La renúncia de Jordi Sànchez obre la negociació entre Turull i Borràs pel poder a Junts

Turull compta amb un actiu notable: quadros polítics fidels, procedents de l’etapa de Govern convergent o postconvergent. Es tracta d’un home d’aparell, que ha complert pena de presó pel procés i, després de l’indult, ha constatat la seva ascendència sobre les bases amb unes marxes a peu que van congregar centenars de persones. Continua incansablement actiu en desenes de xerrades i debats.

Proclama la necessitat d’ordenar el partit, de demostrar que Junts és una força fiable i de govern mentre reclama la necessitat de posar data a un nou desafiament unilateral a l’Estat per aconseguir la independència. Té recolzaments notables entre els expresos i la simpatia de la sensibilitat neoconvergent. Ha proclamat, fins avui, que no volia entrar en cap batalla interna amb Jordi Sànchez, sinó ajudar el partit. Però ara haurà de saltar a l’arena.

Borràs, independentisme combatiu o «literatura»

Al seu costat, Borràs, que compta amb un actiu notable, similar al de Turull: la seva capacitat d’unir recolzaments de les bases del partit i de l’independentisme més combatiu. No obstant, i a diferència de Turull, la seva gestió al Parlament li ha valgut crítiques internes per haver fet entrar en contradicció les seves proclames (no cedir en res a les institucions polítiques i judicials espanyoles) amb els fets: la suspensió del diputat de la CUP Pau Juvillà.

A més, està pendent de judici per presumpta corrupció. Els més moderats, a Junts, els ho han criticat obertament. Aquest dilluns, a TV-3, el mateix Sànchez no podia ser més explícit: «O som prou madurs per entendre que els fets han d’acompanyar les paraules, o les paraules soles serveixen per a la literatura, per a la filosofia, per a la reflexió, però no per a l’acció política».

Notícies relacionades

Jordi Sànchez posarà a prova el seu lideratge en el congrés de Junts

Com més població, més recursos

Els més experimentats confien en un acord a l’estil convergent entre Turull i Borràs, però abans haurà de quedar clar qui mana. Mentrestant, Puigdemont guarda silenci. L’expresident ha deixat clarament oberta la porta a deixar de presidir Junts, com va avançar EL PERIÓDICO, sobretot al ser elegit formalment president del Consell per la República. Si Puigdemont deixa la presidència –que no era un càrrec executiu en cap moment–, s’obre la porta que aquest lloc i la secretaria general –sota aquest nom o altres fórmules– serveixin per encaixar Turull i Borràs.

El debat estratègic, pendent

Amb tot, Jordi Sànchez ha deixat clar que no deixa la política ni deixa Junts. No seria la primera vegada en la seva carrera en la qual fa un pas enrere per després mirar de fer-ne dos endavant. I en paral·lel al ball de noms, hi haurà una batalla per definir com es concreta el full de ruta de l’anomenada «confrontació intel·ligent» que encapçala Puigdemont. Sànchez ha reiterat aquest dilluns que és necessari resituar-se i «aterrar» les idees: «Hem de fer l’esforç de fer el que diem, perquè si no trencarem la confiança bàsica de la ciutadania en el dirigent polític». Aquest missatge va en sintonia amb el d’altres dirigents, com el conseller d’Economia, Jaume Giró. I té davant el discurs (de moment retòric) que encapçala la necessitat d’aconseguir la independència mitjançant un altre xoc amb l’Estat.