El Govern es desmarca de l’espionatge però no aclareix si el CNI va utilitzar Pegasus

El Govern central vol evitar que el descobriment de l’espionatge massiu a més de 60 dirigents independentistes catalans i bascos a través d’un virus que es colava als seus mòbils enterboleixi les relacions amb la Generalitat i, en concret, amb el president, Pere Aragonès, víctima d’aquestes intrusions i referent d’ERC, principal soci de legislatura. L’Executiu central remarca que no té «res a ocultar» i recorda que Espanya és un Estat democràtic i de dret, en el qual per tant tota limitació de drets fonamentals requereix l’autorització del jutge. El dubte que persisteix és si aquests seguiments es van poder fer, fins i tot amb el plàcet de la justícia, i si el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va poder fer ús d’aquesta eina, el programa espia de telèfons mòbils que la firma israeliana NSO ven, en principi, només a organismes públics i cossos de seguretat per investigar delictes com el crim organitzat i el terrorisme. L’escut de l’Executiu és que li impedeix donar detalls la llei de seguretat nacional (LSN) i la llei que regula el CNI. No obstant, compareixerà pròximament al Congrés, per debatre aquest assumpte, la cap dels Exèrcits, Margarita Robles.

Ja Interior i Defensa havien negat qualsevol ús il·legal de la tecnologia israeliana, però aquest dimarts la Moncloa va conferir a aquest desmentiment una rotunditat més gran també com a gest explícit cap al Govern. La informació que es va conèixer ahir dilluns, a través de ‘The New Yorker’, no és nova i hi ha hagut pronunciaments judicials oberts, va sostenir la portaveu de l’Executiu central, Isabel Rodríguez, després de la reunió del Consell de Ministres. El mitjà nord-americà donava compte, en un llarg reportatge, que Aragonès i tres expresidents catalans més (Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra) figuren a la llista de més de 60 víctimes de Pegasus acreditades per Citizen Lab, un grup d’experts amb base a la Universitat de Toronto que investiga els abusos als drets humans infligits per la firma israeliana. Desenes de polítics i activistes (també d’EH Bildu) van ser espiats als seus mòbils entre el 2017 i el 2020, almenys 63 amb Pegasus i quatre més amb un altre codi maliciós, Candiru. Almenys dos van ser infectats amb les dues eines, segons Citizen Lab.

«El Govern no té res a ocultar, absolutament res», va assenyalar taxativa la portaveu, que va recalcar que l’Executiu col·laborarà «al màxim» amb la justícia si els tribunals li requereixen informació. Rodríguez va emfatitzar, per a «tranquil·litat» de la ciutadania, que Espanya és «un país democràtic i de dret», i per tant, «aquí no s’espia, no s’intervenen converses si no és a l’empara de la llei», és a dir, a través d’una «decisió judicial motivada». «El Govern no accepta que es posi en qüestió la qualitat democràtica del país», va afirmar.

Amb les seves paraules, estava marcant clarament una divisòria, sense citar-lo, amb l’Executiu de Mariano Rajoy i, en concret, amb l’actuació del ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, al resguard de la qual va treballar l’anomenada ‘policia política’ o ‘brigada patriòtica’, que presumptament va espiar adversaris polítics del PP. Aquest seguiment a partits per part d’un grup parapolicial només s’ha considerat provat en els dos dictàmens del Congrés, però no encara per un tribunal.

No en la comissió de despeses reservades

A més de garantir la col·laboració amb la justícia, el Govern central diu que està disposat a donar explicacions en seu parlamentària. No ho farà el president, Pedro Sánchez, com vol EH Bildu, sinó la ministra de Defensa, Margarita Robles, que ja ha sol·licitat comparèixer al Congrés a petició pròpia. Ho haurà de fer en la Comissió de Defensa, però no en la de despeses reservades perquè no s’ha pogut constituir en aquesta legislatura pels vetos creuats dels partits.

Precisament de Robles depèn orgànicament el CNI. «¿Pot descartar l’Executiu que l’organisme no ha utilitzat el programa Pegasus?», van preguntar els periodistes. Rodríguez no ho va fer. «Hi ha assumptes que perquè tracten de la seguretat nacional estan protegits per llei i són matèries classificades, assumptes secrets, sobre els quals no puc donar-los compte, perquè m’ho prohibeix la llei», va justificar la portaveu. La ministra es va escudar en la norma davant la pregunta de com explica l’Executiu que es produís aquest espionatge a líders independentistes amb una tecnologia que, a priori, només poden comprar governs i cossos de seguretat. «Per llei» hi ha «assumptes que han de ser tractats de forma secreta», i el Govern central s’até a aquesta regulació.

En l’equip del president recordaven, referent a això, que l’article 5 de la llei que regula el CNI indica que les activitats del centre, «així com la seva organització i estructura interna, mitjans i procediments, personal, instal·lacions, bases i centres de dades, fonts d’informació i les informacions o dades que puguin conduir al coneixement de les anteriors matèries, constitueixen informació classificada, amb el grau de secret». El mateix precepte assenyala que el CNI pot portar a terme «investigacions de seguretat sobre persones o entitats en la forma prevista en aquesta llei i en la llei orgànica reguladora del control judicial previ del CNI».

Fonts de la Moncloa van informar posteriorment que sí que hi ha hagut contactes amb la Generalitat, tot i que no entre Sánchez i Aragonès. En les converses, l’Executiu central ha insistit al Govern que no té res a veure amb aquest assumpte i que si algú creu vulnerats els seus drets es resoldrà en la justícia i el Govern hi prestarà «màxima col·laboració». A la Moncloa emmarcaven la crida no dins d’un context de petició d’explicacions, sinó dins del «contacte permanent» i «habitual» que mantenen les dues institucions, «no expressament» per aquesta qüestió, i que l’equip d’Aragonès en va tenir prou amb l’argumentació de l’Executiu.

El espionaje a líderes independentistas centra la jornada política https://t.co/aixGM8Gljm pic.twitter.com/Mfs78cmoMy

— Europa Press TV (@europapress_tv) 19 de abril de 2022

Hi podria haver data per a la taula de diàleg

Al Govern central consideren que les notícies sobre l’espionatge no tenen per què afectar la convocatòria de la taula de diàleg, que podria produir-se «pròximament» ja que hi ha «avanços», que no van detallar a la Moncloa. És més, creuen que fins i tot aquest capítol podria ajudar que es llimin asprors. Aquest dimarts, es va evidenciar una altra vegada la diferent estratègia dels socis del Govern: mentre Puigdemont aposta per trencar el diàleg amb Madrid, Oriol Junqueras, cap d’ERC, el defensa, tot i que exigeix explicacions a Sánchez.

Notícies relacionades

Torrent i Maragall van ser espiats per un programa exclusiu dels governs

¿Què és Pegasus i com funciona aquest ‘software’ d’espionatge?

Rodríguez va ser molt emfàtica a l’hora de pintar una conjuntura molt diferent de la de la tardor calenta del procés del 2017 o la publicació de la sentència condemnatòria del Suprem el 2019. La situació avui a Catalunya «no s’assembla en res», va dir, a la de fa no tant, gràcies a l’«afany» de la societat catalana, però també als «esforços» del Govern per «superar el conflicte» i promoure’n la desjudicialització, per treure’l de l’àmbit dels tribunals i conduir-lo a l’esfera de la política.

.@PODEMOS reclama a Marlaska explicaciones "claras" sobre espionaje a independentistas https://t.co/OlqyN5uSW5 pic.twitter.com/oTEjeWFshT

— Europa Press TV (@europapress_tv) 19 de abril de 2022

Aragonès reuneix aquest dimarts a la tarda el seu Govern de manera extraordinària després d’exigir al Govern central unes explicacions que també li han demanat el ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, el PNB o Bildu. També Unides Podem. Els morats, de fet, demanen als ministres d’Interior i Defensa, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles, que investiguin l’espionatge amb Pegasus i que «rodin caps». A la Moncloa recalcaven que els grups poden activar els ressorts que estimin convenients, però que l’opinió col·legiada de l’Executiu era la manifestada per Rodríguez.