Cas Kitchen

L’Audiència Nacional salva Cospedal: «No té res d’estrany que Villarejo comentés les detencions»

Els jutges rebutgen que l’ex secretària general del PP contractés el comissari: «Sobre aquesta anotació María Dolores de Cospedal va ser preguntada per l’instructor i va assenyalar que no sabia a què es referia»

L’Audiència Nacional salva Cospedal: «No té res d’estrany que Villarejo comentés les detencions»
6
Es llegeix en minuts
Tono Calleja Flórez
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Les anotacions del 2009 del comissari José Manuel Villarejo en les quals alertava l’empresari Ignacio López del Hierro, el marit de la llavors secretària general del PP María Dolores de Cospedal, de les detencions i actuacions policials que el jutge Baltasar Garzón havia ordenat en el marc de l’operació Gürtel contra càrrecs, empleats i col·laboradors del PP no són prou indicis perquè es continuï investigant, com reclamava la Fiscalia Anticorrupció, la suposada implicació de l’expresidenta de Castella-la Manxa en l’espionatge de l’extresorer del PP Luis Bárcenas.

Així ho conclouen els magistrats que componen la Secció Tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional Félix Alfonso Guevara Marcos, Carolina Rius Alarcó i Ana María Rubio Encinas, aquesta última en qualitat de ponent, que confirmen la decisió del jutge d’instrucció Manuel García Castellón d’arxivar la causa contra Cospedal, el seu marit i contra el que fos el número dos de la llavors presidenta castellanomanxega, José Luis Ortiz Grande, tal com recull ‘El Periódico de España’.

«Si aquestes notes van coincidir amb detencions de persones afiliades al Partit Popular, no té res d’estrany que José Manuel Villarejo ho comentés amb Ignacio López del Hierro atesa la relació que aquest tenia amb María Dolores de Cospedal, secretària general del partit polític esmentat, i la que mantenien els dos primers des de feia molts anys, almenys 20, va dir Ignacio López del Hierro en la seva declaració en la instrucció, quan es reunien de tant en tant i comentaven, entre d’altres, temes d’actualitat i mediàtics com sens dubte eren detencions de membres d’un dels partits polítics majoritaris a Espanya», destaquen els magistrats en la interlocutòria, en la qual rebutgen que es continuïn investigant els fets, i confirmen el processament de la cúpula de la Policia del Govern de Mariano Rajoy, inclòs l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz.

«Desconnexió absoluta»

En primer lloc, la Sala treu importància a les anotacions de Villarejo del 2008 i 2009 perquè es van produir cinc anys abans que esclatés l’operació Kitchen: «Existeix una desconnexió absoluta entre aquestes notes de l’any 2009 que es refereixen a Ignacio López del Hierro com a ILH i els fets investigats en aquest procediment que es van desenvolupar, segons la interlocutòria recorreguda, entre els anys 2012 i 2013».

No obstant, la Fiscalia Anticorrupció considerava aquests apunts molt rellevants, ja que assenyalaven l’inici de les relacions entre Cospedal i Villarejo, gairebé sempre amb López del Hierro com a mitjancer. Segons consta en una gravació difosa a la premsa, el marit de Cospedal va arribar a assegurar el 2008 a Villarejo que recorrerien a ell per a «treballs puntuals». I un d’aquests treballs seria, sempre segons Anticorrupció, l’operació Kitchen.

En aquest sentit, el 26 de gener del 2009, un mes abans de la detenció del capitost de la Gürtel, Francisco Correa, Villarejo apunta a les seves llibretes que López del Hierro li havia transmès que la seva «parenta» volia «dades per prendre decisions». En altres anotacions, el comissari jubilat, que es presentava en àmbits policials com una persona de la màxima confiança de Cospedal, demana al seu cap de gabinet que li traslladi diferents dades i informacions de caràcter policial.

No tenen dubtes sobre Cospedal

Quant a les anotacions del 2013, any en què sé va desenvolupar l’espionatge a Luis Bárcenas, els magistrats recorden que el 6 de novembre hi ha una anotació sobre «ILH» que diu: «COSPE: Molt preocupada amb els 5 pagaments de 200. Em demana sisplau que la mantingui informada». Tampoc aquí els magistrats tenen cap sospita que la llavors secretària general del PP hauria concertat un pagament a Villarejo per un dels seus treballs, sobre el testimoni de la qual no tenen cap dubte: «Sobre aquesta anotació María Dolores de Cospedal va ser preguntada per l’instructor i va assenyalar que no sabia a què es referia, i tant ella com Ignacio López del Hierro van afirmar que mai havien fet cap encàrrec professional a José Manuel Villarejo».

I com a indici que convenç els magistrats a impedir que la Fiscalia Anticorrupció continuï investigant si Cospedal estava al corrent de l’espionatge a Bárcenas, els magistrats recorren també a les paraules del comissari jubilat i altres imputats: «Aquestes anotacions i missatges no són suficients indicis de participació d’Ignacio López del Hierro o María Dolores de Cospedal en els fets investigats atès que queden debilitats pels testimonis dels investigats José Manuel Villarejo, Sergio Ríos i Andrés Manuel Gómez Gordo», diuen els jutges, que recorden també que tant Cospedal com el seu marit van reconèixer les reunions amb Villarejo, tot i que per qüestions al marge dels fets investigats.

Els jutges també es creuen la versió que donen Cospedal, López del Hierro i Villarejo, que havien negat la participació de l’ex secretària general del PP en la captació del xòfer de Bárcenas, Sergio Ríos, com a informant sobre els moviments de l’extresorer del PP: «Tot i que hi ha coincidència de dates en el missatge d’Ignacio López del Hierro i la nota de l’agenda, l’investigat José Manuel Villarejo no recorda haver acudit a ell per entaular relació amb Sergio Ríos Esgueva. [...] Que María Dolores de Cospedal truqués per telèfon a José Manuel Villarejo tampoc és necessàriament indicatiu que fos per influir en el seu acostament a Sergio Ríos a través d’Andrés Manuel Gómez Gordo, ja que ni un ni ni l’altre la situen en l’acostament que es va produir entre tots dos, pel que fa a aquest procediment», conclouen.

Recursos rebutjats

La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha rebutjat tots els recursos contra la interlocutòria del jutge Manuel García-Castellón en què donava per conclosa la instrucció del cas Kitchen i confirma l’existència d’indicis per jutjar la cúpula del Ministeri de l’Interior durant el Govern de Mariano Rajoy, inclòs qui era ministre, Jorge Fernández Díaz, pel dispositiu policial il·legal posat en marxa amb l’objectiu de sostreure a l’extresorer del PP Luis Bárcenas material relacionat amb la investigació judicial del cas Gürtel.

En un total de 13 interlocutòries, a diferència de les seves últimes resolucions que han sigut un revés per a les conclusions de l’instructor García-Castellón, la Sala desestima íntegrament tots els recursos presentats per la Fiscalia Anticorrupció, els partits polítics PSOE i Podem i les defenses de les 11 persones que finalment s’asseuran al banc dels acusats. Això suposa deixar fora del procediment definitivament l’ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal i el seu marit, l’empresari Ignacio López del Hierro, la imputació dels quals havia tornat a ser sol·licitada pel ministeri públic i la resta d’acusacions.

La cúpula policial

Notícies relacionades

A més de Fernández Díaz, l’instructor considerava que havien de ser jutjats per aquests fets el que fos secretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez, l’exdirector adjunt operatiu (DAO) Eugenio Pino, els comandaments policials José Luis Olivera, Marcelino Martín Blas, José Ángel Fonts Gago, Bonifacio Díez Sevillano, Enrique García Castaño i Andrés Manuel Gómez Gordo, així com el comissari José Manuel Villarejo i qui va ser xòfer de Bárcenas Sergio Ríos.

El jutge considera els fets constitutius dels delictes de descobriment i revelació de secrets, prevaricació, omissió del deure de perseguir els delictes, suborn, tràfic d’influències i malversació, tot i que les acusacions les perfilaran en els seus escrits de qualificació contra els que considerin responsables d’aquestes pràctiques.