Jordi Sànchez anuncia que no optarà a la reelecció al juny i càrrega contra els «personalismes» de Junts

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, aquest dissabte ha comunicat al consell nacional de la força a Alcarràs (Segrià) que la primera quinzena de juny el partit celebrarà el seu congrés, el primer presencial després de la pandèmia, a la Catalunya Nord, perquè hi puguin anar aquells que, com el mateix president del partit, resideixen a l’estranger.

Sànchez va interpel·lar totes les faccions del partit perquè actuessin amb «generositat». «Això no va d’agendes personals, d’opcions personalistes que ens permetin tenir uns minuts de glòria. Va d’un projecte col·lectiu». I, tot seguit, donant exemple, va anunciar que no es presentaria a la reelecció com a secretari general. «No puc demanar generositat i, tot seguit, demanar que tots vagin al meu darrere», va explicar.

En la interpel·lació no va citar noms, però molts van entendre que la invectiva anava dedicada a la presidenta del Parlament, i candidata de Junts el 14-F, Laura Borràs. Si va esmentar Sànchez Jordi Turull, cosa que pot interpretar-se com una espècie d’unció, atès que l’exconseller és el favorit d’àmplies capes del partit per portar el timó del partit, Carles Puigdemont a part.

Sànchez va demanar «a tots» que «assumissin el repte que hi hagi una única candidatura al congrés del partit», no perquè li fes «por la pluralitat. La qüestió és si serem generosos entre nosaltres per presentar unes credencials guanyadores a l’exterior», es va preguntar. A més, va vaticinar que «molts» voldran que el congrés sigui «sorollós» i que Junts «ensopegui», ja que els disputen «la primera posició com a primera força del país», en al·lusió als socis de Govern, ERC.

El pas al costat no serà total ni definitiu per com va asseverar que «seguirà al costat dels que vulguin fer de Junts un partit hereu de l’1-O». «L’important és ser-hi, no on se sigui», va sentenciar.

Horitzó municipal

El congrés ha de servir, opina Sànchez, per catapultar la seva força de cara a les eleccions municipals de maig del 2023. Les anteriors, les del 2019, es van celebrar abans del cisma puigdemontista i això va fer que es presentessin sota la mateixa bandera candidats, que es van convertir en alcaldes, però que es van mantenir fidels al PDECat, en lloc d’als rebels. El número 2 postconvergent va assenyalar que s’estava posant fi a aquesta atomització de l’espai i va posar com a exemple que l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, de PDECat, es presentarà sota la capa puigdemontista.

Així, Sànchez va sancionar la «clara voluntat del partit de mantenir un espai únic» i va destacar que els comicis han de posicionar el partit com la primera força política a Catalunya.

Junts i el pacte pel català

Abans, l’encara número 2 de Junts va abordar una de les qüestions difícils de les últimes setmanes, com és la marxa enrere del seu partit en el pacte amb PSC, ERC i comuns sobre el català a les aules. Sànchez, agraint la bona voluntat de la resta de forces per protegir la llengua, va demanar una espècie de temps mort, fins després de Sant Jordi, per modificar l’acord i «blindar la immersió lingüística».

«Sense llengua no hi ha nació», va asseverar Sànchez, que va reconèixer que el seu partit havia fet «autocrítica» sobre com s’havia comportat pel que fa al pacte amb les altres tres forces: «No ens vam explicar bé», va acceptar.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

«Si aquesta llei té un sentit és que la immersió lingüística quedi protegida. I no traslladarem cap responsabilitat al centre educatiu», va clamar el número 2 de Junts, i va al·ludir que el text pactat obria la porta a reforçar alguna de les dues llengües oficials en funció de l’entorn sociocultural de cada escola i els seus dèficits.

També va fer una crida a «treure la política de l’aula, una política que ha sigut introduïda per uns quants irresponsables i per la justícia espanyola», amb referència a les denúncies d’alguns pares, i a la posterior sentència del 25%, del TSJC. I responent a allò que havia asseverat hores abans Oriol Junqueras va sentenciar: «El català està en una situació greu. I això no és ser derrotista».