Multes de fins a 2.160 euros per esquinçar una bandera d’Espanya a la UAB

El Tribunal Suprem ha condemnat a penes de multa d’entre 1.920 i 2.160 euros per delicte d’ultratge a la bandera a tres persones que, el 19 d’abril del 2016, a la plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona, en presència de nombroses persones, van agafar una bandera d’Espanya de la carpa de l’associació Societat Civil Catalana, la van esquinçar en dos trossos i la van deixar a terra. L’alt tribunal nega que actuessin emparats per la llibertat d’expressió, perquè precisament la negaven a d’altres, ja que l a«intolerància violenta» i el «dret a la crítica no són la mateixa cosa».

El Suprem estima el recurs de la Fiscalia, a la qual es va adherir Societat Civil Catalana, contra la sentència de l’Audiència de Barcelona que va absoldre els acusats, i reposa la inicial del Jutjat Penal número 2 de Sabadell, que va apreciar la comissió del delicte d’ultratge a la bandera.

L’alt tribunal comença afirmant que el fet d’«esquinçar en dues parts la bandera d’Espanya» i deixar-la tirada a terra en una universitat, en un acte amb publicitat, enclou l’element normatiu que exigeix l’article 543 del Codi Penal, que diu textualment: «Les ofenses o ultratges de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes, efectuats amb publicitat, es castigaran amb la pena de multa de set a dotze mesos».

Afegeix que l’acció violenta enjudiciada «lluny de significar una manifestació que flueix del dret a la llibertat d’expressió (dret a la crítica), atempta, per contra, frontalment contra el símbol que enarbora una associació que es presenta pacíficament a tal trobada cívica, en una plaça universitària, on els valors democràtics tenen, com a símbol de convivència, el valor afegit que li proporciona tal institució».

Els magistrats destaquen que no pot ser presa com a referència la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de 13 de març del 2018, que va analitzar un cas sobre la crema de fotos del Rei en un acte de context independentista i antimonàrquic a Girona, concloent que tal fet va estar emparat per la llibertat d’expressió. El Suprem indica que els fets no guarden analogia, el delicte aplicat va ser diferent (allà va ser el d’ofenses i injúries al Rei), i el context també, ja que un era un acte en un recinte universitari, on es presentaven diferents associacions cíviques i partits polítics i l’altre en un esdeveniment d’índole independentista i antimonàrquica.

El tribunal recorda primer que en aquest cas es va tractar de l’ofensa a un símbol nacional, com és la bandera d’Espanya, cosa que seria igual si es tractés de les banderes de les comunitats autònomes, ja que –destaca la sentència– el Codi Penal no distingeix ni en la descripció típica ni en l’assignació del retret penal, així que és tan punible una acció com l’altra.

«El que fan els acusats és cometre un acte contra la llibertat d’expressió, contra la llibertat ideològica, i qui així es condueix no pot al·legar el que està negant, precisament la llibertat dels altres per onejar la bandera que és símbol d’Espanya, i, en conseqüència, signe representatiu de tots els espanyols», argumenta la sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat Julián Sánchez Melgar.

Gest d’imposició

El Suprem, que es recolza en la doctrina del Tribunal Constitucional, incideix que els acusats van atemptar contra símbols «que ostenten els que pacíficament es presenten a la festa cívica representativa de la democràcia, arrabassant-los l’emblema, per, a continuació, davant d’una multitud, trencar-lo i llançar-lo a terra. És, doncs, un gest violent, coactiu, d’imposició, representatiu d’un tarannà que no pot considerar-se emparat per la llibertat d’expressió, perquè el que expressa és la intolerància, de manera que intolerància violenta i dret a la crítica no poden ser la mateixa cosa».

«Per això –afegeix la sentència–, efectivament creiem que l’acció que porten a terme els acusats no està emparada per la llibertat d’expressió, que té un límit exprés en el respecte a la llibertat d’expressió del contrari i tenint en compte que el Tribunal Europeu de Drets Humans nega aquesta empara als que entenen com a discurs l’odi, terme que inclou totes les formes d’expressió que propaguin, incitin, promoguin o justifiquin l’odi racial, la xenofòbia, l’antisemitisme o altres formes d’odi basades en la intolerància».

El tribunal considera que la singularitat del cas rau en el lloc on es produeixen els fets, i en el context en què s’emmarca, com a acte públic, «precisament allunyat de qualsevol signe d’intolerància, sinó precisament en un escenari de concòrdia entre les diverses ideologies que allà confluïen». «Ens trobem en el marc de la celebració de la democràcia, on es presenten diferents associacions cíviques i partits polítics, en un ambient festiu que no pot qualificar-se sinó d’un acte clarament pluralista i, a més, pacífic. En l’esmentat context és on els acusats, mitjançant un palès acte coactiu, arrabassen la bandera espanyola que es trobava en una associació cívica, per, de manera pública, davant la concurrència de nombroses persones», prendre tal emblema i esquinçar-lo en dos.

Vot discrepant

Vot discrepantEl magistrat Javier Hernández, un dels cinc que firmen la sentència, firma un vot particular discrepant perquè considera que la conducta dels acusats no encaixa en el delicte d’ultratge a la bandera, tot i que també rebutja que estiguessin emparats per la llibertat d’expressió. Així, destaca que van actuar de manera injusta, sense cobertura constitucional, lesionant el dret a la llibertat d’expressió dels membres de Societat Civil Catalana als quals van arrabassar la bandera, però conclou que l’espai de tipicitat d’aquest delicte s’hauria de limitar a accions d’ultratge que recaiguin sobre símbols que exerceixen una clara i normativa funció representativa en els termes precisats en la llei que regula l’ús de la bandera, «ja que és la funció en aquests contextos públics i oficials la que atorga, sense interferències, el valor de la representativitat col·lectiva».

Aquest magistrat explica que els fets no es poden requalificar i que el recurs s’ha d’acotar al delicte tipificat pel jutge del Penal com d’ultratge a la bandera, tot i que considera encertat que l’Audiència Provincial de manera explícita apuntés altres il·lícits penals que no es poden analitzar en el recurs de cassació.

El vot particular no comparteix l’argument que va utilitzar l’Audiència Provincial per absoldre i que es basava en el fet que la conducta dels acusats estava emparada per la llibertat d’expressió. Aquesta conducta, segons Hernández, «va suposar una injusta i injustificable lesió al dret a la llibertat d’expressió dels que pacíficament, en un campus universitari, en un espai ad hoc destinat per a això, mostraven la bandera».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El vot afegeix: «La conducta expressiva dels acusats –pròxima a la més nua fatxenderia ideològica, propi de moviments totalitaris– va ser molt alt. Es va limitar greument el dret a la llibertat ideològica i d’expressió d’aquells que pacíficament exhibien la bandera que va resultar finalment esquinçada» i per això conclou que comporta una contradicció constitucional irreductible «afirmar que la llibertat d’expressió protegeix els que instants abans ha privat algú altre, de manera arbitrària, sense cap justificació, del seu dret a expressar-se mitjançant l’exhibició de símbols respectuosos amb la Constitució».

El magistrat analitza el delicte d’ultratge a la bandera i la jurisprudència constitucional i conclou en la necessitat d’una interpretació molt estricta que neutralitzi tot risc de càstig a la no adhesió. El vot explica que no qualsevol conducta expressiva de rebuig dels símbols d’Espanya o de les seves comunitats autònomes poden merèixer sanció penal, perquè no totes, ni de bon tros, tenen la mínima taxa d’idoneïtat per lesionar el bé jurídic protegit per l’article 543 CP.