L’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació neix entre equilibris amb ERC i Junts

Amb diversos mesos de retard, respecte als plans inicials, l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació (ASAA) ha fet aquest divendres els seus primers passos públics. El grup promotor d’aquest col·lectiu (que compta amb una trentena de membres), encapçalat per David Fernàndez, Carme Forcadell, Joaquim Forn i Marina Llansana ha esbossat els eixos en què es mourà l’ASAA fins al primer d’octubre, data en què s’esvairà deixant un manifest amb, esperen, molts i importants suports.

«No és la taula unitària de l’independentisme que tant es precisa, ni tampoc un grup de pressió per a la taula de negociació. L’ASAA és una eina per construir legitimitat, perquè sigui visible que la societat catalana, en la seva gran majoria, està a favor tant de l’amnistia com de l’exercici del dret a l’autodeterminació», apunta un dels promotors després de l’acte.

Aquest grup format per 35 persones, que es va posar en marxa al novembre i que es va constituir formalment dimecres, té l’encàrrec de redactar un manifest unitari que aplegui de nou partits, entitats, patronals, sindicats i representants del món cultural i educatiu català.

L’exdiputat de la CUP, David Fernàndez, es va reunir amb el president, Pere Aragonès, a principis d’agost i van pactar, a proposta seva, que el col·lectiu fos «autònom» i que la seva denominació no fos de «pacte nacional», sinó de «pacte social», davant la situació de «bloqueig» en la línia institucional.

De fons, la voluntat és poder mobilitzar el sobiranisme sota dues consignes clares i pressionar així l’Estat perquè encarrili el conflicte polític. «Salvador Illa va dir que la societat catalana no volia l’amnistia i l’autodeterminació, i nosaltres li demostrarem que sí», ha etzibat Fernàndez.

Els impulsors tenen clar que no pretenen substituir Òmnium Cultural i l’ANC com a agents mobilitzadors, així que els seus esforços de centraran a aconseguir recolzaments amplis que es visualitzin mitjançant el suport a un manifest o fotografies conjuntes. «L’objectiu és fer visible una base sòlida», ha exposat l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell.

El seu propòsit és mantenir l’equilibri entre les diferents apostes independentistes que separen els partits en el Govern. Així, defugen pronunciar-se sobre la taula de diàleg, però, al seu torn, aquesta mobilització pot servir com a catalitzador de les seves propostes, pressionant des del carrer.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El 20 d’abril celebraran un acte a la Llotja de Mar de Barcelona en el qual esperen reunir unes 150 organitzacions que ja s’han pronunciat anteriorment sobre la possibilitat que Catalunya pugui tornar a celebrar un referèndum o sobre el final de les causes judicials obertes en el marc del procés.

«Quan finalitzem els treballs, els entregarem al president i a tots els partits, tret de l’extrema dreta, perquè creiem que pot ser útil per a tots ells perquè els tinguin en compte», ha conclòs Fernàndez.