Enquesta CEO: el PSC i ERC repetirien l’empat en les eleccions a Catalunya i Junts s’ensorraria

El PSC obtindria entre 34 i 39 diputats (avui en té 33), mentre que ERC es mouria en una forquilla d’entre 33 i 38 escons (ara en té 33). Junts, que actualment té 32 parlamentaris, retrocediria fins als 23-28. L’extrema dreta de Vox es mantindria com a quarta força amb entre 9 i 12 escons, seguit per la CUP (8-11), En Comú Podem (6-10) i el PP (6-8), i Ciutadans no tindria garantida la seva representació al Parlament, ja que obtindria entre 0 i 4 diputats.

L’empat entre el PSC i ERC es reproduiria en unes hipotètiques eleccions generals, que toquen a finals del 2023. Els republicans obtindrien 13-15 escons i els socialistes, 12-15 diputats. Junts també quedaria a molta distància, en una forquilla de 6-9 parlamentaris. Respecte a la valoració de líders, el president d’ERC, Oriol Junqueras, és l’únic polític que aprova (5,3) i se situa davant del president de la Generalitat, Pere Aragonès (4,9), i molt més distanciat dels seus homòlegs del PSC, Salvador Illa (4,2), i de Junts, Carles Puigdemont (4). Els catalans suspenen la gestió tant del Govern de la Generalitat (4,3) com de l’Executiu central (4).

El treball de camp es va efectuar, a partir de 2.000 entrevistes, de l’1 al 28 de març, així que va coincidir de ple amb el malestar i les vagues en alguns sectors socials, com el transport i l’educació, derivat de les conseqüències de la guerra a Ucraïna i del nou calendari escolar proposat per l’Executiu català.

No obstant, l’element que més crida l’atenció d’aquest baròmetre, el primer sota la direcció del politòleg Jordi Muñoz, serà la metodologia utilitzada per a l’estudi, que s’ha modificat per evitar polèmiques com la que es va produir amb l’enquesta òmnibus publicada el mes passat. En concret, el sondeig que es coneixerà avui inclou canvis en el qüestionari, en el disseny i la qualitat de la mostra i en el procés d’estimació dels resultats electorals.

Correccions

En l’esmentat sondeig òmnibus, el CEO va difondre una nota explicativa en la qual reconeixia que, després d’haver publicat l’estudi, havia corregit algunes dades per un «error» en la variable de ponderació. Aquesta actualització provocava que alguns resultats variessin fins a 3 punts percentuals, un dels quals era el suport o rebuig a la independència de Catalunya. En concret, el ‘no’ a la secessió va passar del 53,3% al 52,2%, mentre que el ‘sí’ va passar del 38,8% al 40,8%.

El resultat en aquesta ocasió és molt diferent. El ‘no’ segueix davant del ‘sí’, però l’avantatge s’ha reduït a quatre punts: el 48% dels catalans votarien en contra de la independència i el 44% hi votarien a favor. Si comparem aquests percentatges amb l’anterior baròmetre electoral, que data de maig del 2021, just després del pacte de Govern ERC-Junts, el «no» ha perdut set dècimes i el ‘sí’ ha retrocedit nou dècimes en gairebé un any.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Quan es planteja la pregunta amb diverses opcions de model territorial, la secessió és la que concita més suports, però la suma de les opcions no independentistes són majoritàries. El 35% dels catalans aposten per un estat independent, el 28% vol que continuï sent una comunitat autònoma i el 23% advoca per un estat dins d’una Espanya federal. En una nova pregunta del CEO sobre les «actituds davant la independència», hi ha un empat al 30% entre els independentistes que aposten per una via pactada per resoldre el conflicte i els no independentistes que també defensen buscar un acord. El 15% no es defineix sobre la secessió i només l’11% són partidaris de la independència unilateral.

Després de la correcció de l’anterior estudi, Muñoz va explicar en un fil de Twitter que, al no ser un baròmetre electoral, l’enquesta òmnibus va dissenyar la mostra prenent com a població de referència tota la població adulta resident a Catalunya, tant la que té dret de vot en les eleccions catalanes com la que no en té per no disposar de la nacionalitat espanyola. No obstant, els enquestadors del CEO van rebre la instrucció errònia d’entrevistar només persones amb dret a vot, cosa que va distorsionar els resultats d’algunes preguntes.