Puigdemont i Junqueras xoquen per la resposta a l’espionatge a l’independentisme

En una inèdita compareixença conjunta a Brussel·les, els dos principals líders polítics de l’independentisme, l’expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, i l’exvicepresidente i líder d’ERC, Oriol Junqueras, han anunciat una sèrie de querelles individuals i col·lectives per l’espionatge massiu a dirigents independentistes. «No deixarem res per quererellar, col·lectives, individuals, de diverses jurisdiccions», ha afirmat Puigdemont, junt amb la resta de dirigents independentistes. Però aquest ha discrepat obertament amb Junqueras sobre les mesures que s’han de prendre: Puigdemont ha demanat evitar tota col·laboració amb el Govern i Junqueras ha defensat rotundament mantenir el diàleg.

«Això canvia moltes coses»

L’expresident ha sigut directe a l’hora d’exigir, després d’aquest cas, que l’independentisme —en relació amb ERC— deixi de col·laborar amb l’Estat. «No hi ha diàleg i, sí, evidències d’una violació massiva de drets fonamentals; no s’entendria que després de l’escàndol les coses continuessin iguals i que continuéssim confiant en un Govern que forma part d’aquesta trama criminal». L’expresident ha apel·lat als dirigents de la Unió Europea. «No hi ha espai per a espionatge en una Europa democràtica», ha afirmat. «Totes les idees han de poder ser defensades en llibertat», ha afegit. «L’estat espanyol ha organitzat una trama criminal sense control democràtic per atacar un moviment majoritari», ha assegurat en la seva intervenció. «Això canvia moltes coses integralment; gairebé durant una època el moviment ha sigut espiat, i això canvia les coses i el conjunt de l’independentisme ha d’orientar les seves accions amb aquesta nova realitat, d’un Estat que ens vol despullats», ha insistit. L’ANC i la CUP han coincidit en la ruptura amb l’Estat, en les seves intervencions.

Junqueras defensa el diàleg i la pressió

Junqueras, per la seva part, ha defensat el diàleg, davant la tesi de Puigdemont: «Quan es negocia no es negocia amb qui ja estàs d’acord; estem convençuts que la negociació és una eina important i és una bandera que no volem cedir a qui no se la mereix, perquè no ha fet mèrits i no li regalarem en cap cas; la negociació és una eina més en el procés de solució de conflictes tan rellevants com el que existeix entre la societat catalana i l’Estat. Ens sembla que, com més la utilitzem, com més oberts siguem a l’utilitzar-la, més ens empoderem davant la comunitat internacional».

El líder d’ERC ha demanat a la UE que s’hi impliqui, perquè «aquests fets no quedin impunes» i ha parlat d’«escàndol» en l’àmbit europeu, ja que hi estan involucrats països com Bèlgica, Suïssa, Alemanya, França, etc. Per això ha anunciat que es portarà el cas català al comitè d’investigació que es crearà a l’Europarlament per estudiar l’acció de Pegasus en països com Hongria i Polònia. Els grups parlamentaris independentistes proposaran mesures al Parlament, a les corts espanyoles i al Parlament Europeu. «Serem exigents i exigirem al Govern que doni explicacions», ha afegit.

«Quan una contrapart s’asseu en una taula de negociació perquè l’independentisme, o almenys una part, ho aconsegueix i es fa públic un espionatge d’aquest tipus, davant els que ens observen des de fora, el que acumula capital polític, sens dubte, és l’independentisme català», ha insistit Junqueras. en rèplica directa a Puigdemont, que ha insistit a rebutjar el diàleg.

Roda de premsa conjunta

En la roda de premsa han comparegut també John-Scott Railton (responsable de Citizen Lab, organització que ha investigat el cas), David Kaye (exrelator especial de l’ONU), Xavier Antich (president d’Òmnium), Elisenda Paluzie (presidenta de l’ANC) i Carles Riera (CUP).

Els dirigents socials i polítics sobiranistes no han dubtat a responsabilitzar l’Estat espanyol d’aquest espionatge. «Responsabilitzem plenament l’Estat espanyol d’aquest atemptat a la democràcia i exigim i exigirem responsabilitats a tots els nivells», ha afirmat Riera. Antich ha afirmat que no es tracta d’un «assumpte intern» espanyol, perquè afecta «els valors fundacionals de la Unió Europea». Paluzie ha parlat d’un «atac estructural» i ha confiat que partits i entitats estiguin «a l’altura» a l’hora de prendre mesures, i ha anunciat una querella criminal sobre els cinc dirigents de l’ANC afectats per l’espionatge. La dirigent de l’ANC s’ha posat al costat de Puigdemont: «Perquè hi hagi una veritable negociació hi ha d’haver condicions per a aquesta negociació; quan t’estan espiant de manera massiva i et fan perfils psicològics no es donen les condicions per a la negociació».

La investigació

L’investigador John-Scotte Railton ha suggerit que hi ha indicis diversos per situar l’Estat espanyol com a responsable d’aquest espionatge massiu. I ha recordat que aquest tipus de sistema ha sigut utilitzat en règims autocràtics però també en democràcies com Hongria, Polònia, l’Índia i Mèxic, entre d’altres. Railton ha parlat del sistema Pegasus i de la seva extraordinària capacitat de penetració, i també de l’eina Candiru. Per la seva part, David Kaye, expert en atacs cibernètics i llibertat d’expressió de la Universitat de Califòrnia, ha demanat una regulació internacional adequada i un monitoratge per evitar que aquestes eines s’utilitzin per interferir en els drets humans.

Investigació al Parlament Europeu

La denúncia coincideix amb la constitució, aquest dimarts, d’una comissió d’investigació al Parlament Europeu sobre l’ús d’aquest programa espia. L’objectiu dels 38 eurodiputats que la componen serà analitzar, durant els pròxims 12 mesos, si el programa Pegasus es va utilitzar amb finalitats polítiques contra periodistes, advocats i polítics. La comissió, la creació de la qual va ser aprovada a principis de març amb 635 vots a favor, 36 en contra i 20 abstencions, també haurà de verificar si els països que van utilitzar el programa israelià van infringir la legislació europea. Entre els 38 eurodiputats que participaran en aquesta comissió d’investigació hi figuren l’exministre popular Juan Ignacio Zoido, pel PPE, i l’exministre de justícia Juan Fernando López Aguilar, pel grup socialdemòcrata, així com dos dels tres eurodiputats independentistes presumptament espiats, Diana Riba (ERC) i l’expresident Carles Puigdemont.

Notícies relacionades

¿Què és Pegasus i com funciona aquest ‘software’ d’espionatge?

Aragonès i 66 independentistes més van ser espiats a través del telèfon

Precisament la Comissió Europea ha tornat a advertir aquest dimarts que qualsevol «intent dels serveis de seguretat nacional» d’accedir a dades de polítics i periodistes és inacceptable. «Qualsevol intent dels serveis de seguretat nacional d’accedir a dades de ciutadans, i això inclou periodistes o polítics, per exemple, és inacceptable si es confirma. Els estats membres són competents de salvaguardar la seguretat nacional i han de controlar els serveis de seguretat per assegurar que respecten plenament els drets fonamentals, incloses la protecció de dades personals, la seguretat dels periodistes i la llibertat d’expressió», ha explicat el portaveu comunitari Johannes Bahrke després de ser interrogat per l’espionatge a un periodista grec. «Esperem que les autoritats nacionals examinin aquestes al·legacions i restaurin la confiança», ha afegit.

L’Eurocambra i la Comissió Europea no són, en tot cas, les úniques institucions europees que han posat el focus en la tecnologia israeliana de ciberespionatge, propietat de l’empresa NSO Group. El supervisor de dades europeu ja va demanar, a mitjans de febrer, en una anàlisi preliminar sobre aquesta eina de cibervigilància, la prohibició del programa informàtic, perquè condueix a «un nivell d’intrusió sense precedents», incompatible amb els drets democràtics. Segons va denunciar llavors, es tracta d’una tecnologia que funciona amb èxit tant en el sistema Android com en iOS i que permetre un espionatge les 24 hores del dia a través d’un simple telèfon mòbil intel·ligent.