Directe | La ultradreta entra per primera vegada en un Govern per la porta de Castella i Lleó

La coalició de PP i Vox a Castella i Lleó ja és oficial i obre les portes d’un Govern autonòmic a la ultradreta per primera vegada a Espanya. Alfonso Fernández Mañueco, que serà reelegit aquest dijous president de la Junta, promet «quatre anys d’estabilitat» en què el nou executiu (que té Juan García-Gallardo de vicepresident i tres conselleries més per a Vox davant les set populars) treballarà com «una pinya». Un escenari fins ara desconegut que posarà a prova la capacitat de gestió dels ultres després que el PP els hagi assumit com a soci principal, cosa que eleva la formació de Santiago Abascal al rang d’un partit de govern més.

La política de pactes amb Vox continua sent un dels debats més incòmodes al si del PP amb la convocatòria electoral d’Andalusia a la cantonada. Mentre molts dirigents assumeixen que el de Castella i Lleó serà el primer de molts, l’entorn d’Alberto Núñez Feijóo insisteix que treballaran per arribar a majories suficients que els permetin no dependre del partit ultra. La visió de Vox és diferent. Abascal, que es va desplaçar diumenge a Valladolid davant l’absència de la plana major popular, que ocupa l’espai d’únic nacional, té clar que aquest serà el camí després de les pròximes eleccions generals.

La formació ultra veu a Castella i Lleó el preludi del que podrà passar més endavant. I les dades, almenys per ara, avalen aquesta tesi. Segons la recent enquesta elaborada per GESOP per a El Periódico de España i Prensa Ibérica, la suma de PP i Vox permetria Feijóo en el dia d’avui arribar a la Moncloa. El primer govern conjunt s’oficialitza un dia després de la primera volta de les eleccions presidencials a França, en què progressistes i conservadors ja han demanat el vot per a Emmanuel Macron en la segona volta i evitar que la ultradretana Marine Le Pen (sòcia europea de Vox) pugui arribar a l’Elisi a partir del 24 d’abril.

Un «cordó sanitari» que el Govern de Pedro Sánchez ha posat sobre la taula de nou, coincidint amb el debat que acabarà amb Mañueco investit. El candidat socialista castellanolleonès, Luis Tudanca, no s’ha estalviat comparacions amb la situació francesa per retreure al PP el pacte amb Vox. Retrets que, en realitat, no han anat acompanyats en aquestes setmanes d’un oferiment concret perquè Mañueco pogués governar sense necessitar el partit ultra més enllà de l’exigència que Sánchez va llançar al PP dos dies després de les eleccions, perquè el PP trenqués tots els acords amb Abascal abans d’asseure’s a parlar. «En aquest cas, potser ens podem entendre», ha dit el president al Congrés. No hi havia hagut mai més converses al respecte.

En el PP aboquen fortes crítiques contra la Moncloa i insisteixen a recordar els pactes de Sánchez per poder seguir en el Govern, que passen pels independentistes catalans i EH Bildu. Aquest dilluns fonts de la cúpula popular repetien la mateixa idea a aquest diari: «Demanen cordó sanitari, però el PSOE mai deixaria els seus vots perquè el PP governés sense Vox».

El programa

Conscient de la desconfiança que genera el pacte amb la ultradreta, Mañueco ha arrencat la seva intervenció a les Corts demanant que l’acció del seu Govern «es valori sense atacs preconcebuts i amb justícia». Alhora, reconeixia que el seu i Vox «són dos partits diferents» amb «interessos legítims», i afegia que «treballaran sense complexos» pel futur de Castella i Lleó. En l’exposició del seu programa de govern ha recordat els 11 eixos pactats amb el seu soci i ha mirat de fer un equilibri que en molts casos ha sigut massa difícil.

El president de la Junta de Castella i Lleó en funcions i aspirant a la investidura, Alfonso Fernández Mañueco (PP), ha defensat el pacte amb Vox per revalidar el càrrec definint-lo com «beneficiós» per «millorar la nostra qualitat democràtica», i ha demanat que s’analitzi l’acció del futur govern de coalició «sense prejudicis» i «sense atacs preconcebuts».

Ha assumit en primera persona les grans exigències programàtiques i ideològiques de García-Gallardo, reiterant que aprovaran una nova llei de lluita contra la violència intrafamiliar, la tramitació de la qual s’iniciarà abans del 31 de juliol d’aquest any, i que abans que acabi juny també començaran a tramitar una normativa en matèria de concòrdia «com a element de reconciliació i evitant la utilització de la història per dividir els espanyols». 

I just després ha reiterat «el compromís irrenunciable amb la lluita contra la violència de gènere», ha afirmat que el seu Govern mantindrà la llei que ja existeix contra aquesta xacra, i ha manifestat que «no farà un pas enrere en els drets reconeguts». Es tracta d’un altre assumpte que preocupa molts dirigents populars, que entenen que no valen mitges tintes al respecte encara que es firmin acords amb Vox.

Com a plat fort amb senyal d’identitat popular, Mañueco ha anunciat un pla fiscal que inclou la rebaixa del tram autonòmic de l’IRPF, noves deduccions per a residents en zones de risc de despoblació i una rebaixa del 95% en les taxes generals de pesca i caça, entre altres.

Error de càlcul

El primer govern de PP i Vox és la conseqüència d’un avanç electoral que els conservadors havien planificat de manera molt diferent. Quan en vigílies de Nadal tant la direcció nacional de llavors, amb Pablo Casado i Teodoro García Egea, com Mañueco i el seu nucli dur es van decidir per l’avanç electoral, les perspectives eren molt més optimistes. Les enquestes internes apuntaven a una victòria clara de Mañueco i a la possibilitat de sumar més que les esquerres juntes, igual que va passar a Madrid.

L’operació era la mateixa: forçar una abstenció de Vox que permetés al PP governar en solitari. Mañueco considerava insostenible la convivència amb Ciutadans fins al final de la legislatura i Génova només volia aconseguir victòries autonòmiques que rebaixessin l’èxit d’Ayuso i que permetessin avançar Casado en governs regionals sense la presència de Vox.

Tot va sortir al revés. A mesura que passaven les setmanes, els recolzaments del PP es van anar estancant, mentre que la formació de Santiago Abascal es mantenia en auge. La crisi interna amb Isabel Díaz Ayuso per culpa del congrés del PP de Madrid (que Casado es negava a convocar i que Feijóo ja ha resolt en dues setmanes de presidència) empitjorava les sensacions per als populars. El fiasco de la reforma laboral va acabar de fer la feina. Mañueco va arribar a la nit electoral debilitat i, tot i que va guanyar els comicis, amb prou feines va sumar dos escons respecte al 2019. Sense Vox no governaria.

Notícies relacionades

¿El pacte entre el PP i Vox marcarà un precedent per a futurs governs dins d’Espanya?

Enquesta sobre eleccions generals a Espanya: l’‘efecte Feijóo’ acosta el PP al Govern amb Vox

L’esclat de la guerra civil en el PP (que va acabar amb la caiguda de Casado) es va produir en plena negociació amb Vox. A l’entorn de Mañueco reconeixien que el seu poder negociador perdia punts cada dia, mentre que els d’Abascal es veien cada vegada més forts. L’exigència de Vox d’unir un acord per a la Mesa de les Corts i el Govern els va proporcionar un cop mestre: els ultra presidien per primera vegada un Parlament autonòmic (a banda d’un lloc més a l’òrgan de govern de la institució) i s’asseguraven la vicepresidència i tres conselleries més. «La nostra estratègia va fallar. Han guanyat en la negociació», reconeixien diferents fonts populars.

A això s’hi afegien exigències programàtiques, com la nova llei de violència intrafamiliar (la fórmula que Vox fa servir per diluir el concepte de violència de gènere), la normativa sobre la concòrdia (que vol esmenar un decret de memòria històrica) i altres assumptes com ara promoure «la immigració ordenada» que ni tan sols Mañueco va poder explicar en la presentació de l’acord.