Sánchez s’avé a una reunió amb Aragonès després de l’espionatge

Per a la Moncloa, la clau està en l’«actitud» mostrada pel seu Govern, sobre la qual no hi pot haver «cap dubte». «Volem continuar treballant sobre la base del diàleg, un diàleg compromès i de veritat. Si hi ha una part, en aquest cas la Generalitat, que creu que les relacions s’han ressentit, el Govern redoblarà els esforços per restaurar una confiança que fins ara ha donat fruits. No ens en desentendrem, intensificarem els contactes, les vies de comunicació i el diàleg institucional», expliquen a aquest diari fonts de l’equip de Sánchez. 

L’Executiu, a través de la seva portaveu, Isabel Rodríguez, ja va remarcar dimarts que no ha tingut res a veure amb el seguiment a més de 60 dirigents i activistes independentistes, víctimes de l’espionatge a través dels programes Pegasus i Candiru que es van colar al seu mòbil. Però amb el missatge que no té «res a amagar» (sense aclarir si el Centre Nacional d’Intel·ligència va poder utilitzar l’eina israeliana perquè la llei impedeix revelar-ho) no n’hi ha hagut prou per Aragonès, que insisteix en un cara a cara amb Sánchez. 

De fet, defensa que només amb explicacions a la mà i depurant responsabilitats serà possible estroncar una confiança «molt tocada» amb el Govern. Aquest dimecres, el president català va amenaçar de retirar el recolzament parlamentari d’ERC, soci indispensable del PSOE i Unides Podem, si no es posa llum sobre el cas. Per exhibir el seu enuig i apujar la pressió sobre Sánchez, el dirigent republicà viatja aquest dijous a Madrid per reunir-se al Congrés amb els partits suposadament espiats (ERC, Junts, el PDeCAT, Bildu i la CUP). 

Per tant, ¿quins passos farà ara el Govern central? Des de la Moncloa responen que encara és aviat per avançar «concrecions». Però sí que insisteixen que «en cap moment s’ha interromput la comunicació institucional» i que els dos executius estan «en contacte», de manera que «es buscaran fórmules per restablir la confiança» perduda. 

No a reunions sense contingut

¿I què s’entén per «intensificar els contactes»? «Ja ho veurem. «Ja veurem si hi ha una reunió entre els dos presidents, entre els gabinets de tots dos, entre ministres i consellers, la taula de diàleg, aportant proves, un altre tipus de negociació... No hi ha res a l’agenda. Ja sabem com recompondre relacions i com rebaixar la crispació amb la Generalitat, perquè ho hem fet fins ara durant aquests anys. És la nostra manera de treballar. Aquest és un Govern compromès amb la negociació i el diàleg», remarquen des de la Moncloa, on no es marquen terminis per recuperar la normalitat. També s’adverteix que no tindria sentit una entrevista dels dos presidents «que no tingués cap contingut». El més «important», destaquen, és «continuar parlant i treballant», i estudiar tots els camins possibles, per després concretar. 

De les reflexions i les paraules del Govern central, del nucli dur de Sánchez, es desprèn clarament la preocupació pel malestar mostrat pel Govern català i la voluntat de reconstrucció dels ponts. No en va, ERC és un soci clau per al bipartit: els seus 13 vots al Congrés resulten capitals per a la convalidació de decrets lleis i l’aprovació dels projectes de l’Executiu, per conferir estabilitat a la coalició i donar-li gasolina fins al 2023. Una ruptura de relacions complicaria l’existència del Gabinet i donaria més cartes a la dreta. 

Per aquesta raó, des de Ferraz es remarca que s’han de «gestionar els temps». «No ens hem de posar nerviosos i hem d’oferir diàleg, com sempre fem, oblidar-nos de les cortines de fum que alguns treuen i en què altres entren perquè no es parli de la corrupció del PP», indiquen des de la cúpula socialista. En la direcció del partit, de fet, no descarten del tot la reunió de Sánchez i Aragonès, conscients que a ERC «li ve bé per treure el nas», tot i que la voluntat dels socialistes no és «posar el focus» en el cas Pegasus. 

Els inequívocs intents del Govern per restablir la comunicació amb la Generalitat s’estendran a tots els àmbits. Fonts de la Moncloa destaquen que la seva intenció és aclarir el presumpte espionatge en tots els àmbits: «Col·laborarem amb la justícia en tot el que es pugui i toqui». Però el punt cec d’aquesta qüestió és que, segons la investigació de l’organització Citizen Lab –un laboratori interdisciplinari vinculat a la Universitat de Toronto, que ho ha fet públic–, el telèfon d’Aragonès està infectat pel ‘software’ del Pegasus quan era vicepresident i conseller d’Economia. I aquesta dada és la que compromet l’Executiu socialista. 

La via de la comissió de secrets

No és possible escudar-se que incumbeix a la legislatura anterior, quan va tenir lloc el referèndum de l’1-O, es va aplicar el 155 i Carles Puigdemont va fugir d’Espanya, quan el CNI, controlat llavors per Soraya Sáez de Santamaría, va dedicar grans esforços a frenar el desafiament independentista. No obstant, des de la Moncloa no es mouen gens ni mica de la postura que no tenen «res a veure amb aquesta història». 

La ministra de Defensa, Margarita Robles, responsable del CNI, donarà explicacions al Congrés. I tot i que la informació que pugui aportar en la Comissió de Defensa serà limitada perquè es tracta de matèria reservada, des de l’Executiu es proposa també donar detalls en la comissió de secrets oficials, malgrat que en aquest punt de la legislatura no està constituïda pel veto creuat dels partits.  

Robles va defensar aquest dimecres que es formi ja la comissió perquè «sense cap reserva» es pugui parlar amb tota claredat. «Hi ha proactivitat per part del Govern», assenyalen des de la Moncloa. 

Notícies relacionades

‘Catalangate’: ¿fiscalització o propaganda?

Aragonès congela les relacions amb el Govern central però manté viva la negociació

Tota aquesta exigència d’aclariments, la desconfiança que ha instal·lat la Generalitat en la relació institucional, l’obertura fins i tot a Barcelona d’una investigació judicial, apunta que el procés per recuperar la normalitat i tornar a la fluïdesa d’aquests anys pot ser alguna cosa. Però en tot aquest conflicte les dues parts s’han cuidat molt de preservar la taula de diàleg. El president de la Generalitat va deixar molt clar que «mai» renunciarà al procés de diàleg malgrat les sospites d’espionatge. En aquest sentit, la reunió prevista entre els dos governs no corre perill. 

Igual costa més pactar la seva celebració perquè la Moncloa i el Govern han de solucionar primer la qüestió del Pegasus, però les dues institucions es mantenen ancorades en el compromís de buscar una solució política al conflicte català. La idea inicial del Govern central era encaixar la trobada després de les eleccions del 13 de febrer a Castella i Lleó. La invasió russa d’Ucraïna va trastocar tots els plans i ho continua fent. Amb l’horitzó, a més, d’unes eleccions segures a Andalusia al juny, i la cimera de l’OTAN del mateix mes. I ara pendent també que les explicacions del Govern resultin convincents per a la Generalitat.