falta d’imparcialitat, tenint en compte que el PP era considerat en la causa partícip a títol lucratiu per beneficiar-se amb alguns fons de la trama corrupta per a despeses electorals.

Després d’analitzar els múltiples arguments de les recusacions, l’informe de Sabadell i Nicolás deia: «El que s’exposa en aquest informe no permet rebutjar ‘a limine’ [d’entrada] la recusació formulada i per això és necessari admetre a tràmit el present incident, que es practiqui la prova i que es torni a donar trasllat al fiscal...».

El magistrat López va rebutjar la recusació per escrit, el 15 de setembre. López va explicar que la seva «honesta» opinió és que no es presentava cap causa legal per apartar-se del tribunal i recordava que l’abstenció injustificada està qualificada com una infracció greu en la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Dubtes d’imparcialitat

Feta la prova amb peticions de documentació i declaracions de testimonis, el fiscal Antonio Romeral, actual tinent fiscal de la Fiscalia Anticorrupció, va assenyalar en un escrit del 10 d’octubre del 2015 que «en vista de la prova practicada es pot afirmar que els fets sobre els quals els recusants [l’associació Adade i el PSOE] sustentaven inicialment els dubtes sobre imparcialitat del magistrat per la seva relació amb el PP han quedat degudament acreditats».

Romeral assenyalava: «Aquesta relació inclou, més enllà de la vinculació del recusat amb la Fundació FAES, la llei legítima i reglada, però alhora decisiva, intervenció de l’esmentada força política i d’alguns dels seus membres –avui acusats, imputats i partícips lucratius– en la seva proposta i nomenament per ocupar alguns dels més alts i reconeguts càrrecs del poder judicial».

També apuntava un altre fet: «Al marge de la prova practicada, aquesta aparença de falta d’imparcialitat que motiva la iniciativa dels recusants s’ha vist reforçada per les expressives manifestacions del mateix magistrat recusat, qui després de fer-se ressò de les al·legacions de les acusacions i el Ministeri Fiscal ve a reconèixer els seus «naturals sentiments d’agraïment» per aquests nomenaments, per més que ho faci des de la seva íntima convicció que no haurà de derivar-se’n cap risc».

Aparences

El fiscal es limitava, en la seva conclusió, a demanar que la Sala Penal analitzés el «compliment dels cànons d’aparença d’imparcialitat exigits pel Tribunal Europeu de Drets Humans i valori si un «observador objectiu tindria raons per dubtar de la imparcialitat del magistrat en aquest procediment».

El ple de la Sala Penal va decidir admetre la recusació i va apartar el magistrat del tribunal d’enjudiciament.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Enrique López, que va rebutjar la seva recusació i es va negar a abstenir-se, ha donat la raó amb els seus actes a aquesta recusació, ja que va aflorar la seva condició d’home del PP –llavors formalment «tapat»– amb els seus nomenaments en la direcció del partit i a la Comunitat de Madrid.

Quant a Concha Sabadell, la fiscal va sobreviure als atacs de Federico Trillo, encarregat per Mariano Rajoy d’assessorar sobre l’estratègia jurídica a seguir per aconseguir la nul·litat de la causa. I va defensar l’acusació en el judici que va acabar amb la sentència condemnatòria... i la moció de censura que va provocar la caiguda de Rajoy el juny del 2018.