¿Què va passar a Gernika el 26 d’abril del 1937?

El 26 d’abril del 1937 era dia de mercat a la ciutat de Gernika (Biscaia) quan, cap a les 16.30 hores, van aparèixer al cel els primers bombarders alemanys. Durant tres hores i mitja, els avions de la Legió Cóndor, sota el comandament del tinent coronel Wolfram von Richthofen, van bombardejar de forma sistemàtica la capital política del País Basc, on es troba el roure que simbolitza els furs bascos.

Les bombes incendiàries llançades pels avions alemanys van destruir més del 70% dels edificis. Quant a les víctimes mortals, no se n’ha establert el nombre exacte (les diferents versions oscil·len entre les 150 i les 2.000), ja que, tot i que Gernika comptava en aquell moment amb una població d’entorn de 6.000 habitants, hi havia també nombroses persones de localitats veïnes que havien acudit al mercat, així com refugiats i algunes forces republicanes.

Els motius de l’atac

Quant als motius per atacar la localitat, algunes han sigut les explicacions que al llarg dels anys s’han esgrimit. Es va especular que era un nucli estratègic –Gernika es troba a uns 30 quilòmetres de Bilbao– i que es pretenia tallar la retirada a les forces republicanes, però el pont que creua la població no va rebre ni un sol impacte.

Tampoc va resultar danyada la fàbrica de pistoles que hi havia a la ciutat ni la Casa de Juntes, on es troba l’Arbre de Gernika, la qual cosa treu força a l’argument estratègic i fins i tot al que es buscava la desmoralització dels nacionalistes que recolzaven la República

La teoria més estesa és que, en realitat, es va tractar d’una manera de posar a prova la jove aviació alemanya perquè adquirís experiència i recolzar de passada les forces terrestres de Franco.

Alemanya va demanar perdó el 1997

Notícies relacionades

Entre Peinado i Bolaños

La Fiscalia demana al Suprem que investigui Alvise

L’altre punt polèmic en relació amb el bombardeig va ser durant anys el de l’autoria d’aquest. El règim de Franco va mantenir, fins a la dècada dels anys 70, que van ser els rojos que van incendiar Gernika. Però la presència de reporters de guerra britànics a la zona va servir per desmentir aquesta versió.

Alemanya, de fet, va reconèixer la seva responsabilitat de manera oficial el 1997, amb motiu del 60 aniversari del bombardeig, quan el llavors president alemany, Roman Herzog, va dirigir una carta als supervivents demanant públicament perdó.