Junqueras defensa la gestió del Govern davant el discurs «derrotista» de socis i oposició

ERC se sent sola, però forta. I, segons ha expressat el seu líder, Oriol Junqueras, sempre entre línies, objecte de l’assetjament de la resta de forces, ja siguin socis de Govern (Junts), socis d’investidura (CUP), de Pressupostos (comuns) i, evidentment, de l’oposició (PSC). Un assetjament centrat a retratar una realitat «derrotista» que es pot resumir en un «tot va malament». Un discurs perceptible a les xarxes socials més hiperventilades i també en les que se centren en allò social. Un intent, creu el republicà, de desmerèixer la gestió republicana en la Generalitat.

«Hi ha moltes dificultats, però també motius per a l’esperança», va començar Junqueras en el consell nacional republicà: «Hi ha qui sembla que està interessat a contagiar-nos del seu esperit derrotista, que tot va malament. I no és cert». Una cantarella que es relaciona amb la gestió republicana de la Generalitat i que entronca amb una de les crítiques de l’espai postconvergent, ja durant el tripartit, i ampliat durant la pandèmia, quan ERC gestionava la Conselleria de Salut. Un ‘no saben governar’, assenyalen els republicans, que el que pretén és soscavar la seva credibilitat.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

«Els que fan circular aquest discurs derrotista aplanen el camí dels que ens volen derrotats», va mantenir Junqueras, que va portar a col·lació alguns temes actuals. De l’estat social del català («hi ha qui prestigia la llengua escrivint, cantant o fent pel·lícules en català») a la situació laboral i econòmica («hi ha qui continua aixecant la persiana i va a treballar, tot i que [per la crisi energètica] no li surti a compte»), passant per la polèmica educativa amb els sindicats de mestres («ens hem de sentir orgullosos del descens de la ràtio a les aules de Catalunya i de la gratuïtat per als alumnes de P-2 perquè això redunda en una millora de la justícia social»).

En el que ja és un clàssic d’ERC, Junqueras va advocar per la gestió bicèfala: la del del dia a dia mitjançant la presa de «decisions concretes que ens acosten a la gent», però que alhora serveixi de trampolí per arribar a la independència. «Allò que depèn de nosaltres passarà, perquè treballem cada dia per la plenitud nacional, per aconseguir el nostre objectiu, que és la república catalana.»