La justícia va avalar en tres sentències l’opacitat dels mètodes d’actuació del CNI

Ho ha fet en concret en un parell de sentències centrades en les intervencions telefòniques en el que es va anomenar cas de les escoltes del Cesid (antecessor del CNI) i en una tercera, que es va convertir en la primera dictada per traïció de la democràcia. En la primera es va condemnar l’exdirector general dels serveis secrets Emilio Alonso Manglano i el que era cap de la seva Agrupació Operativa, Juan Alberto Perote, així com diversos agents, però quan el Constitucional va ordenar repetir el judici amb nous magistrats, la condemna va quedar reduïda a l’últim, que va admetre haver fet intervencions telefòniques sense autorització judicial.

Quan el Suprem va confirmar la condemna de l’excoronel va afirmar que «l’existència d’una finalitat legítima, la satisfacció de la qual a tots beneficia, incloent-hi el mateix sistema democràtic, no pot suposar la creació d’espais d’impunitat per als que contribueixen a assolir-la, quan en la utilització d’aquests mitjans o amb abús dels mateixos, es depassin les fronteres del constitucionalment admissible endinsant-se en actuacions de caràcter delictiu».

Sota secret

En qualsevol cas és en la sentència en què el Suprem va rebaixar de 12 a 9anys la condemna imposada a l’exagent del CNI Roberto Flórez per facilitar documentació secreta als russos on es deixa negre sobre blanc l’aval a l’opacitat dels mètodes i el resultat de l’actuació dels serveis secrets, amb l’única condició que la seva actuació hagi comptat amb l’autorització judicial que només li pot dispensar el magistrat del Suprem designat per a això i que des del 2014 és Pablo Lucas.

De fet, Flórez es va veure privat d’una de les garanties del sistema judicial, com és la publicitat dels judicis. El Suprem va ratificar que la vista se celebrés a porta tancada per l’Audiència de Madrid, perquè la llei reguladora del CNI preveu que «les autoritats competents davant les quals compareguin membres del Centre Nacional d’Intel·ligència, per motius relacionats amb activitats del servei, adoptaran les mesures necessàries per assegurar la protecció de les dades personals, identitat i aparença d’aquells».

La resolució s’articulava entorn de la llei reguladora del CNI, que en el seu article 1 expressa que «les activitats dels agents del CNI no estan funcionalment subordinades a l’esclariment de fets aparentment constitutius de delicte. La seva comesa no és cap altre que facilitar al Govern les informacions, anàlisis, estudis o propostes que permetin prevenir i evitar qualsevol perill, amenaça o agressió contra la independència o integritat territorial d’Espanya, els interessos nacionals i l’estabilitat de l’Estat de dret i les seves institucions».

Altres reserves

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Tant els seus mètodes com la seva actuació es produeixen sota secret, segons el seu article 5. I el Suprem afegia que «el caràcter secret d’una determinada activitat administrativa o jurisdiccional no és, per si sol, incompatible amb el nostre sistema constitucional», perquè la mateixa Constitució ho preveu entre cònjuges o per motius professionals, per exemple.

A més del secret previst en la llei, el Consell de Ministres el 1986 va classificar com a secret, entre altres matèries, «l’estructura, organització, mitjans i procediments operatius específics dels serveis d’informació, així com les seves fonts i tantes informacions o dades com es puguin revelar», fet que inclouria si entre aquests mitjans el CNI ha comptat o no amb Pegasus. Només es podria saber si el Consell de Ministres desclassifiqués aquesta informació, com ha fet en certs casos concrets.