Reorganització postconvergent

Laura Borràs, possible vicepresidenta de Junts

  • La cap del Parlament podria ocupar la presidència quan Puigdemont la deixi, amb Turull de secretari general i amb una direcció integradora

  • Sànchez aposta pel treball estratègic, mentre els diferents sectors van prenent posicions de cara al decisiu conclave de juny i juliol

  • ¿On eren i on són els líders del procés?

Laura Borràs, possible vicepresidenta de Junts
4
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

A mesura que s’acosta la data del primer congrés de Junts des del seu conclave fundacional es van ordenant les peces del puzle d’un partit que té en virtut d’això, l’heterogeneïtat, el seu principal desafiament, la falta de cohesió. El reconeixement de Jordi Sànchez, secretari general, a l’exconseller Jordi Turull com a successor és només un d’aquests moviments de reorganització del poder intern. D’altres, no menors, són la possibilitat que Laura Borràs, presidenta del Parlament, assumeixi la vicepresidència del partit que dirigeix l’expresident Carles Puigdemont, que es forgi una llista de direcció integradora dels diferents caps visibles i que Sànchez es dediqui al pensament estratègic mitjançant un ‘think tank’, un laboratori d’idees. Tot això si es compleix la premissa dels veterans exconvergents, que és la del pacte. En cas contrari, la batalla pot ser devastadora.

El primer moviment d’aquest puzle el va fer Sànchez. Apostant clarament per Turull, en una entrevista a EL PERIÓDICO, va obrir el ball. D’aquesta manera, l’encara secretari general mira de deixar lligat un pilotatge del partit coherent amb les seves idees: ocupar el centre del tauler, evitar convertir Junts en un moviment d’agitació, i combinar gestió en el Govern autonòmic amb proclames en favor d’aconseguir la independència per la via de la mobilització quan es donin les circumstàncies. ¿Quines circumstàncies? Ningú a Junts té la bola de vidre, però Turull sens dubte –pel seu passat convergent– ordenarà el partit de manera clàssica i mantindrà també el discurs que demanden les bases més radicals en favor de tornar a provocar un conflicte obert amb l’Estat. El problema del gest de Sànchez és que pot donar a Turull una imatge d’home assenyalat a dit per l’actual secretari general, quan Sànchez té diversos adversaris interns.

El següent moviment, en paral·lel amb el primer, és la posició de Borràs, que va ser candidat del partit en les eleccions i ocupa la presidència del Parlament. El seu entorn afirma que ha d’aspirar al més alt nivell, que en unes primàries –com va passar amb les que va guanyar a Damià Calvet per ocupar el cartell electoral– arrasi i que compti amb el suport entusiasta de les bases. Però compta també amb un cert nivell de desgast i amb el rebuig dels sectors més pragmàtics. Si s’imposa la tesi majoritària, hauria d’arribar a un acord amb Turull. I la lògica interna apunta que ocupi la vicepresidència del partit a l’espera que Puigdemont decideixi deixar aquest càrrec –ho està meditant– per centrar-se en la presidència del Consell per la República. Cal veure si Borràs accedeix a aquest moviment de fitxes, que podria comportar que desapareguessin les altres vicepresidències existents –Josep Rius, ja és portaveu, Anna Erra presideix el consell nacional, i Turull seria elevat a secretari general– per elevar més la figura de Borràs.

Els satèl·lits, decisius

Però l’ecosistema de Junts és complex. Entorn de Borràs es mouen figures de dins i fora del partit que, com l’expresident Quim Torra, enarboren la bandera de la màxima exigència per formalitzar de seguida la proclamació d’independència i abominen la gestió autonòmica. Aquest pes –considerat un llast inadmissible per part de les veus més possibilistes– ha de ser tingut en compte en les equacions sobre Borràs, per si pot ser deixat al marge de la seva vicepresidència.

També és clau la figura de dirigents que d’entrada no estan alineats ni amb la presidenta ni amb Turull, que ocupen llocs al Govern i el partit i que poden tenir pes específic a l’hora de formar l’executiva que surti del congrés. Tots esperen que no hi hagi dues llistes en la pugna, sinó una sola candidatura. Turull compta amb càrrecs al Govern, com les conselleres Cervera i Ciuró, i amb dirigents de gran ascendència, com Josep Rull i el mateix Calvet, que remaran a favor seu sense dubtar-ho. Altres dirigents a tenir en compte són Albert Batet, cap del grup parlamentari, i Míriam Nogueras, cap visible de la formació al Congrés.

L’estratègia independentista

Notícies relacionades

Sens dubte el congrés dirimirà una lluita pel poder, però en paral·lel es posaran a debat les idees. Les ponències –que podrien ser finalment quatre: política, organitzativa, polítiques sectorials i municipal– debatran el full de ruta. Allà, en l’estratègia, és on Jordi Sànchez podria ocupar un càrrec destacat, liderant un laboratori d’idees. No ha revelat el seu futur, però sí que ha confirmat que seguirà a Junts i que té volença per l’anàlisi política. Una manera d’intentar continuar influint en el pilotatge. L’enfrontament entre Sànchez i els més radicals ha sigut constant en aquests dos anys, mentre Puigdemont ha evitat en tot moment ficar cullerada en qüestions internes del dia a dia.

La batalla de les idees no és una qüestió abstracta, perquè impregna decisions clau com la política d’aliances –Sànchez obre per exemple la porta a pactar amb el PSC en l’àmbit municipal–, la relació amb ERC i l’estabilitat del Govern. Un Govern en què no es descarta que hi pugui haver canvis de carteres de Junts després del congrés per consolidar la nova etapa.