Quim Torra havia acatat el 25% de castellà malgrat criticar el pacte sobre la immersió lingüística

El Govern de Quim Torra va acatar el 25% d’hores lectives en castellà en una dotzena d’escoles de Catalunya, que es van veure obligades a aplicar les mesures cautelars dictades per la justícia, com a resultat de les demandes presentades en relació amb els projectes lingüístics d’aquests centres educatius.

Amb Josep Bargalló (ERC) al capdavant de la Conselleria d’Educació, entre el maig del 2018 i el maig del 2021, en la legislatura en què Torra va ser el president, hi va haver un total de 13 centres educatius on es van aplicar les mesures cautelars que obligaven a impartir un 25% de classes en castellà, segons han indicat a Efe fonts de la Generalitat.

Aquest va ser el cas, per exemple, de les escoles públiques Bogatell, de Barcelona, i Josefina Ibáñez, d’Abrera (Barcelona), els projectes lingüístics del qual van acabar sent anul·lats en una posterior sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

De les 13 escoles que van acatar aquestes mesures cautelars sobre el 25% de castellà, n’hi va haver una que ho va fer l’abril del 2021, quan Torra ja no era president de la Generalitat perquè havia sigut inhabilitat el setembre del 2020, segons les fonts consultades.

Malgrat aquest precedent, Torra va expressar el seu rebuig de l’acord aconseguit dijous passat pel PSC, ERC, Junts i En Comú Podem, que garanteix l’ús del castellà a les aules –on el català continuaria sent «llengua vehicular»– i dona marge als centres per concretar els seus projectes lingüístics. «No en el meu nom», va clamar a Twitter, sent un dels representants de l’òrbita de JxCat que va forçar la rectificació del partit, que hores després de firmar el text va reclamar renegociar-lo per ampliar el consens.

No en el meu nom. https://t.co/Tc0EApzycG

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 24 de marzo de 2022

Torra va assegurar a Catalunya Ràdio que si fos encara president, aniria «fins al final» en defensa del model d’immersió lingüística i enviaria «una ordre als centres escolars» dient que, malgrat les sentències judicials, el sistema ha de continuar intacte. També a Twitter, l’expresident es va mostrar «honorat» d’haver firmat un manifest que defensa que «la incorporació explícita de la vehicularitat del castellà en una llei catalana representaria un pas enrere que el català no es pot permetre».

“La incorporació explícita de la vehicularitat del castellà en una llei catalana representaria un pas enrere que el català no es pot permetre en la situació de feblesa actual, accentuada entre la població més jove.”

Honorat de signar aquest manifest: https://t.co/Tucv7UQtZ6

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 29 de marzo de 2022

El compliment de les mesures cautelars dictades per la justícia en aquest sentit s’han anat aplicant, de fet, al llarg dels últims anys, independentment de qui estigués a la presidència de la Generalitat.

Notícies relacionades

El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança

Patronals, sindicats i entitats s'alien per reclamar 80.000 places més de cursos de català a l'any

Amb l’actual conseller d’Educació, Josep González-Cambray, el nombre de centres que ja han aplicat aquestes cautelars ascendeix de moment a nou. Durant l’etapa d’Artur Mas, en els últims governs en solitari de CiU, amb Irene Rigau al capdavant de la conselleria, hi va haver 14 centres que van acatar el 25% de castellà.

També amb Carles Puigdemont al Palau de la Generalitat es va complir amb les cautelars: cinc escoles amb la consellera Meritxell Ruiz –entre el gener del 2016 i el juliol del 2017– i una fins i tot amb la seva successora, Clara Ponsatí, en els tres mesos que va estar al càrrec, abans de la declaració unilateral d’independència i la posterior destitució del Govern amb l’article 155 de la Constitució. Durant els mesos d’aplicació del 155 s’hi van sumar dos centres més en l’aplicació de les cautelars, segons les fonts citades.