Bildu o Vox | Videoanàlisi de Verónica Fumanal

¿Quina és l’alternativa que està disposada a assumir aquest país i el cost que els ciutadans estem disposats a pagar? Perquè ara mateix és el dilema electoral al qual s’enfrontarà Espanya. El debat no és menor perquè, malgrat que els dos partits són legals constitucionalment parlant, tots dos arrosseguen les nostres institucions als límits de l’ètica.

L’esquerra ‘abertzale’

En el cas de Bildu, la cosa és ben clara. El partit encara no s’ha pronunciat oficialment sobre la desraó de totes les persones que van assassinar a sang freda. És cert que alguns membres a títol personal ho han fet, i també és cert que hi ha un gir estratègic en la seva acció política i institucional cap a l’eix ideològic en detriment de l’eix identitari.

Però el record i homenatge a les víctimes no ens pot fer oblidar que dins de la democràcia no hi pot haver ni un però cap a la condemna de la violència, dels assassinats i del terrorisme. Un altre dels aspectes que pesen encara sobre el seu partit és el lideratge d’Arnaldo Otegi. Segurament és un dels artífexs més importants del final de la banda terrorista, però també un condemnat per terrorisme i la seva reconversió no esborra les seves atrocitats prèvies.

L’extrema dreta

En el cas de Vox, la cosa és ben clara. La nostàlgia de naftalina que impregna el seu ideari no deixa lloc a dubtes. Per primera vegada tenim un partit que ha sortit de l’armari del franquisme amb orgull i amb voluntat d’exercir una revisió històrica del que va passar a Espanya des del cop d’Estat. Són tantes les mostres que n’esmentaré les últimes: l’exaltada reacció dels de Santiago Abascal a la menció de Gernika per part de Zelenski, incapaços de reconèixer, com fa la resta del món, una icona de la barbàrie de la guerra contra civils.

O l’eurodiputat que a la Cambra va fer la salutació feixista, per la qual cosa va ser multat... Aquestes coses a Europa se les prenen seriosament. I a partir de l’ideari falangista versió segle XXI, totes les derives i actualitzacions de la llei de ganduls i facinerosos o del paper de la dona en el seu model social.

La regla del més votat

Governar amb B o amb V és el dilema del presoner de la política espanyola si es deixa al marge que hi ha una alternativa: que el PSOE i el PP decideixin realitzar un pacte no escrit de la regla del més votat... Però no quan em convé només a mi, sinó als dos. I que permeti investidures de govern a qui obtingui més escons i es jugui a la geometria variable i el consens amb forta voluntat de diàleg.

Perquè aquest és el veritable dilema que tenen els dirigents polítics d’aquest país: o recolzar-se en els partits de centre o en els partits dels extrems. I aquesta és la dicotomia real que podrien estar valorant Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo després de la seva trobada. Tots dos s’escuden en la irresponsabilitat de l’altre per assegurar que no tenen cap altra alternativa per recolzar-se que Bildu i Vox, respectivament, quan ho necessiten.

El pecat original

Notícies relacionades

Feijóo i les sigles del PP | Videoanàlisi de Verónica Fumanal

El PSC, el principal puntal de Sánchez

Segurament, vostè que està llegint l’article, sap perfectament quina és la seva predilecció, si Bildu, Vox o la regla del més votat. Segurament, si vostè vota Vox o Bildu, considera que aquest article està comparant dos partits absolutament incomparables per les seves diferències siderals. Segurament, si vostè no sap què votarà encara, en el càlcul pot estar amb qui pactarà cada un per declinar el seu vot. Segurament, segons sigui d’esquerres o de dretes, diu que el PSOE ja governa amb Bildu i que el PP ja governa amb Vox.

Jo només demano que no segrestem aquest debat de l’esfera pública perquè el futur del nostre país depèn en gran mesura dels acords amb dos partits que tenen el seu pecat original en el seu fort vincle polític i ideològic amb el passat.