Espanya i el Marroc pacten la reobertura gradual de les fronteres de Ceuta i Melilla

Al Marroc li ha costat 15 mesos que Espanya abandonés la seva neutralitat en el conflicte del Sàhara i recolzarà obertament el seu pla autonomista. Però ho ha aconseguit. A només unes setmanes que l’enviat especial de l’ONU, Staffan de Mistura, entregui el seu informe al secretari general de les Nacions Unides, el regne alauita compta amb el suport dels EUA, França, Alemanya i Espanya. Ara falta saber si després de l’històric canvi de postura del Govern espanyol, Rabat està disposada a entregar alguna cosa a canvi.

I aquest dijous serà la primera ocasió per comprovar-ho. El cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, viatja al Marroc per mantenir una audiència amb Mohamed VI i compartir després amb ell l’‘iftar’, el sopar amb el qual els musulmans trenquen el seu dejuni durant el Ramadà. Un gest que en els dos països s’interpreta com la prova definitiva del final de les hostilitats.

El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, que acompanya el president en la visita, va destacar aquests dies que el costum és convidar amics i familiars. Per això, va mantenir, aquesta deferència amb Sánchez suposa un signe d’amistat per obrir una nova etapa en la relació bilateral. Es preveu fins i tot que puguin fer junts un tomb pel Palau Reial però no està confirmat que, d’aquesta primera reunió prèvia al sopar, surti un comunicat conjunt, una cosa que sí que satisfaria el Govern.

Tot i que en la resolució de la crisi ha sigut el rei marroquí qui ha actuat segons les seves normes –va imposar que el gir sobre el Sàhara es reflectís en una carta de Sánchez per a ell, donar-la ell mateix a conèixer i fins i tot va provocar la suspensió d’un viatge previ d’Albares a Rabat la setmana passada per avançar la trobada amb el president–, des de la Moncloa insistien ahir en la importància que el cap de l’Executiu viatgi en ple Ramadà i participi en aquest sopar, no només com a gest al president sinó també en clau interna. Espanya, ve a dir, ja no és un país hostil, com ho ha sigut durant aquesta llarguíssima crisi.

Oportunitats econòmiques

I una altra de les maneres de transmetre-ho és la notícia sobre les grans oportunitats econòmiques que el veí africà suposa per al nostre país que ahir, en vigílies de la visita, difonia l’agència oficial marroquí (MAP). «Des de fa vuit anys, Espanya és el primer proveïdor i client del Marroc, el que ha donat als seus operadors econòmics una posició especial i un accés fluid al mercat nacional», assenyalava, per enumerar a continuació totes les oportunitats de negoci.

La indústria automobilística nacional i les empreses de subministraments, el sector tèxtil, el turisme i els «anomenats sectors del futur, en els quals la transició a una economia verda i menys contaminant es planteja, com una prioritat absoluta». El Marroc i Espanya, acabava la nota de l’agència, «que comparteixen profunds llaços històrics, tenen bones perspectives per a la seva associació econòmica i comercial, que beneficiaria els operadors econòmics dels dos països».

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Més enllà de la cooperació en matèria d’immigració i de control del gihadisme i el narcotràfic, que és fonamental, tot això també forma part del menú que ofereix el Marroc en aquesta nova fase de cooperació. A la Moncloa reconeixien ahir que Sánchez i Mohamed VI parlaran d’«oportunitats econòmiques» i també del paper que aquest país pot jugar «com a interlocutor amb la resta de l’Àfrica».

L’agenda espanyola conté més temes, més punts calents, que poc a poc cal anar desbrossant. Entre els quals, el compromís marroquí amb la «integritat territorial» d’Espanya, que significa no convertir Ceuta i Melilla en una reclamació territorial, la promesa de no fer xantatge al nostre país amb l’enviament d’immigrants –reduint el control de les tanques o de les costes– i un calendari per a la reobertura de fronteres amb les dues ciutats autònomes. Tots han format part de les negociacions portades a terme aquests mesos i, tot i que s’han plasmat a la carta que Sánchez va enviar a Mohamed VI, continuen pendents d’algun avenç.