Catalunya
La fiscalia rebaixa fins als 3,4 milions d’euros la desviació de fons dels líders del procés davant el Tribunal de Comptes
El ministeri públic ha presentat demanda per responsabilitat comptable contra 35 presumptes responsables per la liquidació de les despeses del referèndum i els derivats de l’acció exterior – Per fixar aquests últims aplica principis de «llibertat ideològica»
La fiscalia ha formalitzat la seva demanda davant el Tribunal de Comptes contra més d’una trentena d’ex alts càrrecs de la Generalitat catalana en la qual xifra en 3,4 milions d’euros els suposats diners desviats per al procés independentista català del 2017, inclosa la seva promoció exterior.
La demanda es divideix en dues parts diferenciades, ja que deriva de dos procediments: d’una banda de la sentència del Tribunal Suprem contra diversos membres del Govern que va encapçalar Carles Puigdemont, i de l’altra, de la fiscalització efectuada pel Tribunal de Comptes sobre l’acció exterior de la Generalitat i l’ens denominat Diplocat.
A les respectives actes de liquidació provisional del Tribunal de Comptes es va calcular que l’import presumptament desviat ascendiria, en suma, a uns 9 milions d’euros, si bé la fiscalia en la seva demanda rebaixa aquesta xifra a 3,4 milions.
Més d’un milió per l’1-O
Segons informa la Fiscalia General de l’Estat, la demanda fixa en 1,2 milions la quantitat destinada a la preparació del referèndum il·legal de l’1 d’octubre del 2017.
El Tribunal Suprem va derivar al Tribunal de Comptes l’execució de la responsabilitat civil pels fets que va sentenciar el 2018 i que van suposar condemnes de sedició i malversació per a exdirigents catalans com Oriol Junqueras.
Per calcular la presumpta responsabilitat comptable en la preparació d’aquest referèndum, la fiscalia només es fixa en els antics càrrecs condemnats pel delicte de malversació, és a dir, Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, a qui considera responsables solidaris.
La demanda també s’adreça contra Carles Puigdemont «en consideració a la seva condició de responsable màxim de la Generalitat», i inclou els exconsellers Antoni Comín i Lluís Puig, també figuts, perquè, segons la sentència del Suprem, «van posar els seus departaments al servei d’actes nuclears d’execució».
La fiscalia exclou, no obstant, el diputat d’ERC Josep María Jové –ex alt càrrec de la Conselleria d’Economia i home de confiança de Junqueras– i l’exdirector general de Patrimoni Francesc Sutrías.
En aquesta part de la demanda la fiscalia exclou una sèrie de despeses, com les relatives a l’encàrrec per part de la Generalitat a l’empresa postal Unipost de cara a l’1-O o l’ús de locals públics, que el Suprem va excloure de la sentència al no poder determinar «l’efectiu perjudici que tal ús hauria comportat».
Al contrari, sí que recull la partida destinada a la cartelleria del referèndum: 61.879 euros.
2,2 milions per l’acció exterior
La segona part de la demanda se centra en l’acció exterior desplegada per la Generalitat i el Diplocat en favor del procés, inclosos viatges d’ex alts càrrecs o despeses de les diferents delegacions de la Generalitat a l’estranger.
Notícies relacionadesSegons el comunicat de la fiscalia, «la demanda afecta presidents i consellers de les dues legislatures i persones que ocupaven esglaons intermedis en els departaments afectats».
Afirma el ministeri públic que «l’afectació a alguns dels responsables disminueix de manera considerable» respecte a l’import que va reclamar la instructora del Tribunal de Comptes: 5,4 milions a una trentena d’ex alts càrrecs com els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont i l’exvicepresident Junqueras.
