Moviments dins el partit de Puigdemont

Els ‘no-alineats’, factor clau del congrés de Junts

  • Els dirigents que no es proclamen ni fidels a Turull ni a Borràs podrien decantar la balança

  • No es descarta que després del conclave el nou equip canviï de consellers per consolidar la nova etapa

zentauroepp44933142 former catalan president carles puigdemont addresses a press180907133347

zentauroepp44933142 former catalan president carles puigdemont addresses a press180907133347 / EMMANUEL DUNAND

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

¿I si la clau decisiva del congrés de Junts per Catalunya no la tinguessin ni Laura Borràs ni Jordi Turull (presidenta del Parlament i exconseller, respectivament)? La clau, segons bons coneixedors del partit, la tenen precisament els que no es volen etiquetar ni com a turullistes ni com a lauristes. Un conjunt de bases i quadros dirigents que poden decantar la balança. Una balança que sembla inclinada a favor de Turull però que, segons s’adverteix internament, això no significa que tot el peix sigui al cove. Ni de bon tros.

Dirigents de pes com alcaldes, consellers i càrrecs com Josep Rius –nou portaveu–, Elsa Artadi, alcaldable per Barcelona, Albert Batet –líder del grup al Parlament– tindran molt a dir en les filigranes que Junts ha de fer amb certa urgència si vol arribar al congrés del juny amb els deures fets. Això és, amb un pacte entre sectors, en què cadascú pugui obtenir cert pes dins la nova executiva.

Que la part decisiva del congrés se celebri a la Catalunya Nord –menys la part dedicada a la ponència política– és important perquè això suposa que l’expresident Carles Puigdemont hi podrà participar personalment. I tindrà la capacitat d’influir directament en les decisions. Però és altament improbable que Puigdemont es decideixi a assenyalar amb el dit Turull o Borràs, ja que els últims mesos l’expresident ha evitat explícitament entrar a la cuina de les decisions. En part per no cremar-se i poder mantenir el seu perfil com a líder ideològic al marge de batalles de poder.

¿Un tàndem inestable?

Una de les qüestions a tenir en compte és que no s’escollirà el líder mitjançant eleccions primàries, en què Borràs podria tenir més trumfos, sinó en un conclave amb delegats que votaran la direcció executiva. La proposta de Jordi Sànchez, secretari general fins al conclave, és que es presenti una única llista d’integració. I no hi haurà sorpreses organitzatives perquè no es tocaran els estatuts vigents. Per això el més desitjable és que Borràs i Turull pactin, abans d’arribar a la decisiva votació, i formin tàndem. No serà fàcil ja que la presidenta del Parlament, segons el seu entorn, vol optar a un càrrec de responsabilitat. La presidència del partit, si Turull és el secretari general, seria una opció. Però Puigdemont hauria de renunciar a la presidència i això és possible però no segur. L’alternativa passaria per crear un altre tipus de càrrec, sempre i quan quedi clar que és Turull –segons apunten diversos dirigents– qui mana.

Que Jordi Sànchez hagi parlat explícitament en favor de Turull en una entrevista a EL PERIÓDICO és un esperó per a l’exconseller però alguns consideren que el pot perjudicar a ulls dels sectors més crítics amb l’encara secretari general. En qualsevol cas, Turull guarda encara les seves cartes després d’haver afirmat que ell no entraria en batalles internes i que seria lleial ocupant el càrrec que es consideri més útil.

El Govern, a l’espera

Notícies relacionades

Mentrestant, els integrantes del Govern neden i guarden la roba esperant el mig termini i la resolució del conclave. Figures pròximes a Sànchez com Jaume Giró se sentirien òbviament molt més còmodes amb Turull que amb Borràs al capdavant. Cada conseller i consellera farà servir la seva influència. Els turullistes, com Lourdes Ciuró i Violant Cervera, apostaran per ell. I la gran majoria defensaran una idea: que s’ha de preservar la gestió de Govern, de forma responsable i evitant gesticulacions constants. «No s’ha d’entrar cada dia en la baralla amb ERC», apunten, menys quan sigui necessari. Aquesta visió contrasta amb la dels que, des de Junts, dinamitarien tota actuació autonòmica i col·laborativa amb ERC i el PSC. «Lles que defensen aquesta via són posicions minoritàries», apunten fonts del Govern. I asseguren que Laura Borràs és més moderada en relació amb aquesta tàctica rupturista del que són altres persones de relleu.

Canvis dins l’Executiu

Si bé s’aposta per mantenir el rumb d’un Govern cohesionat a l’espera que la taula de diàleg amb el Govern central constati, segons Junts, la seva vacuïtat, també des del partit de Puigdemont s’admet que el nou equip directiu que surti del congrés del juny podria decidir fer algun canvi dins el Govern. Un canvi que servís per marcar el rumb de navegació. I perquè el nou o la nova líder situï els seus fidels. Si Giró ho és de Sànchez, Borràs o Turull podrien mirar d’incorporar altres figures de la seva confiança. «ERC també en podria fer perquè té consellers cremats», al·leguen fonts de JxCat.