Pere Aragonès dona una setmana a Sánchez perquè assumeixi responsabilitats per l’espionatge

El president va acudir aquest al Congrés, una cosa que no feia un cap de la Generalitat des que Artur Mas va visitar la capella ardent d’Adolfo Suárez, el 2014. Aragonès ha creuat la porta de la Carrera de San Jerónimo amb un doble objectiu, fer evident el sorprenent silenci (de ja tres dies) que guarda el president del Govern, Pedro Sánchez, sobre una de les crisis més importants d’aquesta legislatura, el del ciberespionatge de 67 independentistes i, al seu torn, demostrar-li que l’os està ben agafat per les dents de la Generalitat i que no el deixarà anar. «No serà cosa d’un parell de dies i després desapareixerà», es va conjurar una font presidencial al pati del Congrés.

Així, després de les reunions amb els grups parlamentaris dels partits també espiats (ERC, Junts, PDECat, CUP i EH Bildu), junt amb Unides Podem (al Govern, però que dona suport a la comissió d’investigació que reclama l’independentisme), Aragonès va començar a deixar caure aquests sumands.

El primer és el de la «immediatesa». Va apressar Sánchez perquè posi fil a l’agulla, és a dir, «doni explicacions ja» i prengui «decisions». «No es pot eternitzar», ha dit, «deixar passar el temps no és la resposta». I va sentenciar: «No tolerarem que la solució que tingui al cap el Govern sigui, tan sols, deixar passar el temps. Cal que s’assumeixin responsabilitats i transparència».

🎥 @perearagones, presidente del @govern

"Esto del espionaje no se va a solucionar con palabras ni con una reunión. Esto ha sido mucho más grave” https://t.co/pWI6VWqOWj https://t.co/iAKm2paHKf

— Hoy por Hoy (@HoyPorHoy) 21 de abril de 2022

El segon sumand el marca el calendari. La setmana que ve el Congrés ha de convalidar el decret de mesures urgents sobre les conseqüències de la guerra d’Ucraïna. ¿Què farà ERC? Fonts parlamentàries veuen encara molt lluny aquesta data. «La premsa sempre pensa a llarg termini. Nosaltres, en hores i dies», va apuntar una veu.

El cas és que, segons va dir Aragonès, «el nivell de confiança en l’Executiu és zero». «Estem davant el pitjor dels escàndols democràtics. I el Govern no pot pretendre que tot continuï igual. Mentre no es donin aquestes explicacions, és inviable qualsevol tipus de col·laboració política també entre governs i també entre els grups parlamentaris i el gabinet de Sánchez», va sentenciar.

Després, fins i tot, per si algú no havia caçat aquest segon sumand, va insistir de nou: «Si pretens que el teu soci de legislatura et continuï donant suport davant la sospita clara que hi ha organisme de l’Estat vinculat a un cas d’espionatge, cal prendre decisions, ser clar i arribar fins al final. I a partir de les decisions que prengui, o no prengui, el Govern, la Generalitat i els partits prendran les seves decisions sobre el final de la legislatura». Dos més dos, quatre, i un nou pas en la tàctica d’escalada gradual de pressió a Sánchez, beneficiant-se, a més, de l’absolut silenci d’aquest.

La votació del decret sobre les conseqüències de la guerra d’Ucraïna serà, també, una pedra de toc per observar si, a més de la legislatura, el ‘catalangate’ ha acabat amb la ‘realpolitik’ a què s’havia abonat ERC.

Amb tot, el president del grup parlamentari d’Unides Podem, Jaume Asens, va fer una lectura voluntarista de la situació i va afirmar, després de la reunió amb Aragonès, que no creu que la legislatura «perilli». Asens va exigir al seu soci de l’Executiu que «acabi amb l’herència del PP» posant fi a les «clavegueres de l’Estat», que les vincula amb el ‘catalangate’.

Míriam Nogueras (Junts) va advertir, per la seva part, el PSOE i Unides Podem que, o bé s’expliquen, investiguen i depuren responsabilitats, o es convertiran en còmplices de la persecució de la dissidència política. «Aquest Govern presumptament progressista blanqueja un Estat podrit», va sentenciar. La diputada postconvergent va assenyalar que el seu grup no havia decidit encara el sentit del seu vot en la convalidació, la setmana vinent, del decret de mesures econòmiques sobre la guerra d’Ucraïna.

Arribada de @perearagones al Congreso de los Diputados #Catalangate @elperiodico pic.twitter.com/EYBCt4XWUP

— XabiBarrena (@XabiBarrena) 21 de abril de 2022

Mireia Vehí i Albert Botran (CUP) van assenyalar que el Govern s’està posant de «perfil» en un escàndol d’espionatge polític que l’Executiu no hauria d’ignorar. «S’estan posant al nivell de Polònia i Hongria», va sentenciar Botran que va qualificar l’episodi de «degeneració democràtica».

Notícies relacionades

El Gran Germà o l’espionatge del Pegasus

Aragonès amenaça de retirar el suport parlamentari a Sánchez

Ferran Bel (PDECat) va asseverar que l’enuig dels espiats «no és un sobreescalfament de primavera» i va demanar explicacions al Govern. Amb tot, va asseverar que el recolzament de la seva força a la convalidació del decret de mesures sobre Ucraïna no és compromès.

En les tot just dues hores de visita, també hi va haver, com de costum, espai per a les dissensions internes entre independentistes. Segons fonts del Congrés, ERC va aturar un intent de Junts que els diputats espiats fessin una roda de premsa. I és que, a diferència de la resta de forces, ERC, entre els seus molts membres vigilats, no compta amb cap amb acta a les Corts.