Aquí no ha «Casado» res | Videoanàlisi de Verónica Fumanal

Feijóo pretén frenar els temps de gairebé tot, a més de voler tornar Espanya a l’any 2018, com si res hi hagués passat; també fa gala d’un rotllo retro en el seu estil de comunicació: al contrari que en altres partits polítics, en els quals la presència als mitjans de comunicació sembla que és molt important, el nou líder del PP ens torna a una era en què els membres de les executives del partit es nomenaven tots de cop en un discurs en lloc de filtrar-les als mitjans amb la tècnica del degoteig, un a un. Una estratègia d’un temps passat en què aparèixer als mitjans era signe de mala polèmica i que ningú parlés de tu era el millor que et podia passar.

 ¡Ai, si es pogués frenar el temps o tornar enrere...! Mai hauríem arribat al 2022, sempre hi ha algú que es penedeix d’alguna cosa i, segons l’ambient del congrés del PP, sembla que els populars es penedeixen de tot des del 2018. Per això han tornat als discursos de sempre, al color de sempre, a l’escenografia de sempre i a la falta d’assumpció de responsabilitats de sempre; si no, no s’entén com han recuperat José Antonio Monago per a la direcció del partit, quan està acreditadíssim que va mentir sobre els viatges a les Canàries a càrrec del Senat.

Sembla que per Casado també es va aturar el temps el 17 de febrer de 2022. El seu discurs divendres passat, després del de José María Aznar i del de Rajoy, era el propi d’un president que revalidava el càrrec, presumint de totes i cada una de les cites positives que li són imputables, com l’opa hostil a Ciutadans que ha convertit els taronges en una força en perill d’extinció. Malgrat que el de Palència va dir que havia passat del sentiment de greuge a l’agraïment, les seves paraules no deixaven marge de dubte: ell, com molts, encara no entén el perquè del seu cop de mà; en la seva expressió facial mostrava que no està ni tan sols a prop de superar-lo.

Tornant al present, Feijoó vol controlar els temps. No obstant, per ara, l’únic que els controla és Abascal, que ha forçat el retard de la presa de possessió de Mañueco a Castella i Lleó perquè el flamant líder del PP no es perdés la cita. ¿Assistirà a l’enllaç definitiu de PP i Vox donant així la seva benedicció o al·ludirà problemes d’agenda? Una argúcia que Feijóo ha utilitzat cada vegada que volia amagar-se d’una polèmica nacional.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

 Una pandèmia, un volcà, una guerra, l’adeu d’Iglesias, el daltabaix de Ciutadans, l’emergència de Vox, la inflació fregant el 10%, Ayuso i la seva llibertat, Will Smith fora de l’Acadèmia dels Oscars… El 2018 ja és passat remot i voler fer una estratègia de tornada al futur pot atropellar un Feijóo acostumat a jugar sol en un camp sense gairebé oposició, ni interna ni externa. L’ametlla madrilenya és complexa i des del 2018 han passat moltes coses.