Cambray ofereix al professorat tornar el 2023 a la càrrega lectiva de primària prèvia a les retallades

La Ustec, CCOO, l’Aspepc, la Intersindical, la UGT, la CGT i la Usoc exigeixen que aquesta reversió sigui a partir del setembre vinent, cosa que Educació veu impossible per l’alt cost econòmic. Segons la proposta, recuperar l’hora lectiva suposaria contractar a primària 1.463 professors, cosa que té un cost de 67 milions d’euros. A secundària, s’haurien de contractar 2.009 professors, amb un cost de 103,3 milions d’euros.

Per al curs que ve, la proposta que Educació volia debatre aquest dijous en la Taula Sectorial de Personal Docent preveu reduir la ràtio d’alumnes per aula a P3 amb un màxim de 20 alumnes. Així mateix, també inclou que les substitucions d’un terç de jornada s’eliminin i passin a ser de mitja jornada. Implementar les dues mesures suposaria un cost de més de 45 milions d’euros.

«Inacceptable» i «insultant»

Els sindicats han rebut la proposta passades les 21.30 hores de cara a la reunió de la sectorial, convocada a les 09.00 hores. «No són hores», coincidien els portaveus, contactats per aquest diari. De fet, algun membre de la taula va rebre el correu electrònic amb la proposta passades les 22.00 hores.

Joan Alís, portaveu de l’Aspepc, ha qualificat d’«insultant» aquesta forma tardana de procedir. «És una falta de respecte total». La portaveu de la Ustec, Iolanda Segura, també ha considerat un «menyspreu» el fet que alguns sindicats s’hagin assabentat de la proposta per la premsa. «Una prova més del tarannà d’aquesta conselleria», han criticat. Assabentar-se de les coses per la premsa va ser, precisament, un dels motius del malestar de la comunitat educativa amb Cambray.

En un comunicat unitari, s’han negat a donar a Educació una resposta a «propostes que no s’ajustin en temps i forma a una negociació real». «Estudiarem futures propostes del departament sempre que donin peu a una negociació real, i no a buscar cops d’efecte mediàtics», han afegit.

I han anunciat que en els pròxims dies valoraran els passos a seguir per «reforçar la unitat d’acció» i donar continuïtat a la lluita per la millora de l’educació.

«Cap millora»

Quant al contingut, Segura assenyala que l’oferta és «inacceptable». «No hi ha cap millora. El que no entenen és que la recuperació de l’hora lectiva la volem per aquest setembre, no per al final de la legislatura». Alís ha remarcat que el fet que ara Educació ofereixi avançar la recuperació de l’horari lectiu al 2023 només a la primària i no a la secundària és «una estratègia per dividir els sindicats». «Fan aquesta oferta que només beneficia un cos docent per intentar dividir-nos. Els sindicats estem units i no hem entrat en aquest joc», ha explicat.

Tots coincideixen que l’oferta no inclou res per al curs que ve. Sobre la reducció de ràtios a P3 i l’eliminació dels terços de jornada per convertir-los en mitges jornades, els sindicats assenyalen que són mesures que ja estaven contemplades en els Pressupostos, per tant no ho consideren cap millora ni cap concessió.

L’oferta del conseller Cambray planifica diverses mesures de millora. Així, per al curs 2023-2024, a més de la recuperació de l’hora lectiva a infantil i primària, planteja reduir les ràtios a P3 i P4. Això suposarà contractar 382 docents amb un cost de 17,5 milions d’euros.

Notícies relacionades

Escola inclusiva: La lluita per aconseguir una infermera i una vetlladora per a l’Alejandra

Educació reestructura les àrees de currículum, llengües i escola inclusiva

En el curs 2024-2025, la reducció de ràtios s’ampliarà també a P5. Es contractarien 444 professors, amb un cost de 20,3 milions d’euros. Per aquest curs, també es retornaria al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal de més de 55 anys. Això tindria un cost de 33,9 milions.

D’aquesta manera, quedarien pràcticament revertides les retallades que es van aplicar en el sector educatiu el 2012, en plena crisi econòmica i amb José Ignacio Wert com a ministre d’Educació i Irene Rigau com a consellera d’Ensenyament. El total de les mesures que proposa Educació es desplegaria, en cas de ser acceptada pels sindicats, durant els pròxims quatre anys i suposaria un impacte econòmic de gairebé 495 milions d’euros.