¿Què decidirà el TJUE respecte a Carles Puigdemont?

Ha de decidir si un país de la Unió Europea pot denegar l’entrega d’un reclamat per un altre, perquè sospita que en aquest segon país es poden vulnerar els drets fonamentals. Entre altres motius, perquè considera que el tribunal que cursa l’euroordre no és el competent per investigar-lo i jutjar-lo. Això és el que va argumentar la justícia belga per rebutjar l’entrega a Espanya de l’exconseller d’Agricultura Lluís Puig.

El fiscal del Suprem Fidel Cadena va dedicar els seus 10 minuts de paraula a defensar que la decisió per la qual, malgrat el que digui Bèlgica, el Suprem és competent per investigar els líders del procés es basa en la llei orgànica del poder judicial, la d’enjudiciament criminal i el mateix Estatut, que confereix a l’alt tribunal el fur davant el qual responen els diputats del Parlament per delictes comesos fora de Catalunya.

Va negar l’arbitrarietat en la reclamació dels fugits i, per tant, de vulneració dels seus drets fonamentals, com va recordar que hi havia el Tribunal Constitucional al rebutjar els recursos d’empara dels condemnats. La representant d’Espanya va sostenir que si se segueix el criteri belga, l’euroordre es convertiria en «inoperant».

Les defenses, en què Gonzalo Boye, advocat de Puig, Toni Comín i Puigdemont, va acaparar el pes de les intervencions, van afirmar que el Suprem actua amb arbitrarietat, perquè el segon nivell de responsabilitat en el procés està sent investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és el que consideren que s’havia d’ocupar de tothom. Defensen la decisió belga respecte a Puig que es va basar en el grup de treball de l’ONU sobre detencions arbitràries que va al·legar l’existència de vulneracions de drets en el procediment.

La representació belga es va emparar en la separació de poders per no defensar la posició del seu magistrat contrari a l’entrega. Davant les preguntes del magistrat que serà ponent de la sentència, Lars Bay Larsen, Bèlgica va admetre la possibilitat d’un canvi de criteri amb la jurisprudència que s’estableixi.

El president del tribunal, Koen Lenaerts, va fer insistir especialment en les seves preguntes a les defenses en les resolucions del Constitucional que neguen vulneracions.

El representant de Brussel·les a la vista, l’espanyol Julio Baquero Cruz, va al·legar que la jurisprudència del tribunal només admetia rebutjar una euroordre si al país que reclama la persona hi ha una fallada sistèmica, tret d’excepcions, com una malaltia. Les seves paraules van portar a la magistrada Lucía Serena Rossi a rebatre’l amb l’argument de si això significava que calia deixar desemparats els problemes puntuals. Baquero va advocar llavors a plantejar-ho en dues etapes, partint del sistema.

L’advocat general Jean Richard de la Tour va anunciar que formularà les conclusions, que solen marcar el sentit de la sentència final, el 14 de juliol. Fonts jurídiques assenyalen que la sentència se sol conèixer un mes després.